Benvolguda Esther,

M’adreço a tu amb aquesta franquesa, perquè em poso a la teva pell i jo estaria ben indignada. Mentre continuem vivint sota el domini d’aquests cercles exclusivament masculins i masclistes com el dels nostres caps respectius, tu i jo, com a dones, continuarem sent invisibles i menyspreades, relegades a ser meres oficinistes, això sí, molt eficients. ¿No et va pujar la pressió i vas estar a punt de patir una embòlia quan vas veure que el teu president, el Salvador Illa en persona i el meu boss, l’Andreas Schleicher, semblaven colomins fent-se carantoines mentre signaven l’acord de govern per redreçar el desastre educatiu del teu país? Només els faltava el puro i la copa del conyac aquell vostre que en deieu “Soberano”, que “era cosa de hombres!”. Ai, nena, és que acabo de llegir el llibre de la Martine Delvaux, que explica com funciona això de la fraternitat entre els mascles en els Boys Clubs i n'estic molt conscienciada. Te’l recomano, reina. Mai ho havia vist la nostra condició subalterna tan clarament. Que potser no l’hauries d’haver signat tu, com a consellera d’Educació, aquest acord? Ves que no et passi com a mi, que havia de convertir-me en directora d’Educació i Competència i mira’m ara, relegada a secretària, portant-li l’agenda al capo de l’OCDE.

En fi, deixa’m que em presenti, que l’altre dia no et vaig poder saludar. Soc la Gerda i t’escric moguda pel més pur sentit de la sororitat femenina i pel ressentiment. Ja sé que, amb el que et diré ara, cometo alta traïció i em perilla la feina, però com que estic a punt de jubilar-me i “para lo que me queda en el convento”, prefereixo fer una bona obra per a una sister, que deixar impune la mala fe dels maleïts homes de negre. Tu tens alguna idea del pacte que el Salvador i l’Andreas van signar l’altre dia? Per ventura has vist els acords rubricats dimecres? A hores d’ara, jo no tinc cap constància de res pel que fa als termes del document que van pactar, i això que per ofici hauria de ser la primera a assabentar-me’n. Però, diguin el que diguin, i encara que els dos capos s’omplin la boca de bones paraules, et vull advertir que de millores en educació, equitat, cooperació, desenvolupament i justícia social, bla, bla, bla… en veuràs ben poques. I menys encara, en el temps rècord de quatre anys que s’han marcat com a horitzó per millorar els resultats educatius. Desconfia de tot plegat i d’això últim encara més. Miracles a Lourdes!

El mateix organisme que, prioritzant criteris econòmics per sobre dels educatius, ha provocat el desastre, ara se us presenta com la solució i vosaltres va i la compreu

Com ja deus saber, el meu boss, va ser el creador de les proves PISA l’any 2000, les quals van començar a introduir l’avaluació per competències als sistemes pedagògics. En realitat, les esmentades competències, no eren una altra cosa que una excusa perfecta per entaforar criteris neoliberals i economicistes en els currículums educatius. Perquè el propòsit de l’escola no era ja el de formar ciutadans crítics i acadèmicament solvents, sinó el d’ensinistrar futurs treballadors competents i tan baratets com fos possible. Total, per acabar de llicenciats mileuristes fent de cambrers! Per això, els resultats, no han parat de davallar des d’aleshores. I ara cínicament farem veure que les causes d’aquest declivi formatiu són del tot externes: que si la diversitat a les aules, que si la immigració massiva, que si el mal ús de la tecnologia, etc. Però vosaltres tranquils, perquè, nosaltres, l’OCDE, que de fet us hem causat el problema, estem aquí per ajudar-vos a redreçar-lo. Si et rumies bé la cosa, és ben bé com contractar un bomber piròman perquè t’apagui els focs de Califòrnia: el mateix organisme que, prioritzant criteris econòmics per sobre dels educatius, ha provocat el desastre, prova PISA rere prova PISA, ara se us presenta com la solució i vosaltres va i la compreu.

Que creus potser que exagero i que no n’hi ha per a tant? Qui et penses que són aquest de l’OCDE a qui jo els porto l’agenda des de fa tants anys?! Et recordaré que l’Andreas el maig passat va ser el convidat d’honor de la Reunió anual del Cercle d’Economia de Barcelona (RCE) —per cert, amb el patrocini del famós i qüestionat programa pedagògic per ensenyar matemàtiques, Innovamat— on va fer una xerrada amb el significatiu títol de “L’educació com a palanca per a la productivitat”. Què me’n dius d’això, nena: justícia i equitat rimen amb productivitat? Ves amb compte, reina, que aquests de l’OCDE, que són carn i ungla amb els del teu partit, el PSC, són els que tallen el bacallà financer de veritat, no com aquella colla d’aficionats de la Bofill, per molta subvenció que rebin i molts pisos turístics que tinguin a Barcelona. Vigila, perquè encomanar-se a l’OCDE té els seus riscos, no sigui que us passi com als pobres grecs que el 2010 van patir la intervenció sense miraments dels maleïts homes de negre de la Troika i de la mateixa OCDE, i que amb els seus suposats rescats i conseqüents retallades van acabar endeutats, desmoralitzats i amb la dignitat esmicolada. Poca broma amb qui te l’estàs jugant.

Res més, estimada Esther. Jo ja he fet la meva feina advertint-te de la partida que els boys estan jugant amb el secretisme dels seus acords. Et desitjo molta sort com a consellera. La necessitaràs.

Gerda, sister.