Què és Sumar? Per a què serveix? Com funciona orgànicament? Quina capacitat de control i interlocució té Yolanda Díaz amb les seves marques? Part de les preguntes que havia de resoldre l'assemblea fundacional del moviment vuit mesos després de les generals queden novament a mercè de l'etapa a l'Executiu i a la rematada durant el cicle electoral. L'11,6% de participació és una debilitat en l'aval. Dels 70.000 inscrits que diu que té Sumar, han votat 8.179, 6.671 a favor de Díaz.

Des de la seva candidatura asseguren que, com que no hi ha tensió, ni dues llistes en disputa, no hi havia incentius per votar. Hi van participar 14.179 amb propostes, van votar la meitat. Si ho comparem amb processos similars, fa una setmana a les primàries d'IU per a les europees van votar 7.245 persones. Una sola formació va comptar amb pràcticament el mateix nombre d'afiliats. A Podemos, dels 36.054 vots emesos en les seves primàries a les europees, Irene Montero en va obtenir 30.581.

Orgànicament, l'assemblea de Sumar constata que manca d'estructura territorial en renunciar a Madrid, Andalusia, València i Catalunya. Sense partit, el discurs nacional queda circumscrit al Congrés i l'Executiu. No és poca cosa, però tampoc prou en un context de soroll i d'un terratrèmol polític per setmana.

Com afecta al PSOE la fragilitat de Sumar? Ni els afavoreix, ni els va bé, asseguren. I més des que el Partit Popular va decidir no fer preguntes a Yolanda Díaz en la sessió de control per bloquejar la seva visibilitat. D'incentivar el famós "li donaré una dada", a ignorar la vicepresidenta. El PSOE necessita una coalició a la seva esquerra forta perquè entén que els blocs electorals ja estan definits. Passat el cicle postbipartidista, desaparegut pràcticament Podemos —on els socialistes van tenir la seva sagnia més important—, hi ha un electorat que mai no votarà el PSOE i aquests necessiten un bloc enfortit.

Díaz no ha aconseguit sobreposar el seu lideratge més enllà de la cartera de Treball, ni imposar una veu comuna des de l'esquerra que ressoni per sobre del PSOE

Però l'acció política del govern espanyol invisibilitza Sumar i el deixa fora del debat polític. És Sánchez contra la dreta. Sumar va elegir la política de les bones maneres i l'entrada del PSOE al xoc directe amb el PP anul·la el seu espai. El que Díaz anomena "el fangar" és l'estratègia de Pedro Sánchez per respondre als populars a curt i mitjà termini. Enmig d'aquesta tensió, Sumar està en mute.

Els socialistes s'enfronten, com tots els partits, a un cicle electoral dur. Recorden que van anar amb la gestió com a bandera a les municipals i autonòmiques del 28-M i no hi van arribar. "Si no contestes a les barbaritats de l'oposició, la teva gent es desanima", assenyalen a Ferraz. I encara que no pretenen "arribar al nivell del PP", en referències a evitar l'insult personal, no afluixaran.

Tampoc no pinta bé la parada de les basques, catalanes i europees. Perquè... qui són els de Yolanda Díaz? A Euskadi la cap de llista, Alba García, té poc grau de coneixement públic i carnet de Podemos fins al dia del fitxatge. En canvi, la candidata Miren Gorrotxategi fa quatre anys que està al capdavant dels morats. A Catalunya, els comuns han certificat la seva autonomia tombant els pressupostos sense passar per Díaz. I en les europees, la pugna PP i PSOE no els posarà fàcil la campanya. Això després de no entrar a Galícia, terra mater de Díaz. Si l'electorat percep que perd tracció electoral, la fuga de vots pot estar servida.

Díaz manté una agenda potent a Treball, amb cinc taules de diàleg social obertes. Entre les quals, la de reducció de jornada laboral, acord estrella de la coalició; afavorir la inserció laboral del col·lectiu LGTBI des de la legislació laboral; recuperar el subsidi després que Podemos el tombés; o buscar un protocol de riscos laborals per a les treballadores de la llar.

Encara amb aquesta agenda, Díaz no ha aconseguit sobreposar el seu lideratge més enllà de la cartera de Treball, ni imposar una veu comuna des de l'esquerra que ressoni per sobre del PSOE i representi l'espai de totes les marques. Després d'entrar en conflicte polític amb Podemos, tampoc no ha millorat els resultats de qui va venir a substituir. La missió no era fàcil, ni és a prop de complir-se.