La caiguda del mur de Berlín i la descomposició de l’URSS i del Pacte de Varsòvia va fer tremolar els lectors de novel·les d’espies. Sense Karla, quin enemic tindria George Smiley? Per sort, la creativitat d’autors com John le Carré va recuperar-se del terrabastall històric i va aventurar-se per nous territoris on destinar els espies al servei de l’MI5 o de la CIA.
Qui no ens ha fallat mai és James Bond, beneficiat per l’existència d’una organització terrorífica anomenada Spectre, una invenció d'Ian Fleming que es va moure com peix a l’aigua en un planeta sotmès a la confrontació orient-occident. Spectre, sigles de Special Executive for Counter-intelligence, Terrorism, Revenge and Extortion, era i és el símbol del mal, un exèrcit de malignes obsessionats a controlar el món per les vies més ràpides i letals. Si fem una llista dels personatges famosos d'Spectre, trobarem al capdavant un líder, Erns Stavro Blofeld, però la corrua d’homes i dones més dolents que la tinya es compten per dotzenes. Tothom recorda el Doctor No, Goldfinger, Emilio Largo, Francisco Scaramanga i una sèrie de membres secundaris d’immortal crueltat. Rosa Kleeb, l’agent soviètica que es batia a puntades de peu contra Bond a Des de Rússia amb amor, va ser descrita per Ian Fleming com la més sinistra de les dones. L’organització de Blofeld era, en llenguatge col·loquial, tant xunga que era capaç de fabricar enemics com Lyutsifer Safin, un malvat i antic membre que es dedicava a venjar-se del personal de Spectre fent servir llicències reservades a James Bond. Em recorda Ciudadanos, la difunta formació d'en Cañas.
La ficció no existiria sense la realitat, però pot arribar a altures inversemblants gràcies a la imaginació desbordada dels autors. A Ian Fleming li hauria agradat ser com el seu personatge James Bond, però li mancava allò que tenia 007 i es va limitar a manipular-lo mitjançant les novel·les. El cine, Connery, Craig, Moore i companyia van fer la resta i van prosseguir orfes de pare el llarg camí cap a l’eternitat. Fleming va morir l’any 1964, molt jove, però amb el cos triturat pels excessos amb l’alcohol.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, que la realitat ha decidit fer de la ficció una realitat, i Spectre s’ha transformat en carn i os com Pinotxo, amb un Gepet i una fada protectora obsessionats a prendre el control del món. Aquest Gepet i aquesta fada protectora ultradretans i experts en geopolítica global tenen el cos i l’ànima de Donald Trump i Steve Bannon: el seu Pinotxo també és un fabricant de mentides. Si estudies els discursos obscens d’en Donald i l'Steve, tots dos semblen extrets de Només es viu dues vegades. Crec, però, que el paper d’Erns Stavro Blofeld li escau millor a l’excap de comunicació de l'expresident Donald Trump.
L’ideari Bannon s’escampa com un poder víric silent i els resultats de les eleccions al Parlament Europeu en són la prova
El gran dissenyador mundial de la desestabilització és Steve Bannon. De la seva ment totalitària ha sorgit un pla per destruir la democràcia tal com l’entenem després de la Segona Guerra Mundial. El problema, no de Bannon, sinó dels que patim els estralls d’aquest neofeixisme creixent, és que ens trobem davant d’un ésser satànic amb una intel·ligència superdotada, capaç de convertir el planeta en un polvorí per una suposada lluita contra les democràcies corrompudes per la burocràcia esquerranosa. I tot en nom de la llibertat individual, del capitalisme desacomplexat i d’un apartheid nacionalista amb el migrant com a problema. Blanquegen les atrocitats i fan de la mentida, ideologia.
En el reportatge emès per TV3, “Florida, el laboratori de Trump”, una fanàtica de l’expresident afirma que els comunistes controlen el món i que cal intervenir immediatament tornant a col·locar Donald a la Casa Blanca. “El votaré encara que sigui a la presó”, diu sense tebieses. Aquest és el nivell moral dels trumpistes, fills polítics de Donald, fills putatius de Steve. Sense aquest, no tindrien la Bíblia ideològica de la qual extreuen els seus sermons vomitius, el seu odi cap a tot allò que és progressisme.
Com a assessor, Bannon ha estat a sou del Front Nacional de Marine Le Pen, de la Fidesz de Viktor Orbán, d’Alternativa per a Alemanya d’Alice Weidel, de Vox de Santiago Abascal, de Fratelli d’Italia de Giorgia Meloni i del Partit Llibertari de Milei. La llista és més llarga, però, com es pot comprovar, Bannon escull el millor de cada casa, l’instrueix políticament i de l’ultrapopulisme en fa virtut, deixant-los que escampin el seu discurs amb un supremacisme moral inoxidable. Evidentment, Bannon també té a l’agenda Vladímir Putin, Xi Jinping i Netanyahu. La simbiòtica del poder.
L’expansió de l’ideari Bannon va tenir en Trump el seu pilot de proves, encara que ara s’observen mútuament com dos cérvols mascles en zel. Diuen que, a la Casa Blanca, trobaven l’amic Steve massa radical i el van fotre fora. Lliure de servituds, Bannon no s’ha cansat de conspirar refundant l’extrema dreta internacional, anant, com una larva carnívora, allà on els principis totalitaris tenien una potencial acceptació entre votants desencantats dels valors democràtics tradicionals. Qui no vegi paral·lelismes entre Bannon i Blofeld, li aniria bé repassar algunes pel·lícules de 007. L’ideari Bannon s’escampa com un poder víric silent i els resultats de les eleccions al Parlament Europeu en són la prova.
Tots els polítics de nova generació que lideren els partits d’ultradreta són fills putatius de Bannon. Li deuen la vida, el present i qui sap si el futur. Alguns d’aquests llops amb pell de llop ja governen, i d’altres ja estan preparats per ocupar llocs de poder. I caminen cridaners i sigil·losos alhora, com el Sr. Wint i el Sr. Kidd, dos agents de Spectre especialitzats a cercar diamants per a l’eternitat. Ara els toca a Abascal, Meloni, Le Pen, Orbán, Weidel o Milei estar a l'altura dels postulats de Blofeld-Bannon, i per combatre aquesta pandèmia ultra, caldran agents al servei de sa Majestat, la Democràcia.