L’altre dia un amic meu va trucar a la productora d’un programa de tertúlies que fins no fa gaire el convidava molt sovint. Com que les seves intervencions s’havien espaiat, volia saber si hi havia cap problema. Ja se sap que la gent és sensible i s’indigna de seguida. Un Estat fanàtic necessita ciutadans fanàtics per aguantar-se, fins i tot si aquest fanatisme finalment se li acaba per girar en contra. La llibertat s’indigna poc: es limita a jugar, a riure i a lluitar pels ideals una mica cada dia.

El meu amic, doncs, va trucar i va demanar, amb la jovialitat que l’ocasió exigia, si per ventura havia trepitjat un ull de poll. D’entrada la productora li va respondre que no. El meu amic té un pare empresari i sap que l’orgull s’ha d’adaptar a la llei de l’oferta i la demanda, de manera que va insistir a deixar clara la seva predisposició a solucionar qualsevol problema. La noia va repetir que tenia més candidats que l'any anterior i que havia de repartir el temps. Com que no veia el meu amic del tot convençut, però, li va confessar, contenint la irritació:

—Saps què passa, també? Des de l’estiu hem de complir unes quotes de paritat de gènere i no sempre pots portar qui vols.

El meu amic va quedar mut, i la noia va afegir:

—Trobo molt bé que se’ns ajudi, a les dones, eh? Però podrien donar ajuts de maternitat o beques de formació. Les quotes no m'agraden, són un cultiu de gates maules.

Mentre escoltava aquest relat pensava en un parell d’estudis que acabo de llegir. Un tracta del sexe amb robots, i l’altre de les dificultats que les catalanes nascudes en la segona meitat dels anys setanta han trobat per ser mares. Segons els números, un 30 per cent de les dones que volten la quarantena no tindrà fills. La xifra és dramàtica; per trobar unes estadístiques comparables caldria remuntar-se a la crisi que va seguir la Primera Guerra Mundial.

Em sembla que les quotes estan relacionades amb aquestes dues qüestions: d’una banda, amb el fet que encara no hem superat l’era dels consoladors i, de l’altra, amb el fet que Espanya és un dels països de la Unió Europea en el qual la distància entre el nombre de fills desitjats i el nombre de fills reals és més gran. Deixant de banda que ser un país feminista i alhora pobre és arriscat, com tantes coses a la vida les quotes arriben tard i, si n’abusem, només serviran per infantilitzar una altra generació de dones.

Comprenc que els pares vulguin donar als fills tot allò que no han pogut tenir, però quan les generacions projecten les seves frustracions cap al futur amb un excés de zel creen esperpents i monstres. Les dones que toquen la quarantena van ser les últimes a pagar el coratge d’abandonar espais de poder que tenien controlats per assaltar posicions dominades per homes des de feia segles. Fa uns quants anys, un escot o una faldilla podien portar problemes. Però si jutjo pel que veig avui dia a les classes de la universitat, on hi tinc menys nois que noies, posar quotes és com demanar el pacte fiscal o fer-se federalista.

La sexualitat proveeix la dona d’un poder tan difícil de dominar que de vegades se li gira en contra i l’esclavitza
En els últims anys les dones han accedit a la direcció de grans diaris, multinacionals i partits polítics. Taiwan ha fet presidenta una dona per frenar l’imperialisme de la Xina. L’únic espai que continua treballant a favor de la desigualtat és el del sexe. La sexualitat proveeix la dona d’un poder tan difícil de dominar que de vegades se li gira en contra i l’esclavitza. Per més que la Barbie es comercialitzi en diversos cossos per no acomplexar les noies grasses o baixetes, els traficants de blanques no deixaran d’existir, ni tampoc disminuiran les motivacions que han disparat les operacions per embellir l'anus o la vagina.

L'erotisme és el principal motor del nostre temps, per això les dones guanyen força i al mateix temps la cirurgia estètica és un gran negoci. Els consoladors i la integració social dels gais han fet tant per l’alliberament de la dona com la rentadora. Està bé que la dona se senti forta per reivindicar una posició en el món més preeminent, perquè la competència és sana. Però jo evitaria el victimisme i les dreceres. Si el sexe amb robots esdevé una possibilitat tecnològica i una pràctica tan habitual com vaticinen alguns acadèmics, pot ser que moltes feministes acabin enyorant els vells temps.

Serà la primera vegada que elles i jo haurem coincidit, tot i que a mi no em mouran de la companyia ecològica. Malgrat que sembli el contrari, el feminisme fa una explotació ultracapitalista de la ferida de la dona —de la seva força i de la seva tragèdia—. Per això té molts números per acabar-la desnaturalitzant i convertir-la en supèrflua. Per això acostuma a ser l'excusa de tanta dona dòcil, disfressada de rebel, amb poca cosa interessant a dir.