Benvolguda Sra. Niubó,
No esperi per part meva grans exercicis de retòrica, com altres profas molt lletrudes que li han adreçat les seves cartes. Els discursos no estan fets per a mi. El meu fort són les matemàtiques, la tecnologia i, des de fa 4 anys i per circumstàncies força aleatòries, la informàtica, ja que estic reclamada com a coordinadora digital del meu centre. Sospito que la causa originària de la meva continuïtat en aquest càrrec a l’institut és el fet que tinc un perfil jove, soc eixerida, un pèl agosarada i que fa 4 anys la proposta em va agafar un mica per sorpresa i em vaig ficar de peus a la galleda. Que si ara, avui en dia, m’ho oferissin, els diria que ho fes “Rita la cantaora” i, si pogués, seria una d’aquest 66% de coordinadores digitals que, en cas de no tenir el cul llogat, plegarien veles avui mateix i ho enviarien tot a pastar fang. Per cert, ja li adverteixo que per militància, des del #Metoo m’entesto a fer servir sempre el femení universal, malgrat en aquest gremi de la tecnologia ja sap que la majoria són paios els qui encara tallen el bacallà. Suposo, consellera, que s’ha llegit vostè l’informe que ha donat a conèixer aquesta setmana el Sindicat USTEC sobre el malestar docent on s’adverteix que el 36% del professorat està disposat a deixar la professió i el 45% valora la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta. Cregui'm, Sra. Niubó, que no exagero si li dic que aquestes dades farien riure si es fes una enquesta a part només per valorar l’índex de pau mental i satisfacció professional entre les coordinadores digitals.

Miri, la gota que ha fet vessar la meva paciència i que m’ha decidit a escriure-li aquesta carta va ser el paperot que em va tocar fer l’altre dia davant de 25 companyes de claustre. Resulta que, amb molts mesos de retard, finalment han instal·lat al meu centre 24 panells digitals a algunes de les aules i, per fer-les servir, vam organitzar amb la direcció dues sessions de formació pel professorat. Va costar molt de convence’ls que vinguessin perquè el personal ja estava molt cremat dels “cursillus” aquells d’acreditació digital docent que s’havien de fer, peti qui peti i fora del marc horari, per gastar la morterada de diners que rajaven dels fons Next Generation europeus, que aquí a Catalunya sí que ens els hem gastat tots, els calés, vull dir (no com a d’altres comunitats, que els han hagut de retornar), ni que sigui amb formacions de chichinabo que ningú no es prenia seriosament i que, per sort, en molts llocs s’enllestien acreditant 3 sessions en un sol dia.

Total, que eren les 5 de la tarda d’un dimecres, una hora més tard de l’hora prevista, i el professorat vinga a esperar, que qui espera desespera i la formadora del “cursillu”, subcontractada pel seu departament a l’empresa Abacus (la gran beneficiària dels vals escolars, sap?), no s’hi havia presentat. Ja em tens a mi, entomant el “marron”, donant la cara davant de les companyes emprenyades i amb raó, i explicant-los quatre foteses per sortir del pas: que si s’han de baixar això del “Bytello share” per compartir la pantalla de l’ordinador i que és molt guai tot perquè poden escriure en colors i amb gruixos diferents durant la classe com amb una tablet gegant, però que no els comprarem llàpissos perquè no hi ha pressupost pels 72 que som, que els fons aquests tampoc no donen per tant.

