De tant en tant apareixen conceptes sobre els quals molts comencen a parlar, però pocs tenen clar el sentit i significat d'aquests termes, molt menys la profunditat que tenen i les seves conseqüències. Arran de les recents conclusions de l'advocat general Sr. De la Tour, s'ha començat a parlar d'una possible fallada sistèmica o generalitzada sense que, en moltes ocasions, se sàpiga molt bé què implica aquest concepte que, en principi, és d'aquests que costa de definir.
Seguint Von Bogdandy i Ioannidis, podem dir que tant el TEDH com el Comitè de Ministres han desenvolupat la noció de problema "sistèmic" o "estructural" com un concepte jurídic, dirigit a distingir entre el que no són més que violacions "simples" i "episòdiques" de la Convenció Europea de Drets Humans d'aquelles ineficiències internes de caràcter greu i reiterades que requereixen remeis "estructurals" orientats a un canvi institucional.
Tot i això, no existeix una definició clara i generalment assumida del concepte, encara que sí que hi ha un cert consens respecte que, per fallada sistèmica, ens referim, pel que a mi m'interessa, a aquelles disfuncions presents en un sistema jurídic nacional i que afecten un nombre significatiu de persones, que ocasiona nombroses reclamacions davant del TEDH i que exigeix l'adopció de mesures de caràcter general o d'ampli espectre.
En l'àmbit de la Unió Europea, i pel que fa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), se sol identificar com a problema sistèmic l'escenari que es genera o reconeix a partir de l'aplicació dels mecanismes establerts a l'article 7 del Tractat de la Unió Europea.
Bàsicament, es tracta d'un mecanisme coercitiu, de caràcter eminentment sancionador que s'aplica quan es constata "l'existència d'un risc clar de violació greu per part d'un estat membre dels valors previstos a l'article 2", però que, a més, s'aplica quan existeix prou consens polític perquè s'adopti; així va passar en el cas de Polònia, per exemple.
És a dir, quan existeix un risc clar —potencial, però real— de violació d'aquells valors que el legislador constituent de la Unió Europea va definir com a essencials i que són: respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories.
En qualsevol cas, i sense haver d'entrar en una anàlisi integral dels problemes que afecten un estat, si de forma generalitzada o en relació amb determinats grups o grup de persones, aquests valors fallen i es vulneren, llavors es pot parlar que estem en presència d'un problema sistèmic o generalitzat.
Insisteixo, no cal que la fallada sistèmica o generalitzada sigui total i absoluta, això ens portaria a un altre concepte com és el d'estat fallit, n'hi ha prou que de manera generalitzada o persistent o àmplia s'estiguin vulnerant aquests valors en concret, fins i tot respecte d'un grup concret de persones, perquè estiguem en presència de la denominada fallada sistèmica o generalitzada de la qual ara tant es parla i de la qual ja fa anys que advertim.
Pel que aquí respecta, no hi ha cap dubte que una de les principals arestes de qualsevol problema sistèmic o generalitzat té a veure amb l'essència mateixa del que s'ha d'entendre per estat de dret i, sobretot, que s'ha d'assumir com a funció del dret, que pot tenir diferents accepcions.
Aquí podem centrar-nos en dues, com són la de servir de "tècnica o instrument de solució de conflictes" o, seguint novament Von Bogdandy i Ioannidis, ser un instrument que ofereixi "als membres de la comunitat un fonament estable sobre el qual organitzar les seves activitats i planificar els seus actes".
No hi pot haver cap dubte que estem davant d'un maltractament, arraconament, d'una minoria nacional dins de l'estat espanyol quan veiem com més de 4.000 persones s'estan veient sotmeses a diversos tipus de processos repressius
Qualsevol de les dues ens serveix a efectes d'analitzar si estem realment davant d'un escenari que puguem definir com de fallada sistèmica o generalitzada respecte, almenys, d'un "grup determinat de persones", com seria el cas de la minoria nacional catalana dins de l'estat espanyol.
