Benvolguda Sra. Simó,

Estic molt emprenyada, i no només amb vostè, sinó també amb tots els articulistes, tertulians, opinadors, influencers pedagògics i d’altres espècimens, que s’han posat les mans al cap i han aixecat un tsunami d’indignació a propòsit de l’eliminació de les lectures obligatòries al Batxillerat. Francament, n’estic molt farta, perquè sembla que tots vinguin d’Arbeca quan fan auguris i pronostiquen un futur esfereïdor per a la literatura i, en canvi, no s’adonen que el problema ve de molt lluny i ja és catastròfic a hores d’ara. Miri, Sra. Simó, el futur el tenim aquí, davant dels nostres nassos. Si m’he decidit a escriure-li aquesta carta és perquè tinc coneixement de causa pel meu ofici i els agradi o no a vostè o als articulistes, tertulians, opinadors, influencers pedagògics i d’altres espècimens, jo els exposaré el meu parer entès i radical. I dic radical en el sentit literal del terme, perquè el meu ofici sí que em permet anar a la veritable arrel del problema, tal com diria la grandíssima Angela Davis que, com deu saber, ens ha visitat recentment. Quin exemple de resistència aquest tros de dona per a una bibliotecària lletraferida com jo! Després d’escoltar-la em va envair el seu esperit de lluita i vaig conjurar-me per ser la defensora més implacable que hagi tingut mai la lectura als instituts d’aquest país! I no, consellera, no es pensi que m’he trastocat ni se m’ha assecat el cervell de tant llegir llibres, com al pobre Quixot. La lectura m’ha fet lliure i estic més lúcida que mai. En tot cas, els qui tenen la matèria grisa com una pansa són aquests pobres adolescents de veure tants TikToks.

Perdoni, que m’exalto i encara no m’he ni presentat. És que la lluita se m’emporta! Em dic Josefina Groguet i soc una rara avis en clar perill d’extinció, perquè treballo a un dels pocs instituts que miraculosament ha conservat la biblioteca escolar, gràcies al finançament de l’AFA i no pas al pressupost de la “seva” Generalitat. L’Associació de Famílies fa anys va decidir destinar uns diners a una servidora com a responsable de la biblioteca, tot per corregir el nefast error que s’ha comès a la majoria de centres, i que jo sempre qualifico d’acció premeditada i d’autèntic atemptat terrorista contra la lectura. El mantra deia que, com que s’havia de ser absolutament modern i la clau de volta de l’ensenyament estava en l’ús de la tecnologia, a les escoles calia desfer-se fast and furiously de tot el que fes flaire d’antic o fos susceptible d’acumular pols. Òbviament, els llibres van ser la primera víctima, ja que van anar a parar tots a una foguera pitjor que la dels bombers piròmans aquells de Farenheit 451. Quin malson de novel·la per a una bibliotecària com jo! També calia erradicar els espais físics de les biblioteques per convertir-los en sales polivalents, ja fossin aules de projeccions, espais de mindfulness i relaxació en cas d’atacs d'angoixa, o sales amb sacs de boxa per combatre l'estrès dels castigats. I al final, esclar, es va prescindir també de les persones encarregades de vetllar pel funcionament d’aquest servei. Servidora ha sobreviscut a holocaust bibliofòbic encara no sap ni com!

Després d’aquest flagrant despropòsit, a mi, consellera, sí que ja no em sorprenen les mesures que el “seu” Departament va anunciar la setmana passada per a les PAU del 2025, i no entenc que hagin aixecat tanta polseguera, que sembla que s’acaba el món! Prescindir de quatre minses lectures en dos anys i en dues llengües diferents és pecata minuta si ho comparem amb la desfeta educativa que vostès han fomentat durant anys a l’ensenyament. Perquè, aviam consellera, no ens enganyem, siguem honestes i anem a l’arrel de la qüestió, si vostès han eliminat ara les lectures és perquè aquí ningú ja no sap llegir. Li ho explicaré a poc a poc, amb el mètode lectura fàcil i perquè ho entengui millor: la qüestió no és que si vostès eliminen els llibres es ressentirà en un futur llunyà la comprensió lectora de l’alumnat, sinó que, atès que la seva comprensió a hores d’ara és tan escassa, s’ha d’erradicar la lectura dels llibres perquè avui ja no hi ha déu que els entengui. Tal faràs, tal trobaràs, Sra. Simó, i així doncs, després d’anys d’impuls a la digitalització i de genocidi lector, hem arribat al infaust moment en què ens trobem. 

