L’Europa liberal —o el que en queda— conté la respiració en vigílies de la segona presa de possessió de Donald Trump com a president dels EUA, el 20 de gener que ve. En l’espera, l’home fort de Trump, el tecnomagnat Elon Musk, aposta fort al vell continent sense deixar ni una canya dreta que li faci nosa. Ho sap tothom i és profecia que el propietari de X juga a posar i treure primers ministres i cancellers a la vella Europa perquè Tesla, la companyia dels cotxes elèctrics, el buc insígnia del seu tecnoimperi empresarial en la qual ostenta el titol de tecnoking, pugui competir amb una fiscalitat zero o gairebé; o SpaceX, la primera empresa privada a enviar coets tripulats a l’espai exterior, gestioni els sistemes de telecomunicacions de l’Estat italià. No és l’única explicació de l’interès de l’Elon pel pati europeu però s’hi acosta bastant: Musk promociona les estrelles en ascens de la internacional populista ultra, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni o Alice Weidel, líder d’Alternativa per Alemanya (AfD), perquè necessita multiplicar exponencialment el seu compte de resultats per finançar la conquesta de Mart, que és el seu gran objectiu declarat en aquesta vida i en la següent.
Però que ningú no s’espanti. Contra el que alerten Salvador Illa i Pedro Sánchez, experts consumats en cridar el llop perquè els salvi la cadira, ni Musk, ni Trump, són els caudillos del segle XXI sino tot el contrari: en el fons, podrien acabar sent més woke que Ione Belarra ara que l'agenda woke sembla que s'ha escolat pel forat de l'aigüera. Tan woke, si més no, com comunista i socialista era Adolf Hitler, segons va deixar anar Alice Weidel sense despentinar-se, en el col·loqui planetari que va mantenir amb Elon Musk fa uns dies via X (aviat també els convidarà Mark Zuckerberg a Facebook o a Instagram, ara que ha decidit que la "llibertat d’expressió" torni a regnar en les plataformes de Meta, o sigui, que les fake news i els discursos d'odi tan cars al trumpisme hi puguin campar a cor què vols).
Certament, Hitler era líder del Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP), vulgarment "Partit Nazi", i va promoure una política de benestar racial —només per a alemanys de pura raça ària— que, com han demostrat alguns historiadors, va inspirar els sistemes de benestar social a l'Europa democràtica després de la Segona Guerra Mundial (vegeu La Europa negra, de Mark Mazower). En canvi, Hitler no va nacionalitzar ni una de les grans corporacions industrials, tipus la Bayer o la Volkswagen, que li van donar suport —tampoc els aliats les van bombardejar— i, com tothom sap, va anihilar gairebé tants comunistes com Stalin a les seves purgues d'opositors interns.
Però vivim temps en què ni al sinistre Goebbels se li hauria passat pel cap dissenyar una operació de blanquejament del nazisme tan bèstia com la verbalitzada per la lideressa de la nova ultradreta alemanya i candidata de Musk a la cancelleria, Alice Weidel. Una dona que encaixaria més amb els comuns d’Ada Colau que amb el partit dels néts de Hitler. Vet aquí justament on hi ha la trampa (mortal). Com que la senyora Weidel viu amb la seva nòvia de Sri Lanka, la cineasta Sarah Bossard, amb qui comparteix dos fills adoptats, és impossible que sigui una nazi, es raona a les xarxes socials. Així que Hitler era socialista i la candidata de Musk a la cancelleria podria militar al comuns o a Sumar pel seu perfil familiar i la seva condició de lesbiana. De fet, és als länder de l'antiga Alemanya comunista, l'RDA, on el partit ultra arrasa a les urnes. Llàstima que l'avi de Weidel, Hans, fos un jutge militar designat directament per Hitler i destinat a la comandància de Varsòvia el 1941...
Musk i Trump serien tecnòcrates woke (com menys polítics millor per al bé del poble que treballa i paga impostos) si els apliquéssim la plantilla Weidel per blanquejar les credencials filonazis del seu partit (Hitler era socialista, i ella es defineix com a "conservadora llibertària", una cosa així com una "dreta progre"). Una estratègia de manual per eixamplar la base amb els electors de dreta tradicional de la CDU. De fet, Musk és tecnowoke per filiació familiar directa. El seu avi matern, Joshua N. Haldeman, aviador, aventurer i i quiropràctic, va liderar al Canadà entre el 1936 i el 1941, abans de migrar a la Sudàfrica de l’apartheid, on, amb el temps, neixeria l’Elon, el Moviment Tecnocràtic (Technocracy Inc.), una tecnoutopia amb objectius bastant semblants als de l'agenda woke pel que fa a l'economia, el treball i la sostenibilitat.
