Hem hagut d’esperar que s’acabés l’estiu en què no han faltat, precisament, notícies, per tenir-ne dues d’estiu de les de tota la vida. La primera és la de lligar al Mercadona. Nou fenomen viral a Espanya. Diuen, diuen, diuen que tot va començar per l'actriu Vivy Lin, que fa uns dies va compartir un vídeo a TikTok explicant com es lliga en aquesta cadena de supermercats. El post es va fer viral i molts usuaris van reaccionar assegurant que molta gent hi va amb aquest propòsit.

A hores d’ara, ja hauran llegit que el més important és anar-hi entre les 7 i les 8 de la tarda, agafar una pinya, col·locar-la cap per avall al teu carro i, després, apropar-te a la secció de vins i xocar amb el d'alguna persona que t'agradi i que vegis que també porta una altra pinya del revés. Això, si superes els 40 anys, clar. Si en tens entre 19 i 25, has d'anar a la zona de congelats i, entre 25 i 40, la idea és anar a la secció de peixateria. Això, si t’importa l’edat, clar.

Tot plegat, ho entendran, és una mica sospitós. Diuen, diuen, diuen que fa 7 anys que intenten col·locar-nos aquesta campanya viral fins que ha quallat, a major glòria de Juan Roig. De fet, el 2018 la cadena alemanya Edeka va llançar una iniciativa perquè els clients solters poguessin conèixer possibles amants entre les sis i les vuit del vespre, cosa que, efectivament, ens ajuda a conspirar.

Al poder, l’econòmic o el polític, sempre li interessarà més tenir-nos ocupats lligant al Mercadona que al carrer.

En fi, no ho sé. Tot això deu ser pels que pensen que l’amor el tries en un lloc i una hora, quan normalment és una cosa més inesperada. Però és veritat que hi ha llocs i esdeveniments on tota la vida s’hi ha buscat una miqueta de marro. Posem per cas les festes majors, cosa que ens porta a la segona notícia típicament estiuenca, ni que sigui perquè aquestes són les dates de la festa major de Granollers. Els Blaus hi han organitzat el taller Tècniques aplicades de guerrilla urbana. Introducció a les principals eines tecnicotàctiques per a una estratègia subversiva. I s’ha armat un sidral descomunal. S’han enfadat els Mossos, la policia, la fiscalia, els diaris, tothom.

Òbviament, el taller era una paròdia. El curiós és que ningú es queixi que encara es representin batalles de moros i cristians, però sí d’aquesta altra representació. Jo estic amb Manuel Delgado, que defensa els vasos comunicants entre festa i revolta i que la cultura popular no és només el folklore dels gegants i els capgrossos, sinó el llenguatge a través del qual s’expressa el poder de la gent sense poder. O sigui, el poble. O sigui, que les festes majors —o el que sigui— estan mortes si les organitza un ajuntament o qualsevol administració. Perquè mai serà subversiu. I, de fet, la mateixa Generalitat va finançar el llibre Carrer, festa i revolta, on participava Delgado i altres autors, amb la qual cosa deuen estar a favor del taller en qüestió.

Al poder, l’econòmic o el polític, sempre li interessarà més tenir-nos ocupats lligant al Mercadona que al carrer. De festa o de revolta, que és el mateix.