Per tant, la clau per determinar una possible fallada sistèmica o generalitzada, encara que només sigui respecte d'un grup determinat de persones, serà veure com s'aborden una sèrie de temes que acaben afectant els valors reconeguts com a essencials a l'esmentat article 2 del Tractat de la Unió Europea.
La dignitat humana no només és inviolable, sinó que ha de ser protegida i garantida mitjançant el respecte de la resta dels drets fonamentals i si falla aquest respecte, de manera reiterada, llavors esclar que existeix una afecció del dret a la dignitat.
La llibertat, com a valor suprem del nostre ordenament, té una sèrie de vessants que, si els analitzem fredament i des de la perspectiva de tot el que s'ha fet respecte dels independentistes catalans, sembla evident que s'ha menyscabat. No hi ha forma més abjecta de privació d'aquest dret que la constant adaptació de les interpretacions que es fan de la legalitat penal per així, per aquesta via, restringir grollerament la llibertat i això també passa quan s'empresona per part d'un tribunal que no és el predeterminat per llei.
La democràcia, un altre dels valors essencials de la Unió Europea i que s'ha vist sotmesa a un maltractament permanent. La màxima expressió d'aquest maltractament la trobem, entre altres, en les constants ingerències del poder judicial en la vida política i democràtica de Catalunya. Pel que fa a aquest tema, n'hi ha prou d'analitzar no només l'aplicació política de l'article 155 sinó les múltiples ocasions en què per via de resolucions judicials s'ha alterat el panorama polític català.
Alteració del panorama polític que s'ha fet per la via d'impedir les successives eleccions de candidats a president de la Generalitat o a deposar un president ja en actiu a costa d'una interpretació extensiva, per tant, prohibida, del dret a la llibertat d'expressió i del dret de participació política.
El dret a la igualtat també es veu afectat, i així es denuncia des de fa anys, quan existeix una aplicació diferent i especial de les normes en funció de la persona a qui se li apliquin. Això no només passa amb les normes penals, també amb les sancionadores administratives i fins i tot amb les comptables a través dels mecanismes repressius que s'ha autoatribuït el Tribunal de Comptes... només per citar alguns exemples.
L'estat de dret i els drets humans també estan sent grapejats i maltractats de forma sistemàtica quan es tracta dels drets de la minoria nacional catalana. Un estat de dret en què el dret s'aplica en funció del destinatari i no del supòsit de fet del qual es tracti.
I, és més, no hi pot haver cap dubte que estem davant d'un maltractament, arraconament, d'una minoria nacional dins de l'estat espanyol quan veiem com més de 4.000 persones s'estan veient sotmeses a diversos tipus de processos repressius, tant penals com sancionadors administratius, pel sol fet de pertànyer a l'esmentada minoria i formar part del moviment independentista.
D'exemples n'hi ha molts, la llista és gran i aquí no hi cabria, però la recopilació d'aquests, en aquests cinc anys, ha estat bastant sistemàtica, ordenada i seriosa per, en cas que sigui necessari, poder acreditar, sense cap mena de dubtes i de forma objectiva, l'existència d'almenys un problema generalitzat, fins i tot sistèmic, que afecta un grup concret de persones.
La qüestió de fons no és si una anàlisi profunda i documentada d'aquests exemples satisfà o no els criteris de l'advocat general Sr. De la Tour, sinó si aquests criteris seran ratificats o no pel TJUE i, en cas que ho siguin, de quina manera ho veurà un tribunal belga que serà sobirà per valorar no ja quatre-cents documents, sinó milers de proves, sòlides i documentades d'aquesta "fallada generalitzada" i com valorarà els possibles testimonis de víctimes de tota mena i condició, els únics denominadors comuns dels quals són ser catalans i independentistes.
Si és aquest el terreny en què ha de tenir lloc la pròxima contesa judicial, que així sigui; però, n'estic segur, era més senzill assumir o encaixar, des d'una perspectiva nacional, la falta de competència de l'òrgan d'emissió d'una OEDE abans que la fallada sistèmica o generalitzada respecte d'un grup concret de persones.