Els temps de la Santa Inquisició no queden tan lluny com ens agradaria. Deu ser que ho portem als gens, perquè en el que s'ha anomenat Espanya, sempre hi ha hagut gust per perseguir, matxucar i eliminar els que no combreguin amb el que es mana fer. Al principi, el Tribunal de la Santa Inquisició se suposava que només tenia autoritat per ajusticiar els batejats. Però aviat es va estendre el seu poder per aplicar les seves sentències a qualsevol pobra ànima de càntir que estigués sotmesa al poder del regne.
I les caceres es van convertir en norma. Els moros, els jueus, els blasfems, les bruixes i heretges rebien la ira i l'odi com a diví càstig. Denunciar-los suposava identificar-se en el costat dels "bons", salvant així l'ànima de la purga inquisitorial. Una manera d'actuar que hem mantingut al llarg dels segles. Conreant aquest do tan provincià d'aparentar pel que altres puguin dir. Sotmetent-nos a la pena de l'opinió pública com a etern càstig.
Escric aquestes línies des de Tagarabuena, bressol dels Talegón, on cada any, el primer cap de setmana d'octubre ens ajuntem per celebrar. La història del meu cognom té molt de suc, molta tela per tallar. I perquè cap Talegón no se la perdi, es commemora el nostre origen a la terra d'aquell primer, Miguel, que va haver de convertir-se al cristianisme allà per 1582...
Es va casar amb Maria Vinagre, una altra jueva conversa, que va prendre el cognom, com Miguel, de la professió que realitzaven. Tagarabuena és el nostre bressol perquè és on s'han trobat als arxius els primers registres. I seguim cada any investigant i ampliant un arbre genealògic que hem aconseguit anar completant any rere any.
Brindarem amb vi de la terra perquè algun Talegón del futur s'assegui aquí i tot això de les persecucions i censures li semblin coses del passat. I que continuï valorant l'amor que ens uneix
Els Talegón hem resistit la Inquisició, guerres i censures. Divisions de tota mena, llunyanes i recents. I malgrat això, un cap de setmana a l'any es manté la tradició que ens uneix a la terra de Maria i de Miguel. Venim de tot arreu. Tenim molt diferents edats. Juguem a futbol, mengem i cantem. Gaudim d'aquesta terra almenys una vegada a l'any. Recordem d'on venim i en aquest primer cap de setmana d'octubre, d'acció de gràcies, reconeixem la família com a punt d'unió.
No cal dir que som d'idees molt diverses, però molt. I som capaços de trobar-nos i gaudir del moment. Hem aconseguit un carrer per al nostre cognom, i cada any se'ns rep a l'Ajuntament de Toro. Sens dubte, aquesta "colla de bojos", com diria el meu estimat Félix Talegón, és peculiar. A tots ens uneixen les anècdotes que regala aquest cognom. Perquè dona lloc a això. Que ve de "talego" gran, de sac per portar els diners. Com el que havia de portar en Miguel, que es dedicava a comerciar juntament amb Maria.
Asseguda en un banc, en una plaça de Tagarabuena, intento imaginar com seria la vida que li va tocar a aquest primer Talegón. Enmig de la persecució, pensant en la seva conversió, en deixar enrere el seu altre cognom i sense imaginar que, centenars d'anys després, estaríem aquí honrant aquest nom que va escollir (o li van imposar).
Segur que aquest primer Talegón li va donar bones voltes a la seva Llibertat, a la seva supervivència. Com ho estava fent jo el 2024, davant d'aquesta allau d'odi i disbarat.
Brindarem amb vi de la terra perquè algun Talegón del futur s'assegui aquí i tot això de les persecucions i censures li semblin coses del passat. I que continuï valorant l'amor que ens uneix. Perquè al final, el nostre cognom és l'excusa per estimar-se.