Dir Génova, 13, és dir PP. Com dir Ferraz és sinònim de PSOE. No és l’adreça, és la direcció. Les seus imprimeixen caràcter. I al revés. Durant 38 anys, dir Nicaragua era dir PSC. Ara no és paraula de moda, però allà hi havia l’aparell. Admirat i temut. La vida els ha portat ara a Poblenou, on encara han de crear l’aura, però on ja han celebrat la primera victòria. D’una antiga fàbrica de components mecànics a una de components electrònics. També entrar a la seu d’ICV al carrer Ciutat per aquell pati interior tenia la mística del PSUC. Ara el Rellotge marca un altre temps. I si parlessin les parets del pis de Travessera de Gràcia on va passar anys Unió o les de l’entresol d’ERC a Villaroel, podríem rodar moltes docusèries. Els republicans es van fer grans a Calàbria i ara són veïns del PDeCAT perquè CDC va vendre els dominis de Còrsega, comprats a Enher el 1998, perseguida pel cas Palau. Els convergents sempre van defensar que no hi tenia res a veure. No és el cas del PP. El PP deixa Génova 13 explícitament pel cas Gürtel. Pablo Casado no es vol haver de sentir mai més a dir que les obres de reforma d’on treballa es van pagar en negre.
Un arquitecte els dirà que la pròpia casa afecta l’estat anímic de qui hi viu. Els espais, la llum, la distribució, els petits detalls... tot això ens influencia. Què els he de dir, ara que han passat més temps que mai a casa. I l’arquitectura té història i té memòria, connotacions de moments, records que ens afecten, vulguem o no. I si, allà dins, Casado hi veia el fantasma de Luis Bárcenas, de res servia redecorar la casa. Però, sobretot, si la gent, a fora, hi veia un immens feix de bitllets de 500, abans anomenats Bin Laden, poca cosa més podia fer.
L’arquitectura té història i té memòria, connotacions de moments, records que ens afecten, vulguem o no. I si, allà dins, Casado hi veia el fantasma de Luis Bárcenas, de res servia redecorar la casa
Però a veure on va ara el PP. Perquè així com l’espai ens afecta, també la nostra personalitat condiciona casa nostra. Jan Baca és un arquitecte d’èxit. I com a home reservat, fa cases tancades en elles mateixes. Llàstima que la seva millor obra ja no hi sigui. Només es veia la teulada. Bé, doncs, la personalitat del PP també va condicionar la casa que va triar el 1983. Un edifici cantoner per marcar territori, construït als anys setanta, època d’oficines amb mur cortina, que a poc a poc s’han anat renovant per donar un toc de modernitat. Génova 13 recorda molt al més semblant a El Corte Inglés que hi ha hagut mai a Terrassa: l’Europrix. El va promoure Banca Catalana i a dins, per cert, hi havia Ràdio Club 25. Allò va fer fallida i el 2005 es va reformar superposant a la façana una altra estructura de vidre fosc. Es va batejar com a edifici Gutemberg d’oficines.
Doncs bé, Génova 13 encara sembla l’Europrix i sempre ha tingut una imatge més aviat casposa. Hi ha la seu del PP, però hi podria haver hagut Vox, la Policia Nacional o la DGT. Hi entres i tens la sensació que en sortiràs amb el DNI nou o el carnet de conduir. Que s’ho pensi bé Casado. Totes les marques es gasten els diners en edificis que volen representar la seva modernitat. Quan agafes els túnels de Vallvidrera, veus iGuzzini, amb aquella part central en forma de globus, i et vols comprar un llum. O veus l’edifici corporatiu dels Laboratoris Echevarne, i et vols fer una PCR. O veus l’edifici d’oficines de Cliensor i odies el teletreball.
Al Barça li passa una cosa semblant. El Camp Nou, que cau a trossos, és l’al·legoria del club. Per això és urgent rehabilitar-lo. El Camp Nou i el club. Això sí, mai canviar de nom. Els últims que ho van voler fer, no és que no tinguin la poltrona, és que no tenen ni una trista cadira.