"Les vacunes contra la covid-19 han salvat milions de vides". Segurament aquesta frase l'ha sentit i llegit, estimat lector, moltes vegades. Fins i tot, ha pogut també sentir o llegir que han salvat més de 14 milions de vides. Una afirmació contundent, quin dubte hi pot haver, i que li dona al producte una mena de força, de poder, que fa gairebé impossible dubtar dels seus beneficis.

L'afirmació té el seu origen en un estudi dirigit pel Professor Oliver Watson, i realitzat per altres juntament amb ell, com Gregory Barnsley, Jaspreet Toro, Alexandra Hogan, Peter Winskill i Ara Ghani. Es va publicar a The Lancet el juny de 2022 i des d'aleshores, la seva conclusió ha estat repetida per tot arreu: des dels principals mitjans de comunicació fins als principals líders polítics mundials. Un estudi finançat per l'OMS, i per la filantròpica entitat de Gates, GAVI, entre d'altres.

Els resultats de la seva anàlisi apunten que les vacunes haurien pogut evitar 14,4 milions de morts que es van registrar per COVID-19, la qual cosa hauria suposat una reducció del 79% de les que hi va haver durant el primer any (18,1 milions segons les dades en què es basa l'estudi). Detall a dalt, detall a baix, el missatge és el que amb tota seguretat a vostè li ha arribat. Sobretot cada vegada que s'ha posat en marxa una nova campanya de reforç.

Tanmateix, hi ha hagut altres científics i analistes que han volgut contrastar aquestes dades i s'han preguntat si, realment, la vacuna guanyadora del Premi Nobel realment va salvar milions de vides. En aquest cas, Denis Rancourt i Joseph Hickey han analitzat les dades que havien estat escrutades en l'estudi de Watson i la seva conclusió és que els escenaris per fer aquest document "són incorrectes".

Al document elaborat per Rancourt i Hickey, molt més extens i detallat que el de Watson, no només refuten la conclusió de la feina d'aquest últim, és a dir, que les vacunes haurien salvat 14 milions de vides, sinó que, a més, afirmen haver trobat causalitat entre les vacunes i uns 17 milions de morts a causa de la seva toxicitat.

Estic absolutament convençuda, estimat lector, que d'aquest estudi vostè no n'ha sentit parlar als principals mitjans de comunicació, ni als principals líders polítics. I estarà amb mi en què, la conclusió que presenta aquesta anàlisi bé mereixeria ser, almenys, tinguda en compte.

Per si un estudi no fos suficient, Rancourt i Hickey es van sumar a Baudin i Mercier per analitzar les dades específiques sobre la "mortalitat associada a la vacuna Covid-19 a l'hemisferi sud". I la seva conclusió, clara i contundent, és que els governs haurien de posar fi immediatament a la política de donar prioritat a les persones grans per a la injecció contra la Covid-19.

Resulta sorprenent que, d'una banda, se li atorgui el Premi Nobel a una científica per la seva feina relacionada amb les vacunes ARNm contra la Covid-19 i que, d'altra banda, hi hagi experts que afirmin que la toxicitat d'aquests compostos és extremadament perillosa. Ni tan sols es promou un debat per trobar el punt mitjà

Mentre analitzàvem aquesta informació (l'informe sobre les vides salvades acaba de ser publicat el mes d'octubre de 2023), han passat coses, fets que per la seva rellevància haurien d'haver estat coneguts. Però, igualment, queden aparcats en un racó malgrat la importància que podrien tenir.

Polònia ha estat demanda per Pfizer a causa, precisament, de les vacunes contra la Covid-19. La farmacèutica acusa l'Estat d'incompliment de contracte, després que Polònia avisés que no volia rebre més injeccions. Varsòvia estava obligada a adquirir milions de dosis de les inoculacions basant-se en el contracte que la Comissió Europea havia firmat amb Pfizer el 2021. Un contracte que es va firmar sense el vistiplau de Polònia (entre d'altres).

El procés de compra està sent investigat i de moment ja ha estat durament criticat pel mateix Tribunal de Comptes de la Unió Europea per les seves irregularitats; la Defensora del Ciutadà Europeu s'ha dirigit en dues ocasions a Von der Leyen perquè presenti els missatges que es va intercanviar amb el CEO de Pfizer en plena negociació, i que la presidenta de la Comissió diu haver esborrat; o des del mateix Parlament Europeu, que va exigir la compareixença de Von der Leyen perquè donés explicacions de tot l'enrenou que havia muntat per destinar milers de milions de diners públics a una empresa privada, saltant-se totes les pautes i normatives hagudes i per haver-hi. Però l'alemanya ha passat olímpicament de retre comptes. Almenys de moment. El New York Times també la va denunciar per aquests fets.

