Benvolguda Sra. Simó,

Soc la Maria dels Socors Díez, i tinc un safari fotogràfic a Tanzània contractat i pagat des de fa tres mesos per anar amb el Toni (el meu marit) i el meu nen, i em veig a venir que aquest any potser no hi seré a temps per culpa de tots els merders que el seu departament ha provocat. Des de fa 11 anys dirigeixo un institut de secundària del Vallès Occidental i sempre ens ho hem manegat prou bé amb les compis de la junta directiva per començar les vacances durant la segona quinzena de juliol, perquè nosaltres sí que som eficients i ho deixàvem tot enllestit per començar al setembre. Ja es deu imaginar que el meu descontentament prové de les polèmiques adjudicacions d’estiu del professorat que haurien d’haver sortit el dia 2 de juliol i que ara diuen que, anant bé, sortiran definitivament cap al 31 d’aquest mes. Això amb el benentès que vostès se’n surtin de resoldre el “suposat” error que genera l’aplicatiu informàtic que estan utilitzant. Però a mi no m’expliqui sopars de duro, consellera, perquè totes les que som del gremi sabem la realitat del que està passant. I jo, amb aquestes calors, ja no tinc esma d’esperar que resolguin aquest desori. El que vull és plegar aviat, sabent que la meva plantilla està tota al seu lloc.

Quan la UE els va obligar a convertir tota aquella enorme bossa d’interins en precari —cosa que tothom sabia que era un frau de llei— en funcionaris regularitzats, vostès haurien d’haver previst les casuístiques i problemes que tot el procés acabaria generant. Entre els recents concursos de mèrits i les dues convocatòries d’oposicions light, l’allau de personal que ara els cal col·locar, reconegui Sra. Simó, que els ha desbordat. I és que fer previsions encertades amb criteris pedagògics i no arbitraris no ha estat mai el punt fort del seu departament! Ara resulta que tenen més mestres i professorat que places disponibles en les diferents especialitats, perquè no van calibrar que la regularització d’interins per oposició seria incompatible amb les atribucions de les direccions per seleccionar fins a un 80% de la plantilla a dit. Una pràctica, li recordo, que des de la LEC del 2009 i el Decret de Plantilles —impulsats pel seu company de partit, el Sr. Ernest Maragall—, vostès mateixos han anat fomentant curs rere curs, ja sigui a través de les comissions de servei per desenvolupar càrrecs o a través de les anomenades places perfilades.

Amb tot aquest desori que vostès han muntat, a més de perillar el meu safari a Tanzània, també veig que perilla l’estabilitat de la meva plantilla que tants anys i disgustos m’ha costat de perfilar. No caldrà que li digui que jo soc una fan absoluta del Decret de Plantilles que m’ha permès fer i desfer pel que fa a la selecció del professorat del meu centre durant tants i tants anys. Ara no em digui que la continuïtat del meu projecte i del meu claustre es veurà afectada per una “suposada” errada de l’aplicatiu informàtic que, en realitat, intenta amagar la seva incompetència. Perquè, digui’m Sra. Simó, qui em garanteix a mi que realment es mantindran tots els perfils de professorat que amb tanta dedicació jo he anat creant? Després de tot el que m’he hagut de sentir a dir per part dels pocs funcionaris “pata negra” que encara queden al centre sobre si “tenia muntat un xiringuito” o gestionava l’institut “com una república bananera”, no em digui que la meva feinada ha estat en va. 

Arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. Jo m’he hagut d’espavilar i desenvolupar tècniques sofisticades de selecció de personal a través d’entrevistes i càstings que no gosarien utilitzar ni a programes de TV3 com Eufòria. Tan bon punt un professor o professora nova entra per la porta, jo els faig passar pel meu despatx i els llegeixo la cartilla tot advertint-los que el meu projecte de direcció va a missa i que si volen continuïtat al centre ves val que estiguin calladets o calladetes perquè jo no toleraré cap mena de qüestionament o dissidència i seré més implacable que amb els concursants del Supervivientes All Stars de Telecinco. Així és com m’he anat fent una plantilla a mida de “maris” fidels protegides. Per exemple, a  la Marisol li vaig fer un perfil a mida d’atenció a la diversitat i li vaig encolomar els grups més conflictius, a canvi d’entrar tots els dies a les 9, per poder portar la nena a l’escola bressol. En el cas de la Maripili, que em sembla que és d’Òmnium,  li vaig encomanar el perfil de professora responsable de la immersió i suport lingüístic per assegurar-li la plaça al centre a canvi del seu silenci pel que fa a les irregularitats i incompliments comesos amb el tema del català. A la Maribel, amiga meva des que anàvem juntes a les monges, la vaig reclamar amb un perfil de projectes globalitzats, encara que no en faci cap ni un, de projecte, perquè el que jo li he encomanat és que, a manera d’espia de la Stasi, em faci informes dels rumors que circulen per la sala de professorat per poder tenir sota control la resistència. La Marimar va ser una mica més complicada de col·locar. Li vaig haver de fer un perfil tic-tac-toc pel tema dels ordinadors, encara que ella mateixa em va reconèixer que les 90 hores de cursillus de competències digitals no li havien servit per posar-se al dia, però a canvi no diu ni mu als claustres, entoma totes les queixes del professorat sobre la wifi, les pantalles i els equipaments informàtics que no funcionen i es menja totes les colònies de l’ESO amb les pobres tutores de torn.

