Aquesta setmana s’han pronunciat els principals líders mundials i amb més o menys contundència tots han cridat a la guerra. L’OTAN ha augmentat el seu potencial militar amb la incorporació definitiva de Suècia i Finlàndia i els països europeus es veuen obligats a augmentar les despeses en armament, òbviament en detriment de la despesa social. Cap a on va el planeta?
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha fet un discurs sobre l’Estat de la Unió, que els analistes de Washington han elogiat com el més enèrgic del seu mandat, no només perquè ataqués durament el seu rival Trump com una amenaça per a la democràcia, sinó també per la seva posició bel·ligerant respecte de Rússia: “Si els Estats Units fan marxa enrere ara —va dir—, posarà Ucraïna en risc. Posarà Europa en risc. Posarà en risc el món lliure, i serà una invitació per a altres que ens volen fer mal... Ucraïna pot aturar Putin si li donem suport i li proporcionem les armes que necessita per defensar-se... No ens retirarem. No cedirem, jo no cediré”.
Els líders dels Estats Units, Rússia i Xina situen la guerra en el centre dels seus discursos davant els seus respectius parlaments
Per poder complir la seva paraula, Biden necessita aconseguir el suport dels republicans al programa d’ajuda militar a Ucraïna, que puja a 61.000 milions de dòlars i que s’afegirien als 50.000 milions d’euros que ja ha aprovat la Unió Europea.
El discurs de Biden venia precedit per la pífia del president francès, Emmanuel Macron, que havia dit: "Avui dia, no hi ha consens sobre l'enviament de tropes sobre el terreny de manera oficial, acceptada i recolzada. Però en termes dinàmics no cal descartar res. Farem tot el necessari per garantir que Rússia no pugui guanyar aquesta guerra. La derrota de Rússia és indispensable per a la seguretat i estabilitat d’Europa", va declarar el president francès.
I no li va faltar temps a respondre al mandatari rus, Vladímir Putin, en el seu discurs anual davant l’Assemblea Federal russa. "Els enemics de Rússia han de recordar que tenim armes capaces d'assolir el seu territori i tot allò que plantegen espanta el món sencer... Tot això amenaça amb un conflicte amb armes nuclears i, per tant, la destrucció de la civilització".
Putin descriu la situació i com la pensa gestionar: "Occident intenta arrossegar-nos a una carrera armamentista. Així ens desgastaran i repetiran el truc amb què van aconseguir acabar amb la Unió Soviètica als anys vuitanta, per tant, la nostra tasca és enfocar el complex militar-industrial de manera que augmenti el potencial científic, tecnològic i industrial del país. Necessitem distribuir els recursos de la manera més racional possible i establir un pressupost de forces armades eficient."
Hi havia perspectives de recuperació econòmica afavorida per la revolució tecnològica, però els guanys se’ls queden els militars per comprar armes, i governs socialdemòcrates, com l’alemany o l’espanyol, tornen a aplicar polítiques d’austeritat i retallades
Sota la presidència del líder xinès, Xi-Jinping, el primer ministre Li Qiang, davant els 3.000 delegats de l’Assemblea Nacional Popular, ha presentat un informe d’objectius per a 2024 qualificat de continuista pels analistes occidentals, però amb alguns detalls significatius. Preveient un creixement del PIB del 5%, s’incrementa el pressupost de defensa en un 7,2 % i Quiang es va emportar la més llarga ovació quan va reivindicar la reunificació amb Taiwan, amb la diferència, respecte d’altres ocasions, que no va afegir el qualificatiu “pacífica” al terme reunificació, i advertint contra les intimidacions sempre procedents dels EUA.
Cal recordar aquí que els Estats Units ha aprovat per aquest any un pressupost de defensa descomunal, de 886.000 milions de dòlars, justificats en la necessitat de reforçar la posició en la regió Àsia-Pacífic per contrarestar la influència xinesa.