Li he explicat l’anècdota, perquè fer de cover d’urgència a una reunió és només una petita mostra de les 26 tasques que porto comptades a la llista i que tinc assignades com a coordinadora digital. I li ben asseguro que per tal de poder-les assumir totes, necessitaria  una dotació horària, com a mínim, 15 vegades superior a la de les meves companyes de claustre. Amb una assignació horària de menys de 5 hores a la setmana (això en el millor dels casos!) i una ínfima compensació econòmica (inferior als 100 euros mensuals!), haig de responsabilitzar-me cada dia de —respiri fons, consellera, prengui nota de totes i no es descompti—: adjudicar més de 400 dispositius (que són els ordinadors) cada setembre a l’alumnat, més els del professorat nouvingut; pilotar tots els altres ordinadors que no són del PEDC; gestionar administrativament els contractes nous que se’n derivin; adjudicar nous usuaris i contrasenyes a totes elles; crear i suspendre correus; fer el manteniment de la xarxa wifi del centre; fer l’inventari de la dotació de robòtica; vetllar pel desplegament dels panells digitals; gestionar l’IDI; gestionar l’EDC; custodiar el bon funcionament de l’INTUNE per evitar fugues de dades corporatives; substituir les bombetes dels projectors;  canviar els tòners de les impressores de tot el centre; estar amatent a la nostra web als NODES comunicatius del centre; llegir notícies no verificades als diferents canals del NUS; explicar als docents perquè serveixen les maletes audiovisuals; actualitzar permanentment l’inventari digital a l’INDIC; desplegar l’estratègia digital del centre; rebre i fer de facilitador del MENTOR 4.0; comandar l’avaluació de la competència digital transversal de tots els alumnes del centre que la LOMLOE no explicita com fer (molt cucos ells); assistir els membres de la junta directiva en les contingències dels programes de gestió de qualificacions acadèmiques i de matriculació, que sempre es pengen quan més els necessites; fer el “parte” de totes les incidències al PAUTIC; acompanyar en tot moment al professorat en els seus dubtes respecte a l’ús del Google Suite for Education (que si com faig una tasca al Classroom, que si com trobo la informació al Drive…etc); crear xarxa entre coordinadores digitals perquè el Departament d’Educació no ens assessora en cap moment; atendre els milers d’avaries informàtiques diàries i casolanes que es generen en un centre de més de 700 alumnes i, last but not least, apagar els focs que les d’anglès, que són unes pesades, es troben cada dia, amb aquesta mania que tenen de projectar a l’aula el llibre digital i fer listenings i fotre vídeos que no sonen mai prou bé, això quan aconsegueixen que sonin!!!

Per què les escoles i els instituts hem de veure’ns tan desassistits i en precari, amb una coordinadora que també fa de professora i disposa només de 5 hores a la setmana per resoldre totes les incidències?

Encara respira, consellera? ¿O s’ha ofegat vostè en l’aire irrespirable d’aquesta tirallonga estressant i distòpica que hagués fet les delícies de Kafka o del mateix Orwell? (Collons!! —perdó, ovaris—, si començo a semblar-me a una d’aquestes lletrudes pedants dels departaments d’humanitats!) Però no ens despistem i tornem als fets, que jo sóc de ciències: afegeixi-li a la llista que, a més d’aquestes feines, faig 16 hores lectives setmanals i corregeixo els exercicis dels 152 alumnes que tinc assignats. ¿Què li sembla la paraula “sobreexplotada” per definir la meva situació i la de les meves col·legues coordinadores? O potser prefereix “espremuda”, “escanyada”, o directament “abusada”, ara que totes parlem del cas Errejón? Vostè s’imagina, Sra. Niubó, que enmig d’una reunió executiva del Govern vostè s’hagués d’aixecar corrents a canviar el tòner de la impressora per poder presentar als seus col·legues les últimes dades de l’informe PISA? O s’imagina que l’Alícia Romero volgués passar a la resta de membres del govern l’últim Memoràndum de control financer i li demanés ajuda a vostè perquè, com que pesa molt, la wifi deficient no li permet enviar-lo? ¿Per què el professorat hem d’anar sempre amb una sabata i una espardenya quan resulta que qualsevol empresa el primer que cuida és la gestió informàtica i tenen un servei tècnic a disposició les 24 hores del dia? ¿Per què les escoles i els instituts hem de veure’ns tan desassistits i en precari, amb una coordinadora que també fa de professora i disposa només de 5 hores a la setmana per resoldre totes-totes les incidències de, posem pel cas, 700 alumnes, 72 professores i  854 dispositius, mentre que a qualsevol seu del Serveis Territorials del Departament d'Educació es disposa d’un tècnic en plantilla amb 40 hores setmanals de dedicació per atendre 200 treballadors i 250 dispositius? I només per curiositat, consellera, a Via Augusta, com va la cosa? Quina és la ràtio d’hores de tècnic informàtic per treballador i dispositiu? Quants en té vostè al seu servei perquè tot li funcioni correctament?

