Hola, Anna, guapa, no és per furgar en la ferida electoral que t’escric tan aviat, sinó per recordar-te que passis pel bar del Parlament abans no pleguis perquè deus els gintònics que ens vam jugar en plena eufòria el divendres previ a les eleccions. Ja es veia a venir que aquest cop perdríeu bous i esquelles, i que tu pagaries l’aposta, però com que et vas anar engrescant, ara et toca apoquinar, que la Rosi i l’Amparo són unes cambreres molt simpàtiques, però ho tenen tot apuntat. Ara de debò, nena, em sap molt greu això dels vostres 13 escons, però aquí hem rebut totes, fins i tot nosaltres, les Comunes i les activistes de la CUP. I mira que la Yoli, estupenda, ens ha vingut a molts mítings aquesta vegada i també hem pogut comptar amb la superilla Colau, que entre nosaltres, cada cop s’assembla més a una versió nostrada de la Butler, no creus? Però ni així, i per tant ens toca fer pinya, com tu sempre dius, davant dels resultats d’aquests comicis, que són molt pitjors que els de les teves últimes proves PISA.

Ja sé que a cop calent no en voldràs ni sentir parlar i que aquestes no són les instruccions que us ha donat el futur expresi, suposant que això que us diu de passar a l’oposició no sigui un farol tan gran com el del Putxi, que des d'Argelers va dient que vol tornar a ser el 130è president, mentre es rumia si desfila cap a la paperera de la història o no. Però jo vull fer-te una proposta i que te la pensis bé: si la cosa va de salvar els mobles, no ens queda més remei que fer un tripartit amb el sang d’orxata de l’Illa que, entre tu i jo, és més avorrit que un “txist” del Montilla.  No t'esveris abans d’hora, que ara toca deixar els escarafalls de banda.

El que toca ara és pactar entre nosaltres tres, i a la comissió i al Departament dedicar-nos a fer la viu-viu aprovant mesures de fireta i de baix cost

Deus estar pensant que m’he begut l’enteniment, perquè els interessos del PSOE (ai, perdó, del PSC!) ens obligaran a acceptar les propostes a les quals ja ens vam oposar i van provocar precisament el suïcidi de l’avançament electoral.   No cal que em recordis que les Comunes no volíem ni el quart cinturó (que, per cert, ja està acabat), ni volem cap ampliació de l’aeroport que faci perillar els ànecs de la Ricarda, ni menys encara el macrocasino del Hard Rock per molts calés que li deguem a La Caixa. Però a misses dites i amb els resultats electorals a la mà, els números ens surten i ens permetrien menjar calent durant quatre anys. Si et mires per sobre els resultats, en què la dreta, el centredreta, l’extrema dreta i la dreta extrema han pujat com l’escuma, segur que com jo et preguntaràs, perplexa i astorada, on han anat a parar els votants progressistes que s’oposaven als macroprojectes antiecologistes que tants mals de cap ens van donar. Nena, són quatre gats mal comptats.  Per tant, no cal encaparrar-se gaire amb això de l’aeroport i del Hard Rock, perquè ara el que toca és fer com els de Juntsplus i vendre la idea d’un macrocasino, però acompanyat d’una dessalinitzadora per combatre la sequera que provocarà i moltes plaques solars per fer-lo funcionar i per afavorir les renovables… i embolica que fa fort, que ja se sap, reina, que aquí vivim del turisme, ni que sigui a costa de fomentar la ludopatia en família. 

De fet, admet-t’ho, Anna, el vostre partit ja va renovar in extremis, amb el suport del senyor Illa, el compromís amb el Hard Rock, i quan es va destapar la conxorxa, la vàreu disfressar d’una simple actualització tècnica del projecte. Per tant, m’expliques a què venen ara tants escarafalls? Que ja ho sabem tots que els d’Esquerra sou la corda i el poal amb el Sánchez i la colla de Madrit, i encara que tots ens en fem creus, els indepes maneu més allí que no aquí, on no us mengeu ni els anissos i perdeu més d’un milió de votants. Sou uns cracs del fracàs electoral, ja que mentre us penseu que eixampleu la base, el que feu en realitat és alimentar les files de l’enemic. I ja saps, Anna, bonica, que a les Comunes això ens va bastant bé per fer i desfer tripartits.

En resum, Anna, has de considerar la meva proposta seriosament i defensar-la davant del capo i de l’executiva del teu partit. És l’única oportunitat que ens queda a les dues: a tu, si vols continuar sent la consellera d’educació i que no acabin posant a la Niubó; i a mi, per mantenir la meva posició a la comissió d’educació del Parlament, i així seguir menjant calent i rascar una mica de poder durant quatre anys. Aprofita ara que ja t’has fet un nom amb l’intent desesperat i electoralista de regraciar-te amb els docents, fent veure que els reverties les retallades. Encara que, entre tu i jo, no crec que t’hagi servit de gaire, perquè ni ells ni les famílies de l’alumnat no sembla que t’hagin votat.

Fes-me cas, Anna, i no t’encaparris més, juguem al possibilisme polític perquè, posats a gestionar les engrunes d’una autonomia retallada com la nostra, no podem anar fent grans gestos teatrals ni en ecologia, ni en sobirania ni tampoc en educació. El que toca ara és pactar entre nosaltres tres, i a la comissió i al Departament dedicar-nos a fer la viu-viu aprovant mesures de fireta i de baix cost, com ara continuar amb els xecs regal per a les famílies de material escolar a l’estiu, renovar el mobiliari de les aules o dotar de dispositius electrònics a tot l’alumnat. I encara millor, li comprem la idea a la Verge (que la Tània també és molt amigui meva) i ens dediquem a regalar a tot l’alumnat menstruant —siguin binaris, no binaris o homes trans —, copes, compreses de roba o calces per erradicar la pobresa menstrual, sense oblidar-nos de la justícia climatèrica de les professores ja no menstruants. Veuràs com això agradarà molt.

Rumia-t’ho bé. Recorda pagar aviat els gintònics a la Rosi o a l’Amparo i em dius el què per WhatsApp. O millor, quedem al bar si encara ens deixen entrar. Aquesta vegada els pago jo!