Així i tot, ha estat la Unió Europea qui, en proporció, més ha augmentat la despesa militar els darrers anys. Dels 240.000 milions d’euros de 2022 als 350.000 milions previstos per a 2024.
La qüestió és que mai, des del final de la guerra mundial, ni en els moments més difícils de la guerra freda, la possibilitat d’un conflicte global estava tan present en els discursos i en les polítiques i tampoc els arsenals estaven tant a punt. I això està passant quan les economies encara no s’han recuperat de la recessió que va provocar la pandèmia. La indústria armamentística ha doblat en dos anys la cotització de les seves accions i és la que més creix després del sector de la intel·ligència artificial.
No s’acaba d’entendre quina necessitat hi ha de superar diverses vegades l’arsenal rus. Els EUA es queixen de l’escassa aportació dels europeus a l’OTAN, però els països de la UE ja superen amb escreix l’arsenal convencional rus, segons les dades de Global Fire Power i tant els EUA, com Rússia, tenen prou armes nuclears per destruir el planeta diverses vegades. És difícil trobar un sentit a aquest nou bel·licisme que també comporta conseqüències socials que amenacen de provocar conflictes interns.
L’empobriment de les classes mitjanes ha tingut com a conseqüència política l’ascens de l’extrema dreta arreu i això vol dir que ens trobarem més aviat que tard amb governs autoritaris a Europa i els Estats Units armats fins a les dents
Tot això passa quan les economies occidentals encara no s’han recuperat de la recessió de la pandèmia. Els Estats Units són la primera potència i procura mantenir el seu lideratge militar, energètic, tecnològic i científic, però té 40 milions de pobres, les classes mitjanes s’han empobrit i el país cau a trossos esperant les inversions d’1,2 bilions de dòlars previstes en el pla d’infraestructures de Biden per reparar carreteres, ponts i aeroports. Era la gran aposta del president per assegurar-se la reelecció, però de moment, continua sent un dels presidents que han obtingut els nivells de desaprovació més elevats.
Alemanya ha augmentat la despesa militar, passant de 55.000 milions el 2022 a 90.000 milions aquest 2024, quan l’economia s’ha aturat. El 2023 el PIB alemany va caure el 0,3%, l’atur és del 5,7% i les perspectives no són de remuntada. I l’opció del govern progressista de socialistes, verds i liberals ha tornat a ser austeritat i retallades socials, amb el que comporta de crisi política a la coalició del semàfor.
Espanya ha augmentat considerablement la depesa militar fins als 25.000 milions d’euros, que no consten així als pressupostos del ministeri de Defensa perquè el Govern progressista de Pedro Sánchez distribueix les partides en altres departaments per dissimular. Segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Regne d’Espanya compleix amb escreix l’exigència de l’OTAN de destinar el 2% del PIB a despesa militar.
Alemanya i Espanya tenen ara mateix governs progressistes que per les exigències del sector de la guerra desvien recursos d’altres partides més socials, més necessàries i més reclamades. Pot semblar demagògic, però segurament els pagesos que han protestat a tota Europa, no demanen tantes subvencions com l’OTAN i no cal comparar la funció social de cadascun.
Hi havia una perspectiva de recuperació econòmica afavorida per la revolució digital i la irrupció de la intel·ligència artificial, però sembla que els guanys se’ls emportaran els militars, amb la qual cosa el descontentament social que es va arrossegant durant aquest segle anirà en augment i el mal humor de les classes mitjanes empobrides serà cada cop més agre. Observi’s que no hi ha sector que no protesti: els pagesos, els ensenyants, els metges i tot el sector sanitari, els treballadors de la indústria, els transportistes... que no troben resposta de l’establishment polític socialdemòcrata. Així que la insatisfacció ha tingut com a conseqüència política l’ascens de l’extrema dreta arreu i això vol dir que ens trobarem més aviat que tard amb governs autoritaris a Europa i els Estats Units armats fins a les dents.