Catalunya té un vicepresident en funcions que fa les funcions de president i, alhora, és el president in pectore. Tres en un, mentrestant, els nostres diputats electes s’ho van pensant. Segur que tothom està molt preocupat per aquesta incertesa. Segur. És veritat que potser no tant com amb el pla de vacunació. El pla de vacunació massiu. Que de moment no té vacunes. Però, en fi, no patim, perquè cobrir-se de glòria no és una singularitat catalana. Fins i tot Angela Dorothea Merkel s’equivoca i fa marxa enrere en un pla molt estrany de declarar festius els dies que no ho eren de Setmana Santa. Sempre podrem donar la culpa de tot —fins i tot del fet que no hi hagi govern— a Europa i a les farmacèutiques. I aquesta vegada, potser amb raó.
Resulta que les autoritats italianes han trobat 29 milions de dosis d’AstraZeneca amagades a la planta farmacèutica Catalent Pharma a Anagni, prop de Roma. I què hi feien allà? Doncs, segons el diari La Stampa, estaven a punt per ser exportades a Gran Bretanya. Caram. Visca el Brexit. No ho diguem gaire fort, que ja sabem que estar fora de la UE era vagar per l’espai. Vacunats, això sí. El cas és que l’empresa s’ha excusat dient que de les vacunes trobades, 16 milions eren per a la UE i 13 per a COVAX, l’organització que ha de facilitar vacunes als països pobres. No ho dubtem. Encara que resulta que part de les dosis s’haurien produït a la planta de Hallix a Leiden, als Països Baixos, on, segons l’Agència Europea del Medicament, encara no es poden produir, però segons les autoritats britàniques, sí. La qual cosa, com a mínim, fa pensar que la relació d’AstraZeneca amb la veritat és dubtosa. I Europa s’ha enfadat molt. Mooolt.
Isabel Díaz Ayuso no només guanyarà a Madrid i guanyaria a Barcelona i a qualsevol capital d’Europa, sinó que aviat serà passejada en processó
Mentrestant, a Màlaga, l’alcalde Francisco de la Torre, del PP, diu que per Setmana Santa s’ha de sacrificar la mobilitat perquè els turistes tinguin espais segurs. Esclar que sí. Vacunes no n’arribaran a cabassos, però turistes sí. Els alemanys no poden fer turisme intern ni els espanyols sortir de la seva comunitat, però Mallorca s’omplirà d’alemanys, Madrid de francesos i Màlaga de qui vulgui l’alcalde. Molt dir que la revolució tecnològica s’ha accelerat no sé quants anys i molts diners d’Europa per canviar el model econòmic, però, de moment Espanya continua sent un gran resort, amb aeroports, autovies i trens de primera, la primera línia de costa feta una merda i els centres de les ciutats convertits en grans aparadors que expulsen els natius.
I, compte, perquè Catalunya, amb Barcelona, era el gran atractiu dels turistes. Però la nova lideressa està aplicant una doctrina de xoc de manual i Madrid ja és líder en pernoctacions hoteleres. Mentre a Barcelona fem nones a les 10, divendres arriben a Barajas nou vols des de París, dos de Lió, tres de Munic, cinc de Roma i cinc de Milà. Una PCR 72 hores abans i cap a l’objectiu: alcohol, tapes i festa. Com ha canviat la Setmana Santa a Espanya. Bé, a Madrid. Però ja se sap que Madrid és Espanya dins d’Espanya. Què és Madrid, sinó Espanya? Isabel Díaz Ayuso no només guanyarà a Madrid i guanyaria a Barcelona i a qualsevol capital d’Europa, sinó que aviat serà passejada en processó, amb l’alcalde José Luis Martínez Almeida com a fidel portant, aclamats tots dos pels “proveïdors de la felicitat” que són els restauradors. The party is over, va dir The Economist a la dreta. The bròquil is over, va dir l’esquerra. Comunisme o llibertat, els va corregir Isabel.