A tot aquest escàndol se l'ha denominat "Pfizergate" i encara que pot ser que no li soni, a escala internacional ha agafat cada vegada més pes. I dit sigui també, aquesta setmana ha aparegut morta l'eurodiputada dels Verds encarregada de la investigació d'aquest cas, l'ecologista Michele Rivasi. De moment es desconeixen les causes de la seva mort, però el que estava clar és que la terrible notícia, va agafar tots per sorpresa.

Polònia se les veurà amb Pfizer el proper 13 de desembre a Brussel·les. I encara que segurament se n'expliqui poc o gens del que allà succeeixi, del que s'esbombi, no estaria de més que féssim un petit esforç per assabentar-nos. Imagini's que és cert el que diuen Rancourt i Hickey.

Aquesta setmana també apareixia una interessant entrevista en un mitjà neozelandès. L'entrevistat havia estat el responsable únic de la base de dades de Nova Zelanda durant la pandèmia, i per això, diu que la seva posició privilegiada li va permetre creuar dades i treure algunes conclusions. És en l'entrevista on revela el seu descobriment: el nombre de persones mortes i el lot de la vacuna contra la covid-19 que se'ls havia administrat. Les xifres que presenta aquest home són realment preocupants, ja que reflecteixen que hi ha hagut unes dosis més nocives que d'altres. De fet, el que presenta són els casos de mort i els nombres són molt preocupants.

La reacció immediata també ha tingut lloc aquests dies: s'ha obert una investigació contra el protagonista de l'entrevista, a qui mitjançant un comunicat oficial del Te Watu Ora Health New Zeland l'assenyalen com un autèntic ignorant que s'ha dedicat a mentir i "desinformar". Sobretot, la responsable de l'organisme ha assenyalat que estan plantejant-se denunciar-lo per revelar dades personals, que no són d'accés al públic.

Encara que per comunicat controvertit, si he de recomanar-li'n un, aquesta setmana s'emporta el premi el Ministeri de Sanitat de Colòmbia. Allà, el de moment ministre Guillermo Alfonso Jaramillo, es va deixar portar durant una intervenció pública. En la seva intervenció davant de la Comissió Primera del Senat sobre les mesures adoptades en pandèmia, el ministre va fer referència a les vacunes d'ARNm dient: "Estan jugant amb la vida dels colombians. No podem ser factor d'experimentació. Tots els que estem vacunats avui, a excepció dels que vam agafar SINOVAC (jo en tinc tres de SINOVAC), tota la nova tecnologia, i totes les vacunes han entrat aquí sense permís. Vam ser, ens convertim en un experiment. Tots els colombians que estan vacunats van servir per al més gran experiment que s'hagi fet en tota la història de la humanitat. No podem continuar experimentant amb la comunitat colombiana. Ni menys amb els indígenes, amb els negres i amb els més pobres d'aquest país, com els camperols."

Doncs bé: després de pronunciar semblant discurs, valent i contundent, poques hores després el Ministeri va presentar un comunicat en el qual el mateix ministre va redactar una carta de promoció de les vacunes assenyalades en el seu discurs, afirmant que són segures i eficaces. Dels comentaris que s'estan vessant sobre el ministre, podrà fer-se vostè, estimat lector, una idea.

Serveixin aquests exemples com a mostra de la brutal situació que ens ha tocat viure. Perquè la nostra salut, en definitiva, en depèn. La decisió que un prengui hauria de poder comptar amb la informació més gran possible. Sobretot quan hi ha estudis que afirmen que pot estar en joc la seva pròpia vida, o la seva salut davant de possibles malalties cròniques i invalidants.

Com és possible que passant el que està succeint, amb la gravetat del que s'està assenyalant, no hi hagi un debat públic i obert, i es prenguin mesures per aclarir realment el succeït, evitant que això pugui passar?

Parlant de tornar a passar, apunti's una nota: El tractat de pandèmies que està ordint l'OMS i del qual més ens val allunyar-nos tot el possible. Però d'això ja tindrem temps de parlar-ne.