D'ençà que Plutarc, un romà que va viure al segle I dC, va assolir un èxit innegable amb la seva obra magna Vides paral·leles, on compara les històries d'un personatge grec i un de romà, han sigut molts els que han volgut emular-lo. No m’he pogut estar d’emprar aquesta tècnica descriptiva per posar costat per costat dos personatges importants de la nostra història recent. D’alguna manera, per mi, el grec, amant de la saviesa i l’ordre còsmic, seria Steve Jobs; mentre que el romà, més donat a conquerir i fer magnes obres, seria Elon Musk. A tots dos els admiro, però de manera molt diferent. En tot cas, són autèntics Leonardos da Vinci del nostre canvi de segle.
Ja us aviso abans de continuar que prenc partit sense fissures per Jobs. Des que vaig veure per primera vegada la seva biografia a la pantalla gran, explicada magistralment per Aaron Sorkin, no he parat de reveure-la tantes vegades com he pogut. Així doncs, conec sobretot el Jobs que Sorkin ens descriu. És un personatge fascinant. Neix el 1955, viu l’arribada dels ordinadors i té la increïble intuïció de posar-nos a la butxaca, gràcies a l’iPhone, tota la capacitat informàtica de relacionar-nos amb el món i entre nosaltres. La seva empresa, Apple, va canviar la nostra manera d’entendre l’era digital, convertint els ordinadors i els iPhones en una part de la nostra fesomia. I quan li va sobrar temps, va fundar Pixar i va revolucionar també el món de l’animació digital, amb uns gràfics i uns guions que es van convertir en pel·lícules com Toy Story, Monsters, Cars, Up o Buscant en Nemo, totes elles inoblidables. La seva prematura mort a 56 anys ens va deixar orfes d’un personatge que no sé com hauria entès que un col·lega de sector, Elon Musk, financés amb 180 milions de dòlars la campanya a la presidència de Trump i deixés que molts sospitéssim que el vol succeir.
Jobs crea un món per viure-hi amb tranquil·litat, per gaudir del temps; Musk maquina com controlar-nos a través dels seus invents
Musk és la cara oposada de Jobs. En una sèrie de Marvel, ell seria el personatge maligne: un Loki o un Magneto. Té l’expressió facial d’un general de les SS de Hitler. Tot i això, quan t’endinses en la seva biografia, no pots deixar d’admirar-lo. El seu patrimoni de més de 230.000 milions d'euros és semblant a tot el PIB català. Nascut el 1971, és membre il·lustre de la generació X, mentre que Jobs era un boomer inadaptat. Musk és sobretot un enginyer, que ha construït projectes faraònics i visionaris molt materialistes. Són, per ordre: Pay Pal, una mena de banc electrònic; SpaceX, una empresa de serveis espacials; Solar City i Tesla, centrats en la mobilitat elèctrica i l’energia solar; Open IA, que fomenta la IA amigable; Neuralink, centrada en el desenvolupament d’interfícies cervell-ordinador. Em deixava Twitter!... que va comprar per poder controlar un mitjà de comunicació de futur. Hi ha més empreses, però no tinc prou espai. Mentrestant, ha tingut deu fills i quatre dones. Políticament, es posiciona a favor de Trump i el promou, m’atreveixo a dir, com a pas previ a la seva futura carrera electoral. Això és el que farien els dolents de Marvel.
Musk m’esgota. Jobs em fascina. Jobs crea un món per viure-hi amb tranquil·litat, per gaudir del temps. En una mítica escena de la seva pel·lícula, Sorkin ens el presenta abans de sortir a l’escenari de la genial presentació de l’iMac del 1998 en una conversa iniciàtica amb la seva filla. Preocupat per la mala gestió de la seva paternitat, li diu que li ficarà a la butxaca mil cançons per desterrar els inoblidables walkmans portàtils on posàvem els cassets. Amb aquest gest, Jobs vol ensenyar-nos a conviure amb una tecnologia, a estimar-la i a entendre que inevitablement canviarà la nostra vida. El meu net, amb un any, ha après a posar-se la mà a l'orella i dir "què?", imitant com parlen els seus pares per l’iPhone. És així com també es relacionarà amb el món. Mentrestant, Musk està maquinant com controlar-nos a través dels seus invents, que inclouen xarxes socials, vehicles automàtics, coets, cervells digitals i un president dels Estats Units. Quan es reuneixi Musk amb Putin o amb Xi Jinping o amb qualsevol altre tirà mundial, ja tindrem la lliga del mal organitzada per controlar el món. Per sort, Musk és ciutadà americà. I la democràcia americana ha sobreviscut fins ara a cadascun dels seus petits tirans. Però també Roma va acabar esdevenint un imperi i va ser devorada per la barbàrie. Sort que Grècia va sobreviure en l’esperit dels seus grans homes per tornar a començar la civilització. Quan veiem Musk imposar-se, recordem que sempre tindrem Jobs. Els tirans, si més no a les pel·lis de Marvel, sempre perden.