El moviment Technocracy Inc. va ser fundat per Howard Scott el 1933 a Nova York, en plena gran Depressió. Era el mateix any de l'ascens de Hitler a la cancelleria i del New Deal del president Franklin D. Roosevelt. Els tecnòcrates proposaven establir un govern d’enginyers i científics, sense polítics ni partits, per gestionar l’economia i garantir la cobertura de totes les necessitats de la gent —alimentació, habitatge, sanitat...— aplicant els principis de la ciència racional. Defensaven un sistema econòmic alternatiu al capitalisme i el comunisme —en això coincidien amb el socialista Hitler, i, en general, els feixismes de l’època— que recolzava no en l’administració de l’escassetat sinó de l’abundància, però des de l’equilibri entre producció i consum, és a dir, de la sostenibilitat. Ho sintetitzava el seu símbol corporatiu, el Monad, molt semblant al del ying i el yang. En el súmmum del seu wokisme avant-la-lettre, els tecnòcrates advocaven per abolir els diners i proposaven fixar els preus de les coses en funció del consum energètic necessari per a produir-les. Enlloc de bitllets, es tractava de distribuir una mena de certificats energètics.
Sánchez i Illa no s'han de preocupar: en el fons, Musk i Trump són tan woke com Ione Belarra
Per als tecnòcrates, un ús racional de la tecnologia garantiria l'abundància sense deixar de produir les 24 hores del dia però amb la setmana laboral reduïda a un cicle de quatre dies de quatre hores de feina i tres dies de descans, a banda de les vacances. Scott, que va liderar el moviment fins als anys setanta, reconeixia que, ideològicament, “estem tan a l’esquerra que fem que el comunisme sembli burgès”. També Musk ha declarat alguna vegada que, en el futur, i gràcies a la tecnologia, treballar serà una opció. Tot el sistema tecnocràtic el regulava una mena de superordinador central que garantia la igualtat d’accés al consum de cada ciutadà i que, ailàs, se sembla poderosament a la súper-IA amb què somia Musk per accelerar els seus plans de conquesta marciana.
Al capdavant del govern, Technocracy Inc. proposava situar una mena de director executiu, un gran CEO, el "director continental" d'un gran territori que, com veurem tot seguit, anomenaven "Tecnat". Els tecnòcrates pensaven que la democràcia només havia servit per establir governs d’incompetents incapaços de resoldre els problemes de la gent. Musk, el CEO de Trump, també. Per això, ha assumit la codirecció del flamant Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) amb què Trump vol reformar l’administració estatunidenca. El nét del vell tecnòcrata, que lidera el pla juntament amb un altre magnat, Vivek Ramaswamy, empresari i autor de llibres de referència del trumpisme com Woke, Inc. (2021), ha anunciat que busca superdotats capaços de treballar més de vuitanta hores setmanals per garantir que el departament d’eficiència sigui eficient. El somni dels tecnòcrates que, com Musk, eren (tecno)woke i no ho sabien.
Si, malgrat les evidències, teniu algun dubte, n'hi ha prou amb mirar el mapa del denominat Tecnat d'Amèrica, l’alternativa a l’estat convencional que els tecnòcrates ianquis dels anys trenta van imaginar com a territori ideal per aplicar la seva peculiar idea de governança tecnowoke. El Tecnat —com s’aprecia a la imatge— anava des de Groenlàndia a Colòmbia, Veneçuela i la Guaiana llavors britànica: incloïa tota l’Amèrica central, Mèxic, el Carib, òbviament els EUA, i el Canadà. El 1938, Technocracy Inc va declarar: "El Tecnat abraçarà tot el Continent Americà des de Panamà fins al Pol Nord perquè els recursos naturals i el límit natural d'aquesta zona la converteixen en una unitat geogràfica independent i sostenible".
M’hi jugo un pèsol que quan Trump va enviar el seu fill a comprar Groenlàndia, va parlar de recuperar el canal de Panamà per als EUA, de canviar el nom del golf de Mèxic per golf d’Amèrica, o va salivar amb la dimissió de Trudeau, el líder liberal del Canadà, el gran veí del nord al qual vol convertir en el 51è estat de la Unió, havia vist el vell mapa de l’avi de l’Elon i els seus amics del Tecnat. El 1940, quan els tecnòcrates passaven per hores baixes, l'avi de Musk va ser arrestat per pertinença a organització il·legal. El senyor Haldeman, que realment no era tecnowoke sino anticomunista visceral, va canviar de bàndol quan Technocracy Inc. va donar suport a la Unió Soviètica el 1941 davant la invasió nazi. Woke, més que woke!