Us heu fixat en la quantitat de productes que hi ha a la venda per millorar la nostra imatge personal? Què ens intenten dir, que som defectuosos?, que estem tarats?, que la nostra bellesa depèn dels productes que ens apliquem al cos i no de la nostra personalitat? Pensem-hi, perquè, si l’estirem una mica, podríem estar parlant d’aquest tema durant moltes hores. Si fes tot el que les grans multinacionals de la cosmètica m’aconsellen que faci per semblar vint anys més jove (aparentar l’edat que tens és un insult per a aquesta societat), no sortiria de casa abans de la cinc de la tarda tot i haver-me aixecat a les tres de la matinada. Avui us donaré una sèrie de consells perquè aquest món millori.

Comencem pels cabells. Està completament prohibit sortir al carrer amb els cabells que Déu us va donar. Ni se us acudeixi. Abans us els heu de rentar amb un xampú que us els repari; perquè segur que teniu uns cabells sense vida i deshidratats, i no voldreu que la resta de la gent ho vegi i els espatlleu el dia, oi? Després d’aplicar-vos el xampú d’oli d’oliva sense sulfats ni silicona —que us haurà enfortit immediatament la fibra capil·lar i us haurà reconstruït les neurones— assegureu-vos de posar-vos un bon suavitzant de queratina, àcid hialurònic, sal i pebre a les puntes perquè no se us obrin pel carrer i puguin fer mal algú. I, si us sobren un parell d’horetes més, us unteu tot el cap amb una mascareta ultramegasuper-repair de setanta-dues hores d’hidratació intensiva perquè els vostres cabells passin de semblar palla a semblar fils d’or celestials.

Anem cap al cos. Quan compreu un gel, res d’agafar la marca blanca del supermercat (a menys que vulgueu que us surtin escates com als peixos), que us conec! No sigueu garrepes, que amb la bellesa no s’hi juga. El que necessiteu (encara que vosaltres no ho sapigueu perquè sou uns ignorants) és un gel que sigui d’origen natural (és a dir, que no vingui d’un altre planeta), que estigui dermatològicament provat (és a dir, que l’hagi provat algú i no s’hagi mort) i que porti mantega de karité (karité és una paraula aramea que vol dir ‘cul ferm; cul que no vacil·la’). Quan us dutxeu, us l’heu de passar per tot el cos fent-vos massatges circulars i cantant "En Joan petit quan balla". Un cop hàgiu sortit de la dutxa, agafeu corrents la crema corporal anti-tot (antitaques, anticel·lulitis, antienvelliment, antiflacciditat, antifelicitat...) que prèviament haureu comprat (no crec que passi d’uns seixanta euros) i us l’escampeu per tot el cos sense deixar-vos ni una zona. Conec el cas d’una noia que es va oblidar de posar-se crema al colze i li va sortir una arruga que mai més va poder eliminar.

Us heu fixat en la quantitat de productes que hi ha a la venda per millorar la nostra imatge personal? Què ens intenten dir, que som defectuosos?

No, no m’he oblidat de la cara, no patiu. La cara és la nostra carta de presentació al món; així doncs, l’hem de cuidar encara més. El primer que heu de fer quan us aixequeu a les tres de la matinada (perquè, si ho feu més tard, no tindreu temps de fer-ho tot) és anar corrents al lavabo i rentar-vos la cara set vegades amb una pastilla de sabó natural feta amb aigua de la mar Morta (rica en calci, magnesi, potassi i brom) i amb préssecs de l’Himàlaia collits quan surt el sol i els ocells encara dormen. Quan l’epidermis ja se us hagi quedat reduïda a la meitat del seu gruix habitual, és el moment d’aplicar-hi el sèrum, la crema de després del sèrum, l’oli de xirivia, la crema de després de l’oli de xirivia, el cogombre i la crema solar perquè no us surtin taques a la pell. Quiets, que no he acabat: ara toca maquillar-se. No us devíeu pas pensar que sortiríeu amb la cara ultrahidratada i prou, oi? Per cert, per evitar traumatitzar la gent del vostre entorn amb les vostres arrugues, us hauríeu de posar una mascareta facial antiedat dos cops al dia i hauríeu de seguir una dieta pobra en carbohidrats i grasses trans.

Pel que fa al maquillatge, necessitareu un pintallavis del mateix color que els llavis del vostre entrecuix (per no desentonar); unes pestanyes postisses d’uns trenta centímetres de llarg (així, mentre parleu amb algú, el podreu ventallar perquè estigui fresc); una bona base facial del mateix color de la pell del vostre cos (per no semblar un semàfor); una mica de brilli-brilli per si es fa fosc i no porteu una llanterna, i el que és més important, un bon eyeliner perquè els vostres ulls semblin deu vegades més grans (si se us acosta un animal depredador, el podreu espantar amb la mirada).

Això és el mínim que heu de fer per sortir al carrer si no voleu ofendre la gent amb les vostres imperfeccions. Ja sabeu que les teniu; no cal fer-ne gala. Jo us aconsello, també (ja que hi som posats), que us feu alguna cirurgia estètica per aixecar-vos aquest cul, aquests testicles o aquests pits que ja us cauen i per treure-us totes les línies d’expressió facial i evitar que la gent us malinterpreti quan parleu. També seria interessant que us infiltréssiu una mica d’àcid hialurònic als llavis per no tenir els llavis diferents dels de la resta de la gent. Una mica de solidaritat, si us plau, que en aquest món fa molta falta. Espero que els meus consells us hagin servit per veure que les imperfeccions es poden tapar i que el món anirà millor si ho fem.