No faci gens de cas quan li diguin que ha estès un model privatitzador i arbitrari de tria de personal, dins d’un sistema públic que abans era més garantista i que tenia clars els seus procediments. En l’actual context neoliberal, la idea de la cosa pública i dels seus servidors és una relíquia del passat

Ara bé, les dues ninetes dels meus ulls, més ben perfilats que amb un eyeliner de la Dior, han estat els casos dels meus dos boys, és a dir, el Toni i l’Àlvar. Al meu marit, el Toni, pobret, li vaig haver de donar un cop de mà perquè portava més de 23 anys d’interí en l’especialitat de biologia, i me’l feien anar d’aquí cap allà per tota Catalunya, com si en comptes de professor fos un venedor ambulant de mitjons de nylon. Com comprendrà, així no podíem garantir l’estabilitat familiar. Per tant, encara que la biblioteca del meu centre feia temps que estava tancada i criava teranyines, li vaig fer un perfil a mida de lectura i biblioteca escolar i ara ja el tinc al meu costat controlat. Entre nosaltres, i de dona a dona, no pensi que no m’he penedit més d’un cop d’haver-me’l ficat també a la feina, sobretot des que fa 3 cursos que va arribar al centre l’Àlvar, amb 26 anys, un professor novell, també de biologia i amb qui vaig intimar molt, vostè ja m'entén. I com que jo vull que es quedi al meu centre tant sí com no, i no ha entrat precisament per mèrits acadèmics, jo li he fet un perfil AICLE (d’aprenentatge integrat de continguts en llengua estrangera, per si vostè no sap què volen dir les sigles) perquè ja es pot imaginar que els seus mèrits lingüístics són uns altres. Com que de moment, l’apanyo de les meves maris i els meus boys em funciona la mar de bé, ves si ara m’ho destarotaran amb l’embolic que s’han fet amb aquestes últimes adjudicacions de places!!??

Comprendrà, consellera, que malgrat que els sindicats clamin aferrissadament per la derogació de la LEC i el decret de plantilles, jo sempre en defensaré el manteniment. No faci gens de cas quan li diguin que ha estès un model privatitzador i arbitrari de tria de personal, dins d’un sistema públic que abans era més garantista i que tenia clars els seus procediments. En l’actual context neoliberal, la idea de la cosa pública i dels seus servidors és una relíquia del passat, i aquests interins que acaben d’aprovar les oposicions i volen ser “funcionaris” caldrà que entenguin que mai ho seran en les condicions d’abans. Han de ser conscients que, com qualsevol treballador, s’han d'adaptar a les necessitats del sistema i del mercat i, per tant, no s’escolti aquells que ploren perquè ara potser, amb tantes places perfilades com les meves, no se’ls pot adjudicar una de la seva especialitat. I si, posem per cas, una interina que ha opositat per biologia ha d’acabar fent matemàtiques, doncs tampoc s’ensorra el món!! Fins i tot, el meu Toni pobret ho faria. Les noves fornades de “funcionaris” cal que siguin empleats versàtils i flexibles, i el seu departament ha de poder canviar les regles del joc en l’adjudicació de places en qualsevol moment com en qualsevol empresa privada. Només faltaria!! I no em malinterpreti, si jo li escric aquesta carta no és per demanar-li que canviï la política del seu departament, sinó perquè faci el favor de buscar gestors que l’implementin de manera més eficient i menys conflictiva. Prengui exemple de la precisió suïssa amb què dirigeixo el meu centre i miri d’estalviar-se tant de desori, perquè jo me’n vull anar ben tranquil·la de vacances a Tanzània amb el Toni i el nen, sabent que quan torni seguiré tenint a la meva disposició els mèrits lingüístics de l’Àlvar, que li asseguro que són molts.

Mà de ferro, consellera. Si controla millor la gestió del seu departament, sempre podrà comptar amb el meu suport.

Cordialment,

Maria dels Socors Díez