Miri, consellera, que ja va tard. Li faré un mica de memòria. ¿Vostè se’n recorda del debat monogràfic sobre la situació de l'educació i el sistema educatiu que es va celebrar al Parlament de Catalunya el juny del 2023? Doncs jo sí, perquè vaig assistir-hi de convidada al galliner. Ens acabàvem de treure del damunt el senyoro del Cambray, personatge d’infausta memòria a qui vostè va fer bona oposició (clar que el paio posava fàcil la cosa, no creu?); la Sra. Simó s’estrenava en el càrrec i vostè era la representant d’educació del seu partit. Goiti si no ha plogut des d’aleshores! Recordo, que en el ple final vaig aprendre què volia dir el verb “transaccionar” en l’argot polític que es gasten, és a dir, coincidir en una mesura amb la resta de  formacions polítiques. Li recordo, Sra. Niubó, que pel que fa a les millores de les condicions laborals de les coordinadores digitals del centres educatius públics, era tan evident l’abús i clamava tant al cel la injustícia, que la transaccionalitat va ser molt fàcil i absolutament unànime: tot l’espectre polític des de VOX fins a la CUP (aleshores Aliança Catalana encara no hi era, afortunadament) es va conjurar a instar al Parlament a tirar endavant aquesta iniciativa. Imagino que no cal que li busqui el diari de la sessió, oi?  Jo aquella nit vaig obrir una ampolla de cava, confiadament i ingènua, perquè la realitat és que ni la Simó, ni vostè, de moment, no han mogut ni una coma de les condicions en què treballem. I aquí estem, les meves companyes i jo, que qui espera, desespera…i estem a punt de petar.

Ostres, he anat tant de cara a barraca que me n’oblidava i no li he dit ni el meu nom?! Soc l’Angelina Giralt i tinc 32 anys, i ja té sort que, com jo, moltes de les coordinadores digitals som joves i encara tenim energia per entomar totes les feines que li he explicat. Uns quants cursos més així i definitivament se m’haurà posat cara de Makoki en femení, escapada del manicomi en ple tractament d’electroxocs. Això si abans no he decidit que, per protegir-me i no seguir posant-hi el cos —com diem les feministes—,  faig el farcell i plego, com aquell 36% del professorat de qui parla l’informe de l’USTEC, i em passo a l’empresa privada on segur que, com a informàtica, em tractaran una mica millor!

Ostres, m’he allargat molt i també li volia parlar dels intríngulis de les adquisicions que s’han fet amb els fons europeus Next Generation i de les implicacions de Googleitzar l’educació, però millor que ho deixi per un altre dia, que no vull que vostè també se’m col·lapsi i se’m dispersi. Li prometo escriure més sobre el tema si és que encara no he plegat de treballar per a la seva empresa i si Les Tietes consideren pertinent fer-li arribar una altra de les meves cartes, d’entre les moltes que deuen tenir pendents perquè això de l’educació no t’ho acabes mai! Per cert, Sra. Niubó, i entre nosaltres dues, vostè sap qui hi ha darrera Les Tietes aquestes d’El Nacional? He intentat esbrinar-ho amb ajuda del ChatGPT i el pobre no toca ni quarts ni hores; per tant, donat que segueixo sense tenir evidències sobre el cas, com a bona científica que soc, no faré cas de cap dels rumors que circulen per les xarxes. Ara bé, el que sí que sé de cert és que, si jo fos la consellera, les voldria al meu think tank com a peces indispensables del l’equip de treball. Rumiï-s’ho!!

Salut,
Angelina Giralt