Benvolguda Anna,
T’escric aquest missatge privat pel Telegram, perquè ja se sap que quan es fa servir el correu gencat.cat del Departament d’Educació, sempre pot haver-hi roba estesa i totes les coses s’acaben sabent.
En primer lloc, et vull agrair que, malgrat haver mantingut intacte l’equip de govern del cessat conseller Cambray, m’hagis nomenat a mi, precisament a mi, Directora General de Transformació Innovadora Digitalitzada i d’Atenció al Currículum Lingüístic de la Comunitat Educativa. És un repte que afrontaré amb il·lusió! Feia tant de temps que no ens havíem vist a les reunions del partit, que fins i tot per a mi ha estat una sorpresa molt agradable, perquè saps que vinc de l’àmbit de la gestió forestal i la protecció civil i no en sé ni un borrall d’educació. Així i tot, no et pots imaginar les ganes que tinc de començar a treballar sota les teves ordres, Anna, perquè no hem tornat a coincidir des de l’època en què vam estar juntes al Parlament de Catalunya, cap allà el 2005, quan tu et dedicaves a allò del benestar social. Consti que ja té mèrit haver sobreviscut en responsabilitats diverses a les files del partit durant tots aquests temps tan convulsos. Només tu i jo, dones militants de pedra picada, sabem tot el que hem passat i com hem patit per mantenir-nos en aquest ecosistema polític tan masculí que no té res a envejar al món del futbol. Per tant, tu ara no t’angoixis.
En segon lloc, et vull fer arribar com considero que hem d’encarar l’actual conjuntura política en què ens toca bregar. No sé si fer com el Rajoy amb el Bárcenas i dir-te allò de “res no és fàcil, però fem el que podem. Ànim, Anna, sigues forta!!”. Totes sabem que, després de la situació emmerdada que va deixar el teu predecessor en el càrrec, el “senyoro” del Cambray (per cert, saps què se n’ha fet d’ell? Ja ha aterrat a la Bofill?), a tu t’han adjudicat la feina de pacificadora d’una comunitat educativa en flames, perquè dins del partit sempre has tingut la fama de persona propera i dialogant. Però no t’hi encaparris, que no sé si tindràs gaire marge de maniobra, “cari”. Per una banda, el nostre govern aragonès, ja t’ha dit que nanai dels nanais de gastar un euro més en educació, amb l’excusa que encara no sap si el 2024 haurà de funcionar amb pressupostos prorrogats. Per altra banda, ja li agradaria al presi tenir un horitzó fins al final de la legislatura, perquè, entre tu i jo, Anna, la cosa està fatal: governem en minoria, perdem llençols a cada elecció, el Pedrito Sánchez ens menysté totalment i envia a la Yoli “Barbie-Borgen” a negociar una amnistia amb el Putxi… Si se’n surt, ja podem fer les maletes, perquè reflotarà el seu partit i ens enviarà “a la paperera de la història”. Per tant, estimada Anna, no et mortifiquis i no juguem amb foc que encara prendrem mal, com la pobra Patrícia Aranyó que ara es dedica a pesar figues i la Dolors Gumets que malviu al partit enganxant idems. Intentem fer equilibris per mantenir-nos en el càrrec, no ens turmentem més i provem de no cremar-nos perquè aviat ens haurem de recol·locar en altres llocs. Recorda que hi ha més vida dintre del partit, fora del camp de mines que és la conselleria d’Educació.
Emmascararé la nostra agenda neoliberal i privatitzadora (qui ho diria quan ens consideràvem d’esquerres, oi, Anna?) afavorint incondicionalment l’escola concertada mentre seguim depauperant l’escola pública
De fet, no ens enganyem, tothom sap que els mestres tenen raó en les seves reivindicacions i que ja fa massa temps que els fem passar amb quatre promeses incomplertes i dos caramel·lets. Tu no t’amoïnis, que jo ja donaré la cara davant dels mitjans de comunicació de la Corpo i amagaré, per exemple, que començar el curs a dia 6 de setembre és només una mesura electoral que vol satisfer les famílies i no deixa temps material de preparar una arrencada com cal, sobretot quan gran part de les plantilles no estan ni nomenades. Faré veure que els mestres no saben matemàtiques i que nosaltres no entenem per què s’exclamen quan en lloc de 6 anys de serveis prestats els en demanem 9 per cobrar quatre calerons de promoció. Dissimularé el fet que, quan el professorat sènior arriba esbufegant als 55 anys, no els calen les 2 hores de reducció de classe amb alumnes, com si això no ens estalviés a nosaltres de contractar més docents. Encobriré que el professorat de la desprestigiada FP no cobra el mateix sou que els seus companys de secundària i batxillerat. Maquillaré que això de la baixada de ràtios és una falsedat que només beneficia a la canalleta d’infantil i encara perquè ens ha baixat la natalitat. Ometré que hem prescindit del servei de moltes vetlladores i que, per tant, això de la inclusivitat és pur paper mullat. Vestiré de suport a la nostra llengua el fet de fer quatre proclames irades i una llei inútil al Parlament, mentre hem d’acceptar per imperatiu legal la imposició del 25% de castellà a molts centres. Emmascararé la nostra agenda neoliberal i privatitzadora (qui ho diria quan ens consideràvem d’esquerres, oi, Anna?) afavorint incondicionalment l’escola concertada mentre seguim depauperant l’escola pública. I, si cal, camuflaré el repartiment de xecs de 100 €, fatxenderia digna de l’Ayuso, d’eina per alleugerir les despeses en material escolar de les sofertes famílies. Tu deixa-m'ho a mi, que en això de fer veure, dissimular, encobrir, maquillar, ometre, emmascarar i camuflar, com a política aguerrida que soc, hi tinc la mà trencada, que per això em deus haver incorporat al teu equip.
No crec que em deixi res d’important, però tu no pateixis, Anna, que jo ja et trauré les castanyes del foc, perquè amb els sindicats de pa sucat amb oli que tenen aquests mestres, no corres gaire perill. Com ja has vist, no toquen ni quarts ni hores convocant vagues a destemps que no secunda ni l’1% dels seus. Ja ho saps que no tenen gota d’imaginació per empescar-se mesures de reivindicació que realment ens perjudiquin. Deixa’ls que s’aixequin de la taula de negociació ben indignats, que nosaltres, dones bregades en la veritable lluita política, els seguirem aixecant la camisa. Tenim la paella pel mànec!!!
De moment, res més, “cari”. Insisteixo a dir que no et preocupis. Ja n’anirem parlant i quan em contestis recorda fer-ho sempre pel Telegram, que ara no ens podem arriscar.