L’abstenció dels quatre diputats d’EH Bildu al Congrés, en la investidura de Pedro Sánchez, va ser una declaració d’intencions, sense recorregut. El no-acord entre Podemos i PSOE feia de l’abstenció dels diputats bascos, i dels catalans, una decisió estèril.

Però no així l’abstenció en la investidura de la socialista María Chivite al Parlament Foral de Navarra. Aquí, sí, l’abstenció, del tot imprescindible, va fer possible que Chivite sortís escollida. EH Bildu va adoptar aquesta decisió malgrat haver estat exclosa del govern navarrès que els darrers anys ha compartit amb Geroa Bai, Podemos i Izquierda Unida. Totes aquestes forces tornaran a ser al Govern de Navarra amb un canvi més que significatiu: el PSE substitueix Bildu i presidirà el govern foral. L’alternativa era provocar noves eleccions o bé un gran acord entre el PSOE i Navarra Suma, la coalició de dretes que clarament va ser la força més votada a les eleccions a la comunitat foral.

La mesa política de Bildu va adoptar aquesta decisió per ampli consens, decisió que va ser avalada per les bases amb rotunditat, un 75 per cent va avalar una decisió que no era fàcil ni còmoda. Els budells convidaven a rebutjar la investidura de la candidata del PSOE. No en va, el PSOE va avalar, beneir i defensar la il·legalització de l’esquerra abertzale. El PSOE va crear i finançar els GAL. El PSOE manté la política de dispersió dels presos bascos que ha causat desenes de morts entre els familiars i amics. També va ser durant el mandat del PSOE que va ser detingut i empresonat Arnaldo Otegi, un home que s’havia significat com ningú per defensar una resolució dialogada d’un conflicte que havia causat infinitat de víctimes i que va treballar com ningú per desterrar la lluita armada, per crear un nou paradigma, per treure l’esquerra abertzale d’un atzucac i d’una inèrcia històrica. Ho va pagar car, sis anys i mig de presó. I no eren els primers, fins a cinc ocasions diferents ha ingressat a presó l’Arnaldo Otegi. Dues amb l’actual ministre d’Interior, Grande-Marlaska, de protagonista, competint amb Baltasar Garzón, un altre dels que va fer carrera judicial impulsat per la seva actitud implacable contra l’independentisme. Al món judicial espanyol aquesta visceralitat ha esdevingut una de les vies per accelerar una carrera judicial cap a llocs de responsabilitat i, després, política, a les files del PSOE, en aquest cas. Ser implacable es premia com mai.

L’evolució de l’esquerra abertzale ha ajudat molt a establir sinergies i a mirar l’horitzó amb perspectiva, sense ser ostatges de la pressa que sacrifica qualsevol objectiu ambiciós al curt termini

És admirable el capteniment d’Arnaldo OtegiM; fa política amb majúscules l’actual coordinador general de Bildu. I és admirable l’ordre i endreça que exhibeix Euskal Herria Bildu, els debats serens en circumstàncies tan difícils, el pragmatisme, la intel·ligència tàctica i estratègica, la mirada llarga. Otegi és un puntal i la seva capacitat de lideratge ha tingut el reconeixement que mereixia, el lideratge de l’esquerra abertzale. També és un símptoma de maduresa d’un moviment que ha sabut sumar i redreçar una estratègia que no només era en un carreró sense sortida, era una ratera per a les futures generacions. No és casualitat que els republicans catalans i bascos tinguin cada dia més complicitats estratègiques, l’evolució de l’esquerra abertzale ha ajudat molt a establir sinergies i a mirar l’horitzó amb perspectiva, sense ser ostatges de la pressa que sacrifica qualsevol objectiu ambiciós al curt termini. Per vies molt diferents, l’esquerra abertzale s’ha aproximat al plantejament estratègic del republicanisme català i aquest ha començat ara a amarar-se de l’experiència basca, dels encerts i errors, per afrontar el futur valorant la correlació de forces com a punt de partida.

L’aposta estratègica a Navarra també podria ser errònia. També era ben legítima i comprensible la posició del 25 per cent de la militància favorable a votar no. I, alhora, és admirable el respecte d’aquesta militància contrària a l’abstenció davant la posició més pragmàtica que s’ha imposat, sense fissures. L’abstenció no era una decisió fàcil, significava arriscar i temptejar un terreny ignot, farcit de contradiccions. Hi han jugat i hi ha jugat a fons. De moment, només cal veure la reacció rabiosa de la dreta i dels seus mitjans de comunicació. Si bé, val a dir que, en aquest cas, a diferència de la investidura espanyola, el PSOE navarrès ha buscat l’abstenció de l’esquerra abertzale des del primer moment i que Pedro Sánchez l’ha autoritzat. Igual que ha autoritzat i impulsat els acords a l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, en aquest cas per neutralitzar els republicans, amb complicitats ben significatives que ho han fet possible.

A Navarra no manarà la dreta extrema que reclamava al PSOE lleialtat espanyolista. No hi haurà bloc constitucionalista, queda esberlat. Tampoc és que el govern entrant sigui per tirar coets, ni de casualitat. Però obre un escenari que deixa l’esquerra abertzale sense cap càrrec però amb un paper determinant al Parlament de Navarra i amb un paper polític a jugar, central, davant els que la voldrien condemnar al córner.