És legítim saltar-se la veritat a la bona de Déu i fer afirmacions sense tenir-ne proves fidedignes? És legítim mentir descaradament per millorar els índexs d’audiència i el teu sou? Són preguntes que segurament ja es devien fer fa dos milions d’anys els nostres avantpassats quan van començar a fabricar les primeres eines. Em faig totes aquestes preguntes arran de la polèmica entre Ter Stegen i Juliana Canet que ha corregut aquests dies per les xarxes socials. Tot va començar al programa de crònica social (molt millor dir-ne de xafardeig o de safareig, té molta més personalitat i una sonoritat molt més divertida) Que no surti d’aquí de Catalunya Ràdio (de la corpo) —conduït per la Marta Montaner, la Juliana Canet i en Roger Carandell— quan es va divulgar entre rialles que el porter del Barça, Marc ter Stegen, s’havia separat de la seva dona, Daniela, arran d’una infidelitat d’ella. Segons sembla, pel que entre tots van comentar, la Daniela s’estaria follant el seu entrenador personal. La Juliana Canet no va dubtar a alegrar-se’n: «En un món de futbolistes infidels a mi em sembla transgressor que aquesta senyora es folli el seu entrenador personal, a més és una cosa súper de rica americana que em flipa…». Ja us podeu imaginar que això no va agradar gaire al porter del Barça.

Ter Stegen no va tardar gens ni mica a sortir a defensar la seva imatge a través d’una piulada que deia que eren uns mentiders i que estava decebut per la mala gestió i la falta de control i de lideratge de Catalunya Ràdio i el grup 3Cat per haver difós notícies falses i violat drets personals. Va acabar la piulada dient que «El dany és irreparable». Suposo que després d’això es van fer moltes trucades i es van enviar moltes emoticones a través de WhatsApp, perquè poc després, des del compte del programa Que no surti d’aquí, van fer una piulada en què es disculpaven pel dolor que havien causat al futbolista i a la seva família i intentaven salvar el cul de Catalunya Ràdio i justificar la seva actitud grollera tot dient: «volem deixar clar que no expliquem notícies amb vocació periodística i en cap cas representem els serveis informatius de Catalunya Ràdio. El nostre és un programa d’entreteniment, i la nostra intenció és fer crònica social».

Cal fer ràdio porqueria en català? Encara diria més: cal que la ràdio pública catalana, que paguem entre tots, faci ràdio porqueria?

A mi, personalment, el que faci o no faci la gent amb la seva vida m’importa un rave, sincerament. I els programes de xafardeig que es passen el dia fent safareig encara més. No m’aporten res; bé, potser alguna idea per escriure alguna trama de la meva pròxima novel·la. Sembla que avui en dia, mentre et disculpis després, pots fer i dir el que et roti. Sembla que els límits de l’educació han desaparegut, que la llibertat és fer el que et vingui de gust en tot moment. Crec que la llibertat és fer el que et vingui de gust sense fer —o intentant no fer— mal als altres. Entenc que és un concepte difícil d’integrar i de dur a terme perquè tot és molt subjectiu (ningú pensa ni sent igual, i et pots pensar que no estàs fent mal a ningú i estar-ne fent a un munt de gent).

Dit això, penso sincerament que el porter del Barça s’ha posat una mica més nerviós del compte —suposo que l’ego masculí hi pot tenir alguna cosa a veure—, perquè, si és mentida, no cal que es preocupi per res i, si és veritat, ja s’ha separat i ja no cal que faci res més. Pel que fa al fet d’embrutir la seva imatge, crec que ja l’havien embrutit abans, perquè ja feia temps que corrien rumors, i que amb la seva piulada d’indignació ha fet que molta més gent se n'assabentés. Pel que fa al programa de Catalunya Ràdio, seria interessant que destinessin els diners dels contribuents a programes que tractessin temes molt més interessants. Cal fer ràdio porqueria en català? Encara diria més: cal que la ràdio pública catalana, que paguem entre tots, faci ràdio porqueria? Crec que de porqueria ja n’hi ha prou al món, intentem que les ràdios que paguem entre tots facin productes una mica més elaborats i que aportin alguna cosa més a la societat que xafarderia basada en rumors. Tornem al principi: és legítim mentir o escampar notícies sense contrastar-les (encara que sigui en un programa de ràdio porqueria) per augmentar els índexs d’audiència (i fer més calés)? Jo diria que no, però potser m’equivoco. I vosaltres, què en penseu?