Benvolgut Sr. Cambray,

Em dic Conxita F. i, a diferència de les altres senyores que li escriuen a través d’ElNacional.cat, jo no el vull pas criticar sinó felicitar. No puc estar-li més agraïda per la seva gestió política, i molt especialment per l’avançament del calendari escolar d’aquest mes de setembre. Entre nosaltres, ja sabem que de motius pedagògics no n’hi ha gaires en l’aplicació de la mesura, però deixi’s estar que qui paga mana, oi? I per part meva, de raons jo n’hi puc donar una carretada. Així doncs, deixi que bramin les mestres i els sindicats i no s’arronsi, conseller.

Tinc 73 anys, i el meu home, l’Antònio, fa anys que està jubilat. No cal que li expliqui que caldera vella, bony o forat. Malgrat que l’edat ja ens pesi, des que es va acabar l’escola aquest passat mes de juny que tenim instal·lats al nostre apartamentet de la Costa Daurada els  dos nets, a qui la meva filla i el meu gendre van batejar amb els noms d’Hug i Lluc, pobrets, sense fer cap cas dels nostres escarafalls. Hostes vingueren que de casa et tragueren! Aquí els tenim des de la revetlla, escarxofats al sofà, perquè els seus pares es dediquen al negoci de l’hostaleria i ara que hem sortit de la maleïda pandèmia  han de fer l’agost amb tant de turista com ens ha arribat enguany. Ja cal que en guanyin molts de calers, perquè jo m’estimo molt els meus nets, però cregui’m, senyor Cambray, que aquests dos angelets són un parell de dropos que s’han passat l’estiu menjant pasta, pizzes i frankfurts mentre juguen compulsivament al Fortnite amb la Play Station cridant com a endimoniats. Davant d’aquest panorama desolador vostè comprendrà les ganes que tinc que tornin a l’escola i com abans millor! L’única cosa que li retrec és que, donat que un fa primària i l’altre ja està a l’ESO, començaran en dies diferents. Li prego que esmeni aquest error de cara a l’any vinent i que per facilitar-me les coses tots dos comencin el 5 setembre i així morta la cuca, mort el verí.

Davant d’aquest panorama desolador vostè comprendrà les ganes que tinc que tornin a l’escola i com abans millor! L’única cosa que li retrec és que, donat que un fa primària i l’altre ja està a l’ESO, començaran en dies diferents

Miri, per part meva tindrà tot el suport i el de les meves amigues del casal, totes elles àvies sacrificades. Si convé estem disposades a fer una recollida de signatures per contrarestar les crítiques a la seva magnífica gestió. No faci cap cas, conseller, dels mals auguris sobre el canvi climàtic i la possibilitat que els infants es coguin a les aules. De fet, a mi em sembla que això de la calor ho tindrem tot l’any. Per tant, que obrin les finestres i es ventin una mica, que quan juguen a la Play bé que no en tenen, de calor.

Ni cas tampoc de totes aquelles comparacions entre calendaris escolars de diferents països europeus. Quan li diguin que per al rendiment dels infants caldria que es fes una setmana de vacances a mig trimestre, vostè com si sentís ploure, que jo ja m’ho veig a venir que me’ls tornarien a encolomar. Això no sé si seria bo per als infants, però per a la salut dels avis i les àvies seria nefast. Sàpiga vostè que estem al límit i que aquest estiu l’Antònio i jo hem hagut d’anar dos cops al CAP. Com que aquests angelets de Déu a qui jo m’estimo molt no tenen ni “modus” ni maneres, i ens aixequen la camisa amb molta facilitat, a l’Antònio se li va descompensar la pressió i no la hi controlaven ni amb les pastilles, i a servidora li van receptar una bona dosi d’alprazolam per a l’ansietat. Si com a mínim el gendre ens ho agraís... però de desagraïts l’infern n’és ple!! El molt tanoca encara s’exclama que amb l’avançament del calendari l’hostaleria perdrà calers perquè se’ls escurçarà la temporada.

Quan el meu home i jo aconseguim que els nens aixequin el cap de la Play, aprofitem per preguntar-los si els fa il·lusió tornar a l’escola a jugar amb els amiguets i a retrobar-se amb  les novietes, perquè gaire cosa més em sembla a mi que no hi fan. Sense anar més lluny li volia explicar el que em va passar l’altre dia quan li vaig demanar a l’Hug que m’escrivís la llista de la compra. La sorpresa va ser meva quan vaig arribar al súper i em vaig trobar que no entenia res perquè em feien falta coses com “iet, tumakats, mcrrns, chuculata i holy per kuinar”. Vostè ja controla el que ensenyen els seus mestres a l’escola? Tant que sento que s’exclamen pel tema aquest del currículum i que li critiquen el fet de no haver-lo publicat oficialment encara a dos dies de començar! Menys fer el ploramiques aquests mestres i més ensenyar les quatre regles i una mica de bona educació.  Tot plegat, a mi no m’estranya gens, perquè no els he vist agafar un llibre en tot l’estiu, ni els quaderns de vacances, i això que la meva filla els els va comprar tots perquè va dir que així s’entretindrien. Que n’és de beneita la meva filla, allí s’estan els llibres criant teranyines!! Però miri, Sr. Cambray, aquí jo no m’hi fico, perquè això ja són figues d’un altre paner.

Fet i fet, conseller, jo només volia agrair-li la seva empenta per fer començar el curs abans i encoratjar-lo a no cedir a les pressions, que seran moltes, dels mestres, sindicats, restauradors i hotelers. Pensi que el 7 de setembre l’Antònio i jo recuperarem la nostra vida normal i esperem poder deixar la medicació gràcies a la seva magnífica gestió. Ànims i no s’arronsi. Qui pogués tenir un gendre trempat i valent com vostè!

Conxita F.