Fins on jo sé, els talibans també han sortit del cony d’una dona. Penso que el dia que van parir els seus fills no els van donar prou llum per entendre que les dones són també les seves mares, les seves germanes, les seves filles i les seves esposes. Ja ho sé que comparat amb les afganeses això d’aquí és Disney, però també s’ha d’alçar la veu perquè portem més de vint casos d'assassinats per violència masclista des de principi d'any a Catalunya. A vegades tenim por de semblar exagerades, però ho preferim al fet que puguin exercir violència vicària i no hàgim fet res per defensar als nostres fills. Moltes ens hem quedat afòniques de tant cridar.

Perquè la justícia, malgrat les proves i les sentències, no pot fer que es compleixi no només la llei, sinó el que és just; i si ho fa, arriba massa tard. Com el cas de la parella i l’exdona de Joan Fortuny, el cap policial que tant van aplaudir els seus col·legues de professió. Ho dic amb resignació perquè això passa fins i tot a les millors famílies. No entra en cap mapa mental que qui t’ha de protegir, ataqui i mati seguint els paràmetres dels pitjors maltractaments. El que passa amb els maltractadors és que no ho semblen.

Són tan bons, atractius, exemplars que ni a la mateixa víctima li sembla possible que sigui veritat. Sí, he anat a veure la pel·li It ends with us i és veritat que els traumes s’hereten com la forma dels ulls. Un cop li vaig explicar a algú aliè al seu cercle, que el meu ex no havia ni vingut als avortaments perquè tenia molta feina. I em va dir: «què fas amb aquesta persona?». «Estar casat és dur, està divorciat també, així que escull quin grau de duresa estàs disposada a suportar» són el tipus de frase d’autoajuda que trobem a les xarxes.

Amb les ungles de vermell sembles una puta, per exemple. Són tots aquests missatges masclistes que van penetrant en les ments dels futurs abusadors de gelosies descontrolades. No faig spoiler perquè està a tots els tràilers de la peli. Quan Blake Lively li pregunta al seu marit «si la teva filla et digués que la seva parella li ha pegat, no li diries que se separés?», aquí rau la clau de tot. Es nota que és un guió happy end perquè a la realitat mai et deixa tranquil·la i mai vol acudir a l’ajuda d’un professional.

Sí, ja ho sé, hi havia senyals. Les famoses red flags que totes hem vist i hem ignorat perquè no quedava bé en el guió del nostre conte de fades al qual tant ens volíem aferrar i creure. A mi m’ajuda aquesta premissa: si destrueix el teu amor propi, no pot ser l’amor de la teva vida. Abans que Sex and the City es convertís en And Just like that i es notés que el director fa anys que no trepitja la realitat, una generació de dones ens vàrem creure la Carrie. O poder ens vam creure que podíem ser com ella i les seves fabuloses amigues. Ara que està a Netflix, Instagram està ple de crítiques per totes les red flags que no va saber veure amb Mister Big.

S’ha de triar parelles amb les quals es comparteixi el ritme més enllà dels titulars.

Amb perspectiva, l’Aidan era mil cops més bon xaval, però quan les coses s’estan vivint, són difícils d’evitar. Per això és important perdonar-se a una mateixa per haver-te quedat quan havies de marxar i per les vegades que has posat en dubte la teva intuïció. El cor té respostes que fins i tot Google desconeix.

Reconec que fa dos anys, quan es van casar la J.Lo i el Ben Affleck, em va semblar absurdament romàntic. Segurament perquè tots i totes tenim un ex amb el qual parlem sense voler en la nostra imaginació nostàlgica. El que ens agradaria, equivocadament, és que veiés com hem evolucionat i recordar aquelles bromes compartides. Jo també vaig tornar a veure el paio amb el qual estava quan tenia 20 anys. I passen els anys per demostrar que res ha canviat, malgrat que ho han fet les nostres vides.

El que em va sorprendre més és comprovar que s’havia tornat un burgeset catalanet amb casa a la Costa Brava i a la Cerdanya i que seguia fotent les banyes a les festes de Gràcia sense pudor. Els guapos no s’esforcen ni quan en fan 50. Les exnòvies del meu ex em contacten per dir-me que soc una santa. Haig de reconèixer que em fa vergonya que no hagi pogut educar en res a un home que té gravat a l’inconscient que la felicitat d’una dona no és important.

Otras vendrán que buena te harán. La bretxa orgàsmica és d’un 65% en les dones heterosexuals, perquè creiem que el nostre plaer no és tan important. Estem acostumades a ser objecte de desig i no subjecte, encara que la J.Lo hagués fet aquella bestialitat del contracte prenupcial amb el nombre de còpules a complir. Tots els que hem anat a buscar l’embaràs sabem l’estrès del sexe (quasi) per obligació.

Ni la Jennifer López, amb la suposada educació de relacions que hauran tingut els dos, ha pogut continuar posant punts suspensius a la seva història d’amor. S’ha de triar parelles amb les quals es comparteixi el ritme més enllà dels titulars.

Dels creadors de la pel·lícula «aquest cop ha estat sense voler», arriba «els teus sentiments no són vàlids». Són els mateixos productors que invaliden i ridiculitzen la teva manera de sentir. No és exhibicionisme psíquic: és compartir històries perquè puguin aprendre de la nostra experiència, ja que a vegades, per interioritzar-ho i aprendre de veritat, el millor és explicar-ho. Però el fet sempre és millor que la paraula. Sempre és més important el que fas que el que dius. Els nens, per exemple, no aprenen del que els expliques sinó per imitació. Perquè si anem callant per no crear mal rotllos, passem a formar part del silenci i de mirar a una altra banda, sigui amb les dones de l’Afganistan o amb la veïna que sents plorar.

PD: El que no voldries per a la teva filla, no ho vulguis per a tu. Les que podem decidir que, vist com va a altres llocs del món, és un luxe, ens hem de responsabilitzar de la nostra felicitat i no esperar que ningú ens salvi (perquè podem acabar marcides o alguna cosa pitjor).