Pedro Sánchez ha decidit condensar en una setmana la ronda completa de consultes amb els grups parlamentaris, sindicats, patronal, organitzacions mediambientals i representants del tercer sector. Una modalitat nova d'aquesta legislatura, incloure les peticions a futur dels agents socials. Ho va fer Alberto Núñez Feijóo per fer temps i Sánchez per anar acompanyat d'un acord col·lectiu més gran. Així que en lloc de repartir-lo fins a tancar el pacte més difícil amb Junts/ERC, Sánchez farà el tour complet en una setmana amb festa nacional inclosa. Ha començat pel PP i acabarà amb Junts. Això significa que al tancament s'haurien de conèixer les peticions concretes de cada grup i el termòmetre de com estrenyeran en les negociacions. El PNB i BNG començaran avui, dimecres el paper estel·lar serà el d'ERC i així fins al nou actor en la governabilitat del PSOE. En espera de l'amnistia, s'aniran dibuixant les exigències territorials en competències i en fiscalitat.

De l'estrella de la investidura, la llei d'amnistia, reconeguda i verbalitzada per Sánchez davant d'Ursula von der Leyen i Charles Michel, és previsible que aquest plat segueixi al forn més enllà de les consultes. La negociació està bunqueritzada. És d'una complexitat tan gran, que quan es pregunta a Ferraz per qualsevol altra petició, del traspàs de Rodalies a les inversions en el País Basc, els sembla fàcil. Asseguren en off que es continua treballant en una carcassa tècnica d'una llei que necessita ser compresa en tota la seva dimensió política. La carpetada definitiva a l''octubre català' que inclogui la prèvia a la consulta del 2014 al 2017 i la cascada de centenars de causes que van venir després.

La confrontació té cada vegada menys adeptes i està lluny de complir l'expectativa davant un 2023 que demana de recuperar la via política

Juristes i negociadors hi continuen treballant. Però falta també pedagogia, apunten a Ferraz. Es tracta de condonar uns delictes que haurien hagut de romandre en la via política, però també consensuar un acord per girar full. Transmetre que els pactes del 78 es van fer amb la voluntat de totes les parts, i també amb les cessions de tots. El PSOE busca aquest consens d'investidura que superi la lògica de l'"una llei per uns vots". I mentre Sumar presenta la seva proposta de llei, el PSOE insisteix que és benvinguda però no és la seva.

El temps de la investidura és breu i al PP no li queda gaire més artilleria per a aquesta prèvia. La dreta ha intentat mobilitzar el carrer contra Sánchez i no ha aconseguit moure ningú més enllà de les seves bases. Les manifestacions convocades pel PP, Vox o des de Societat Civil Catalana han perdut la força del 2017. A Madrid ja va quedar en evidència que caldejar l'ambient contra els pactes amb l'independentisme ha deixat de ser una alternativa eficaç. Si l'acte del PP abans de la investidura de Feijóo a la madrilenya plaça de Felip II hagués estat a Colón, la punxada hauria estat evident. La confrontació té cada vegada menys adeptes i està lluny de complir l'expectativa davant un 2023 que demana de recuperar la via política.

El PP, encara ferit pel 23-J i la incapacitat de formar govern, treballa en com recompondre's internament i reconfigurar el grup parlamentari per fer oposició. Els de Feijóo donen per feta la investidura i, encara que en públic demanen una repetició electoral, creuen que el percentatge de votar al gener és baix. A Génova planegen repetir l'estil desplegat per Feijóo en la investidura. Mà dura, pocs amics, confrontació directa amb el PSOE, el PNB i buscant les esquerdes de la possible coalició. Cap novetat si mirem els antecedents dels últims dies. Amb una Cuca Gamarra assenyalant cites inexistents a Suïssa, Cayetana Álvarez de Toledo dient "colpista" a Sánchez i Borja Sémper referint-se a Sumar com els "amics de Hamàs". No es pot elevar el nivell gaire més. Estan segurs que el grapat de diputats que els falten són en aquesta trinxera. Continuar construint enemics fins a temps millors. Una estratègia sense modular, perquè de tant carregar contra l'amnistia, acaben fent la pedagogia inversa que necessita Sánchez.