El conflicte a Ucraïna hauria d'arribar a la seva fi, segons l'agenda pròpia que tenien els principals actors. És a dir, tot està previst perquè el conflicte armat acabi durant aquest any, i d'aquesta manera, les empreses que ja s'estan repartint les obres de reconstrucció d'Ucraïna, puguin començar a operar. De fet, algunes ja ho estan fent.
Kíiv cada vegada està més feble, amb un Zelenski que ja ha ultrapassat tots els límits legals i temporals per mantenir-se al capdavant de la nació de manera legítima. Fa mesos que Rússia diu que està disposada a negociar la pau, i sempre troba excuses absurdes del costat ucraïnès (sobretot de qui li dona suport, i especialment, els Estats Units). En comptes d'ajudar a resoldre el conflicte i que cessin les morts i les destrosses, els "amics" de Kíiv no deixen d'abocar benzina a l'incendi. El més recent, el nostre president, que ha decidit, sense debat, enviar-hi mil milions per a armament, fet que ha generat un conflicte entre els socis del govern. Rússia avança sobre el mapa i la situació al govern ucraïnès fa palès que el seu president cada vegada està més sol.
S'ha organitzat una reunió a Ginebra per abordar les condicions relatives a un acord de pau, però no s'ha convidat Rússia a la trobada, i uns quants líders ja han anunciat la seva absència. Entre ells, possiblement, el mateix Biden, que podria no anar-hi. En aquest context, apareix el secretari general de l'OTAN, seguit de la mà per Blinken, secretari d'Estat nord-americà, amb la "intel·ligent" idea de traspassar la línia vermella i autoritzar Kíiv a atacar en territori rus. Un fet que, fins ara, era absolutament impensable per les enormes conseqüències que pot tenir per als aliats atlàntics.
Aquesta setmana, els ministres d'Afers Exteriors de l'OTAN han assistit a una cimera informal a Praga per buscar ajuda addicional a Kíiv. A la reunió, Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, ha dit que la guerra a Ucraïna "és una guerra d'agressió. Rússia ha atacat un altre país, ha violat el dret internacional, ha envaït Ucraïna i Ucraïna té dret a l'autodefensa. I això també inclou el dret a atacar objectius militars legítims dins de Rússia". Utilitza, així, l'argument que a Israel li ha funcionat durant els primers mesos de la seva matança contra el poble de Gaza. El que abans era impensable, implantejable, ara ja és una realitat: traspassar la frontera i atacar punts en territori rus és un fet de tal gravetat, que suposaria ficar-nos de cap en una Tercera Guerra Mundial, que es dirimiria, fonamentalment, en territori europeu.
Fa mesos que Rússia diu que està disposada a negociar la pau, i sempre troba excuses absurdes del costat ucraïnès
La insistència de Zelenski, unida a una situació crítica al camp de batalla, ha estat suficient perquè Biden hagi donat llum verda a Kíiv perquè ataqui Rússia amb armes nord-americanes, suposadament per defensar el territori de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d'Ucraïna, que és a 20 quilòmetres de la frontera russa.
A la reunió feta a Praga, el mateix ministre txec d'Afers Exteriors, Jan Lipavsky, va agrair els països que es van afegir a la iniciativa txeca per lliurar les municions a Ucraïna "que tant necessita". I van acordar que, serà el mes que ve, d'aquí a unes setmanes, quan "es farà el primer lliurament físic i els primers lots a Ucraïna perquè pugui utilitzar-los per defensar-se d'una bàrbara invasió russa". La pròxima cimera de l'OTAN tindrà lloc el juliol a Washington.
En aquest període es produiran les eleccions europees, per la qual cosa encara tenim un marge d'esperança per pensar que, potser, la nova UE pugui voler guanyar temps i marcar un parèntesi en aquesta bogeria a què ens empenyen. Però caldria que ens poséssim en marxa per exigir als nostres governs un posicionament contrari a aquesta barbàrie. De moment, cal dir-ho, Madrid i Roma s'han oposat al plantejament fet per Washington i Alemanya. Espanya, a través del ministre d'Exteriors, Albares, ha dit clarament que "ara per ara" no autoritza Ucraïna a fer servir armes espanyoles en territori rus. Estònia, Dinamarca o els Països Baixos ja hi han donat el vistiplau.
