La temporada de la segona legislatura en el seu primer any de vida tanca ben alt. Amb la imatge d'un jutge entrant al Palau de La Moncloa per interrogar com a testimoni el president del govern espanyol abans de l'habitual recepció de Pedro Sánchez amb el Rei a Marivent. Si l'interrogatori als cinc mesos d'instrucció és insòlit, el contrast jutge-Sánchez-rei ho és més. Abans de la cita, la comitiva judicial haurà instal·lat el sistema informàtic per gravar la compareixença i immortalitzar Sánchez en la debilitat a què el sotmet una causa polèmica per com la condueix el jutge Juan Carlos Peinado. La foto serà la de Sánchez envoltat pel magistrat, Vox com a amfitrió de les acusacions, la Fiscalia i la defensa de la seva dona, Begoña Gómez. És impossible saber quines preguntes li farà i quins indicis té Peinado. Les resolucions són genèriques i no concreten com s'hauria articulat un tràfic d'influències pel qual el cita en condició de marit després de reconèixer que investiga Begoña Gómez durant el mandat del Sánchez president.
A esquerra i dreta, els experts constitucionalistes assenyalen la vulneració del dret de recurs. El fet que Peinado interrogui Sánchez sense permetre que la seva defensa vagi a l'Audiència Provincial perquè tres magistrats avalin la diligència. Una celeritat que causa un dany irreparable de les possibles garanties remolcades. El jutge no elevarà de moment exposició raonada al Suprem per imputar Sánchez. Primer, perquè seria incapaç d'exposar un relat penal coherent. Segon, perquè el temps mediàtic no és propici.
Amb totes les formacions nacionals exhaustes i sense gaire cosa a guanyar, toca parar
Així que després de la foto, vacances. L'aturada aquesta vegada sí que toca. Fa un any, després de la cita del 23-J, va venir la constitució de les Corts a mitjans d'agost i des d'aquell moment van continuar les negociacions d'investidura amb Junts. Tots tenien incentius per esgotar cada minut. Ara, l'incentiu és abaixar el ritme. Ningú no té res a guanyar convertint agost en un mes útil. El PP no ha aconseguit forçar un avançament electoral el 2024 i l'estratègia interna del partit mostra desgast. A l'esgotament d'un any dur s'hi suma una línia d'oposició que no acaba de connectar amb el votant, que bascula entre el discurs convencional i el més extremista en la seva competició amb Vox. Una tàctica que ni tan sols treu el rèdit necessari a les urnes. I després hi ha la construcció del lideratge d'Alberto Núñez Feijóo. En les enquestadores privades, no ha arribat al 5 de valoració mitjana que sí que tenia quan va ser elegit president del PP el 2022. A Sigma Dos, Sociométrica, GESOP, Invymark o GESOP no aprova i en la comparativa del CIS d'abril del 2022 i juny de 2024 cau més de 20 punts. Quant a Vox, després de trencar els governs autonòmics, necessita més temps per recol·locar-se.
A l'agost el govern espanyol no aconseguirà tampoc avançar en els pressupostos generals per més que l'equip de María Jesús Montero hagi espremut el mes. L'Executiu no comptava amb les derrotes parlamentàries de l'últim ple del Congrés (reforma d'estrangeria i sostre de despesa) i les converses amb Junts tenen el tallafoc de les negociacions amb ERC per investir Salvador Illa. A això cal sumar-hi una llei d'amnistia que s'aplica als jutjats d'instrucció, però té el fre del Suprem. I els acords que revolten el partit socialista fora de Catalunya, com el d'ERC per investir Salvador Illa, que revifa la tensió a les files territorials de Sánchez i rearma l'oposició.
Per part de Yolanda Díaz, després d'un cicle electoral nefast i deixar Sumar sense lideratge orgànic i una pseudogestora amb quatre membres de l'executiva, espera a la tardor per elegir nou coordinador. Mentrestant, l'agost no li va malament per ressituar-se i visualitzar el seu espai en el govern.
Així que amb totes les formacions nacionals exhaustes i sense gaire cosa a guanyar, toca parar. Hi ha una sensació compartida per tothom. Setembre arrencarà amb el termòmetre de la duresa política molt més alt. L'Executiu intentarà engegar una legislatura que segueix en punt mort amb uns pressupostos que el govern espanyol necessita per continuar. Són el comptador de Sánchez. Si no els treu el 2024, serà difícil que l'Executiu aguanti la pressió més enllà del pròxim estiu. Per la seva part, la dreta continuarà competint entre si i estrenyerà per forçar un avançament electoral convertint el clima social en irrespirable. La moció de censura sobrevolarà entre les opcions. I així, fins que el termòmetre aguanti. Però això serà a partir de setembre.