Prescindir de quatre minses lectures en dos anys i en dues llengües diferents és pecata minuta si ho comparem amb la desfeta educativa que vostès han fomentat durant anys a l’ensenyament

Tampoc no em vingui amb romanços amb allò de què les preguntes de literatura de les PAU s’han de replantejar perquè han de ser competencials i no memorístiques. Miri que aquí m’he perdut, consellera. ¿Des de quan la comprensió lectora implica només habilitats memorístiques? Qui l’ha convençuda d’aquesta bajanada? En realitat, el que penso és que vostès, per justificar el cataclisme que fa anys que perpetren a les aules, s’han inventat ara una falsa dicotomia. Tanmateix, sàpiga que en literatura no existeix cap disjuntiva entre comprensió i memòria, perquè un llibre ben llegit és tot comprensió: comprensió del llenguatge, comprensió de l'època, comprensió de l’espai, comprensió dels personatges, comprensió dels temes, comprensió de les veus narratives… Em pot dir què té això de memorístic? Tot el que cal per llegir bé és una mica de discerniment, i aquí rau el veritable problema. Miri, consellera, perquè entengui millor la qüestió, tornaré a fer servir el mètode de lectura fàcil: com que el “seu” sistema educatiu ha destruït els hàbits lectors i els coneixements lingüístics i dels contextos culturals o històrics necessaris per fer efectiva la comprensió, ara resulta que no trobem llibres adequats per aquests pobres alumnes, perquè ja no tenen ni les destreses mínimes per llegir-ne un de qualsevol. Ergo, deixi's de foteses, ni triar les lectures en funció dels propis interessos, ni fer itineraris lectors, ni jivaritzar els textos per deixar-los reduïts a petits fragments, tal com vostès proposen, servirà de res mentre no anem a l’origen de la qüestió i comencem per ensenyar-los a llegir de debò i així a cultivar poc a poc la llavor del coneixement, per cursi que pugui sonar aquesta metàfora hortícola tan suada! Que no és evident, Sra. Simó, que qui no sap llegir, no sap ni podrà saber mai res? Cal que li expliqui a vostè això? A mi em sembla d’una irrefutabilitat que tomba un bou a la plaça (amb perdó dels bous, que jo soc animalista).

I miri que encara no li he parlat d’una altra de les qüestions més peludes de l’afer que ens ocupa. Em refereixo a la catàstrofe que patim fa anys, que no tenim professionals ben formats en la tasca d’ensenyar a l’alumnat a adquirir destreses lectores. Perquè, aviam consellera, diguem les coses sense embuts: no li sembla molt sospitós que hi hagi un nombre tan elevat de suspensos en les proves PAP que avaluen l’aptitud dels futurs mestres de l’escola primària? ¿No és la manca de comprensió en la lectura dels futurs docents un dels barems que li hauria de preocupar, i molt? Sap vostè quants d’aquests nous aspirants a mestres llegeixen regularment? Pel que fa a la secundària, les dades no són pas més esperançadores, atès que a moltes de les llengües, i especialment a la catalana, ni es troben ja especialistes en la matèria, per la qual cosa al “seu” Departament s’accepta com a professionals llicenciats en d’altres disciplines que no tenen a veure pròpiament amb la lectura. ¿No li sembla que aquest despropòsit només col·labora a abaixar més el llistó i que no ajuda gens a prestigiar la professió? Entre vostè i jo, ¿qui ens garanteix que saben ensenyar a llegir correctament (ei, suposant que en sàpiguen, de llegir) i aleshores fer arribar a l’alumnat el valor d’un text literari? No m’estranya gens que vostès ja estiguin planificant les guies de lectura per als nous itineraris optatius! Li’n faran falta moltes i amb urgència, perquè si de veritat tinguéssim professorat especialista i ben format, aquestes guies no només no caldrien sinó que més aviat els farien bona nosa. Sra. Simó, en l’educació dels alumnes i professors, el desgavell en els resultats no es veu fins dècades més tard!

Per anar acabant, consellera, i abans no em pugi la pressió, que com més hi penso més em sulfuro, el que jo li proposo és que fem un reset i comencem de nou. Des de la primària, vinga. Si de debò volem promoure la lectura, això de l’optativitat i dels itineraris lectors s’ha d’iniciar seriosament i rigorosa des de ben petits, perquè li ben asseguro que al batxillerat, ja anem tard! I no n’hi ha prou amb improvisar quatre biblioteques d’aula mal dotades, de les quals no es cuida ningú, ni estan supervisades per professionals com jo. Aquí cal invertir molts més calers en llibres i no en tantes pantalles; en bibliotecàries i mestres amb formació i no en tants cursillus d’innovació; cal esmerçar-hi moltes més hores remunerades i no malgastar diners en campanyes de fireta com el “Lecxit”, que ben mirat són quatre paperets mullats editats per aquells de la Bofill, que sempre va demanant voluntaris per no gastar-ne ni cinc. La resta són pegats. I si no revertim el problema des de l’arrel, continuarem eliminant lectures per no palesar que ja no saben llegir, de la mateixa manera que ja van treure els exàmens per amagar que els suspenien. Com deia la meva mare, “morta la cuca, mort el verí”, oi, consellera?

