L'estratègia de la direcció nacional del PP de donar suport públicament a Carlos Mazón abans i després de la seva compareixença és incomprensible i suïcida per a Alberto Núñez Feijóo. Per més repartiment de culpes que intenti fer-se, per a la majoria dels valencians l'impacte emocional del desastre assenyala el president valencià com el màxim responsable. I el seu equip, la gestió del qual és insalvable. La remodelació del Govern és tan contradictòria com demanar la dimissió de Teresa Ribera i salvar Mazón. El cessament de Nuria Montes, la consellera que va ordenar als familiars que no busquessin les seves víctimes, és insuficient. Mantenir la consellera Salomé Pradas, responsable d'Emergències, retrata la covardia per reconèixer els errors més enllà d'un rumor esborrat. Deixar Pradas en el Govern implica silenciar la seva versió, és a dir, la quantitat de vegades que va haver de sortir de la reunió del CECOPI per intentar localitzar sense èxit Mazón fins que va aparèixer més de dues hores tard.
Tot el que es va poder fer malament, es va fer malament. I després de la compareixença de Mazón, totes les institucions el desmenteixen. De les pròpies, no hi ha una sola conselleria que pugui al·legar que va fer la seva feina. L'UME ha difós imatges de rescats la tarda de la DANA. També l'AEMET. És una evidència que va avisar, hi ha registre públic de les alertes. I Mazón va arribar a confondre la declaració del seu responsable sobre l'actualització habitual de l'alerta a les sis de la tarda amb un suposat cessament de pluja a aquella hora. Ell mateix va reconèixer en la seva compareixença que els dos dies anteriors el servei d'emergències 112 de València va emetre "en 59 hores, 24 avisos a la població". Amb aquesta bateria d'alertes, Mazón no va canviar la seva agenda aquell dia i la resta és coneguda. Un black out durant les quatre hores que havia de prendre decisions. I la seva incapacitat per demostrar on va ser i què va fer.
La comunitat que dona 30 diputats al PP, joia de la corona i avançament de la Moncloa, té un president mort políticament amb una esquerra sense candidats clars
Amb un relat clar en la jerarquia de responsabilitats, és Feijóo qui decideix lligar-se a Mazón. I pren dues decisions que acabaran en fracàs: avalar el president valencià i intentar desbancar Teresa Ribera com a comissària europea.
El repartiment de culpes de la gestió de la DANA, mentrestant, continua movent el tauler. La comunitat que dona 30 diputats al PP, joia de la corona i avançament de la Moncloa, té un president mort políticament amb una esquerra sense candidats clars però amb oxigen electoral.
Més moviments. En l'exportació del conflicte nacional, el PP ha ficat la Comissió Europea en un bloqueig del qual Ursula von der Leyen intenta sortir. Els populars europeus esperen a la compareixença parlamentària de Ribera d'aquest dimecres. Mentrestant, els socialistes mantenen el veto al candidat de Georgia Meloni, l'ultradretà Raffaele Fitto. I al mateix temps, el PP frivolitza amb un PSOE que homologaria l'extrema dreta votant Fitto. D'aquesta operació, Feijóo no en surt més fort i continua construint-se per la debilitat del contrari.
Aquesta flaquesa continua ancorada en el Congrés. L'agònica Comissió d'Hisenda de més de set hores, després de setmanes de negociacions creuades amb Junts i el PNB d'una banda i els socis d'esquerres, ha retornat la fotografia de la dificultat del Govern per tirar acords endavant. Una jornada agònica però amb algunes llums verdes. Hisenda pot salvar l'impost a la banca a canvi de la recaptació per a les comunitats autònomes. Un punt que poden anotar-se els sobiranistes amb un impost ja assumit per les grans entitats. També han aprovat qüestions relatives al tabac, rebaixes fiscals i l'impost de societats.
Els 7.200 milions pendents de la reforma fiscal compromesa per l'executiu poden tirar endavant. El vici és el de sempre i d'origen. L'executiu va decidir presentar la reforma via esmenes i no mitjançant projecte de llei. Ara, si no sortia part del paquet fiscal, era un cop de porta al debat sobre el sistema de finançament autonòmic o el concert fiscal per a Catalunya.
L'escenari post-DANA ha donat un altre tomb a la dinàmica nacional. I mentre l'executiu camina a ritme dels seus socis, el PP continua avançant sol per aquests bassals.