Hi ha dues dimensions paral·leles que Pedro Sánchez intenta mantenir en equilibri perquè una no sepulti l'altra. Engegar d'una vegada l'acció política de la coalició i encarrilar el diàleg amb Junts fins que es metabolitzi com un actor més. L'amnistia no es tramita en el buit, diu Sánchez, suposa posar el comptador a zero, però no la memòria. Mentrestant, el govern i les cambres ja estan a punt per començar. Des del PSOE i Sumar, perquè Yolanda Díaz, amb una hàbil discreció, ja ha agafat les regnes deixant caure Podemos. Una frase ho resumeix bé: Pablo Iglesias va llegir Joc de trons, Díaz va ser qui el va entendre.

L'estratègia de terra cremada de l'oposició serà lineal i sense matisos. És l'última bala de Feijóo després del 23-J. La nova direcció i l'elecció dels portaveus responen a dos objectius. Feijóo fa de la seva debilitat un intent de força i es protegeix de la seva ala més dura col·locant-los a dins. Si no pots amb ells, sigues com ells. Intentar menjar-se Vox amb les formes de Vox. Sobretot, el PP es mantindrà en la dialèctica de la ruptura, la hiperbòlica dictadura i la doble vara de mesurar a Europa.

El PP acceptarà les indicacions de les institucions a Brussel·les només quan l'afavoreixin. Aquesta setmana fa deu anys que els vocals del CGPJ van jurar els seus càrrecs sota l'executiu de Rajoy. Avui porten cinc anys amb el mandat caducat i una majoria —vuit d'ells— amotinats en els seus càrrecs. El comissari de Justícia europeu acaba d'exigir una vegada més que es renovi primer i es reformi el sistema d'elecció després. Segrest i lawfare, ho ha denominat Sánchez a la Cadena SER. Feijóo, que exigeix respecte a l'estat de dret a Brussel·les, no aclareix per què demana ajuda a la Comissió per després no complir les seves exigències en matèria judicial. O què farà el PP si la Comissió Europea dona el vistiplau a l'amnistia en resposta a l'ofensiva del Help Spain llançat pel grup popular. Si Europa no veu cap vulneració de dret en la llei, el més coherent —i improbable— és que el PP acceptés la posició de les institucions europees.

L'èxit a curt termini de l'Executiu passa per aconseguir rellançar l'agenda de govern per no estar responent al mantra d'un Junts encastat a La Moncloa controlant el pont de comandaments

Passat el registre de la llei d'amnistia i la posada en marxa de la tramitació parlamentària, el que més desgasta el govern espanyol són les reunions a Ginebra, amb mediador inclós. El PSOE assegura que ha posat transparència al diàleg des que va firmar el pacte amb Carles Puigdemont el passat 9 de novembre a les 3 de la matinada i a les 11 d'aquell dia van respondre en roda de premsa. Aquest cap de setmana, insisteixen, van fer el mateix. Una hora i mitja després d'acabar la reunió a Suïssa, van comunicar el nom del diplomàtic salvadorenc que acompanyarà ambdós partits en una taula amb aparences de mantenir-se en el temps en reunions mensuals.

Dels tres nivells d'intermediació, del relator al mediador i el verificador, aquest últim és el tipus menys intrusiu en l'organització de la Fundació Henri Dunant. El que està previst és que el diplomàtic Francisco Galindo aixequi acta de tot el que es parli i doni fe dels acords, amb capacitat pública de reclamar-ho si no es compleix. El PSOE vol posar "llums llargues" en un diàleg que aborda qüestions de fons. Més enllà de les transferències i el referèndum ancorat a la Constitució, diuen els qui hauran d'anar i venir a Ginebra en els propers mesos, hauria de servir per arreglar desafeccions.

I a ningú no se li escapa, per mantenir el govern espanyol. La força de la coalició es mesurarà per com legisli l'Executiu més enllà de l'amnistia i el malestar que produeix fora de Catalunya. Abans hi ha la intenció d'aprovar al desembre via Consell de Ministres un decret òmnibus que recuperi i mantingui ajuts al transport, pujada de pensions i salaris a funcionaris, mantenir el fre als desnonaments per als més vulnerables i sumar-hi el subsidi d'atur que enfronta Treball i Economia, amb Pedro Sánchez escorat en aquest assumpte cap a la posició de Yolanda Díaz.

Les grans reformes que hi ha a l'horitzó tenen a veure amb l'àmbit laboral, amb el sistema de finançament autonòmic i la reforma fiscal. Per començar, la reducció de jornada sense baixada salarial és un pacte estrella de la coalició que s'obrirà el proper any. S'ha avançat la negociació de la pujada de l'SMI. És una clau important com la CEOE va assistir a la presa de possessió de Yolanda Díaz i poques hores després estava presentant una proposta de pujada. El seu president, Antonio Garamendi, ha deixat de banda els comunicats contra el pacte PSOE-Junts prioritzant les matèries que afecten la classe empresarial.

Amb tot, l'èxit a curt termini de l'Executiu passa per aconseguir rellançar l'agenda de govern per no estar responent al mantra d'un Junts encastat a La Moncloa controlant el pont de comandaments de tot el panorama nacional.