De vegades em demano si aquesta indigència lectora i aquesta manca de criteri en els alumnes, que els fa tan manipulables, no deu ser l’objectiu que realment promouen els nostres responsables polítics des de fa anys

En conclusió, Sra. Simó, li reitero que la sequera lectora no és un problema del futur, sinó una distòpia del present. És ara ja que els alumnes tenen menys concentració davant d’un llibre que l'entranyable peixeta Dori, perquè els manca l’eina bàsica, que és el significat de les paraules; és ara ja que els manca la imaginació per entendre que els llibres són eines de coneixement perquè et fan viatjar a d’altres èpoques i altres cultures; és ara ja que no disposen de referents literaris que orientin la seva vida, perquè ni saben que l’Ulisses d’Homer (que sempre confonen amb el dels Simpson!) és un model de resiliència, o que la Natàlia es va deixar dir Colometa pel capullo del seu home i així li va arrabassar la identitat, o que corren el perill d’esdevenir una panerola gegant com el Gregor Samsa kafkià quan entrin en el món adult individualista i burocratitzat. També ignoren que la poesia té més ritme que un reggaeton i que Quevedo no és només un raper de trap llatí. En fi, desconeixen que la lectura és una bona companyia perquè dona sentit al sense sentit del món i sempre funciona millor que una dosi de trankimazín per apaivagar l’ansietat. Vagi i pregunti’ls-ho, Sra. Simó, i veurà com tot això ja fa temps que s’ho han perdut; però en lloc de culpar d’ignorància als alumnes, pregunti's quan va ser que nosaltres i el “seu” Departament vam renunciar a ensenyar-los-ho.

Miri què m’ha passat, consellera, parlant-li dels llibres se m’ha passat l’emprenyamenta, tan típica d’una bibliotecària rottenmeier com jo, i m’ha sortit un final de carta carregada de transcendència amb un to una mica carrincló. Té raó. Però la responsabilitat és tota del “seu” Departament, i si vostès no actuen de manera radical i no redrecen el problema des de l’origen (aprenguin de la Davis, si-us-plau!), jo li auguro que acabaran fent guies de lectura no pas per a llibres, sinó per a textos tan insignificants com les receptes de cuina de les revistes, tan breus com els tuits de només 140 caràcters, tan banals com els diaris esportius, o tan pràctics com els manuals d’instruccions dels electrodomèstics. Si no actuen des de l’arrel, els seus itineraris lectors s’hauran d’omplir de llibres intranscendents, i sovint mal escrits, com Lo que jode encontrarte un calcetín desparejado o Diaris de vampirs, que com que són immortals no s’acaben mai; els seus temaris, obligatoris o no, els haurà de farcir de best-sellers com Cinquanta ombres d’en Grey o Les calces al sol (que ho està petant!); i per atendre els casos extrems, hauran de recórrer als llibres d’autoajuda que no t’ajuden gens i encara et fan sentir més culpable, del tipus Recupera tu mente, reconquista tu vida o el conegut Qui s’ha endut el meu formatge?

A veure, Sra. Simó, comprendrà que amb aquest trist bagatge lector no n’hi ha prou, i menys ara que s’acosten les altres eleccions i ens tornen a amenaçar amb el llop de la ultradreta. Si de debò volen que els nostres joves votants tinguin esperit crític i no s’apuntin al carro de les emergents polítiques més reaccionàries, bé caldrà que els eduquem bé i els ensenyem a llegir el que hi ha darrera dels eslògans més cridaners (sobretot els programes electorals!), no sigui que els passi com a la Hanna Schmitz, la protagonista de El lector, que recordi que era analfabeta i fins que no va aprendre a llegir, no va entendre que s’havia posicionat en el cantó equivocat de la història, no cal dir-ho, el feixista. Com que tot això que li explico i de què em queixo és tan i tan evident, de vegades em demano si aquesta indigència lectora i aquesta manca de criteri en els alumnes, que els fa tan manipulables, no deu ser l’objectiu que realment promouen els nostres responsables polítics des de fa anys. I em pregunto, emprenyada i inquieta, si la seva mala fe arriba fins a aquest punt? Perdoni, consellera, però això que moltes lectores pensem, algú li ho havia de dir. Una servidora se’n torna a treure la pols dels llibres, a consultar i actualitzar els catàlegs de novetats, a l’olor de tinta dels llibres nous, a fer recomanacions al meu blog de lectures per a joves i grans, al silenci de la biblioteca, que permet la concentració, i a les interessants converses que sorgeixen entre alumnes al club lector del nostre centre. M’agradaria pensar que amb aquesta carta he posat la meva experiència professional al servei de la lectura. Tant de bo, vostè i els experts del “seu” Departament la llegeixin (perquè vostès sí que en saben, oi?, de llegir, vull dir...) i hi posin una mica de seny, del català i nostre. Per cert, com que escriure és molt catàrtic, veurà que ja no estic tan emprenyada… només esveradament amoïnada!

Atentament,

Josefina Groguet