D’un temps ençà s’ha anat estenent la sensació que hi ha una alta desconnexió entre la ciutadania i la política. Aquesta sensació s’ha resumit en una frase, que haureu sentit o fins i tot pronunciat, i que es concentra en molt poques paraules: “ui, és que a mi la política ja no m’interessa”. I segurament, en el camp independentista aquesta sentència s’ha dit més vegades i de manera menys elegant. El cas és que “a mi no m’interessa la política” és això, una sensació. Perquè en realitat t’interessa més del què et penses. M’explico:

Si no t’interessa la política però tens una opinió feta sobre l’infermer andalús que diu que se’n torna a casa perquè no s’ha tret el C1 de català, sí que t’interessa la política. Si penses que tot personal mèdic a Catalunya ha de poder atendre els seus pacients en la llengua oficial i materna d’un catalanoparlant, t’interessa la política. Si penses que no, que és el pacient el qui ha de canviar de llengua, també t’interessa. Els llocs a l’administració pública no s’han creat, en principi, per donar feina a opositors sinó per cobrir necessitats de l’administració en el seu tracte cap al ciutadà. Com que a Catalunya, tot ciutadà té dret a ser atès en català, la persona que ocupa aquell lloc a l’administració ha de saber català. Fi de la discussió. Si estàs d’acord amb aquest diagnòstic, t’interessa la política. I si no, també.

Que l'estat executi un 45% de les inversions a Catalunya i un 165% a Madrid és política"

Si consideres que Catalunya ha de tenir competències plenes en immigració perquè així serà la Generalitat i no La Moncloa la que decideix quants, d’on, i amb quins requisits el país pot acollir nouvinguts, t’interessa la política. Si ja t’està bé que sigui Madrid qui faci de repartidora sense tenir en compte la realitat de cada territori i penses que ha de continuar sent una competència d’uns quants ministeris i no pas de l’administració catalana, també t’interessa la política.

Si vas cada dia amb un tren de Rodalies i dia sí dia també saps que -com els penals a favor del Reial Madrid- tard o d’hora en caurà algun, també t’interessa la política. Que l’Estat pressuposti que el 2023 invertirà 2.276 milions d’euros en infraestructures a Catalunya i només n’executi 1.028 milions (és a dir, un 45%, menys de la meitat) és política. Com també ho és que en el mateix període i partida, la despesa a la Comunitat de Madrid va ser d’un 212%, és a dir, més del doble del previst.

Cal veure a qui li interessa que no hi hagi interès per la política"

Tot això és política. Com també ho és l’agenda institucional del president Salvador Illa. Que en els quatre mesos que porta en el càrrec s’hagi vist mitja dotzena de vegades amb el Rei i cap amb el seu antecessor, Carles Puigdemont, o que opti per anar a la celebració del dia de la Constitució i no a la Nit de Santa Llúcia, també és política. I per cert, tant ell, el president Illa, com el PSC tenen molt clar que ho és, l’executen a la perfecció, i els hi està donant molts rèdits perquè, precisament, ho presenten com si no fos política sinó simplement sentit comú.

Així doncs, més que no interessar-te la política el què no et deu interessar és un tipus de política. Perquè de política se’n fa, i molta. Ara bé, se’n fa fent realitat el pronòstic que tan bé va descriure Joan Fuster: “tota política que no fem nosaltres, serà feta en contra nostra”. Perquè de persones que diuen que no els hi interessa la política n’hi ha a tot arreu. I potser el què hi ha és un cert interès en promoure que la política no interessa. I justament el què cal veure és a qui li interessa, políticament, que no hi hagi aquest interès per la política.