I mentrestant, el servei militar obligatori torna a països on havia estat erradicat. En un portal hongarès d'informació, Divány, es repassa la situació del servei militar obligatori a Europa, i és sorprenent comprovar com ja són uns quants els que l'estan activant de nou. A les últimes setmanes, no només els líders de la UE, sinó fins i tot els dirigents de la CDU alemanya, han plantejat la idea de reintroduir el servei militar obligatori. La CDU alemanya va aprovar en el seu congrés a començaments de maig una proposta segons la qual els joves hauran d'estar obligats a prestar servei militar durant un període determinat a l'exèrcit o al sector social. Manfred Weber, líder del Partit Popular Europeu, va fer una declaració en el mateix sentit fa poc, dient que estendria el servei militar obligatori a tot el continent europeu. Una iniciativa en què també participarien les dones, cosa que abans no succeïa. S'inclourien, així, tots els ciutadans que haguessin fet els 18 anys. Dinamarca planeja introduir el reclutament de dones el 2026. El servei militar és obligatori ara mateix a Xipre, Grècia, Àustria, Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia, Dinamarca i Suècia. Letònia va adoptar la decisió l'any 2023. Finlàndia acaba de decidir sobre l'afer del servei militar obligatori. I ara mateix, en plena campanya electoral, Sunak, del Regne Unit, es proposa de recuperar el servei militar al Regne Unit, tot i que ha reconegut que en el seu plantejament no està previst sancionar amb pena de presó els insubmisos.
Caldria que ens poséssim en marxa per exigir als nostres governs un posicionament contrari a aquesta barbàrie
Un altre que va pel mateix camí és Macron, de França. L'anunci el va fer el 2018, i va anunciar que implantaria un servei militar obligatori per a nois i noies des dels 16 anys, en el marc d'un Servei Nacional Universal. Va començar l'experiència pilot el 2019 i continua en marxa, fins que, el 2026, entri en vigor definitivament. A Espanya, de moment, no sembla probable. Però caldrà veure què passa. I tenint en compte el panorama actual, no seria sobrer que comencem a mobilitzar-nos, també contra el que pugui venir en aquest sentit.
Moltes vegades ens preguntem com és possible arribar a una situació de conflicte devastador. Tots sabem que les decisions no les pren la ciutadania, sinó els líders, que —per interessos que se'ns escapen— envien els fills dels altres a la guerra. Sabem, perquè sempre ha passat igual, que quan la població vol adonar-se del terror en el qual l'han sumit, ja és massa tard. Ara, de fet, ja és tard, però encara hi ha temps per conscienciar-nos i reivindicar el nostre dret a la pau.
No es tracta de posar-se del costat d'un bàndol. No es tracta de "ser prorussos". Es tracta de ser "propau". Això no va de colors, no va de fronteres ni de banderes. Perquè els morts els posem nosaltres. I ja va sent hora que la ciutadania, una vegada per sempre, freni els que diuen representar-nos quan ens empenyen a un punt sense retorn. Són les seves guerres, són els nostres morts.
Fa poc, el Regne Unit avisava la seva població de la necessitat de mantenir queviures i estris a casa que permetin sobreviure uns quants dies sense electricitat ni recursos. No especificaven la raó d'un possible desastre que fes que calgués recórrer a aigua envasada, conserves, generadors d'energia i mantes. Però recomanava encaridament a la seva població que estigués preparada davant d'"una catàstrofe" imminent. És informació útil per tenir-la en compte. Encara que van oblidar advertir la seva població de la importància de mobilitzar-se a favor de la pau. Nosaltres hauríem de prendre'n nota i posar-nos en marxa per exigir que el nostre govern deixi una vegada per sempre de tirar més llenya al foc, d'enviar armes i finançar una massacre. Les nostres vides estan en perill. I anem tard.