El fotoperiodista d'El País Albert Garcia ha quedat absolt de les acusacions d'agredir un antiavalot de la policia espanyola durant els actes de protesta per la sentència del procés. Durant el judici, Garcia va explicar que va ser el policia qui, després d'intentar evitar que no fotografiés una actuació “fora del protocol policial”, el va empènyer i després va cridar als companys perquè el detinguessin perquè l'havia agredit. La mateixa sentència remarca que “existeixen seriosos dubtes que passés el que relata l'escrit d'acusació”. Albert Garcia es planteja demanar responsabilitats per tot el periple policial i judicial pel qual ha hagut de passar els darrers dos anys. A banda del dany moral, la policia va fer caure les dues càmeres que portava penjades durant la seva detenció dins la comissaria de Via Laietana.
En un altre judici relacionat amb el procés, la Fiscalia ha retirat les acusacions de desordres públics contra sis dels 9 de Lledoners. Durant la primera sessió del judici van declarar els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra, però no van poder identificar cap dels acusats. Es dona la circumstància que un dels mossos que han declarat com a testimonis té pendent un judici per una possible agressió racista que hauria tingut lloc el 2019 a Sant Feliu Sasserra, al Bages, i des d'aleshores està apartat dels antiavalots. Aquest cas, investigat també per un jutjat de Manresa, és conegut com a cas Wubi pel nom del jove negre resident a Sabadell que va denunciar l'agressió.
Robert Brannon i Deborah David van enunciar els quatre imperatius que defineixen la masculinitat tradicional. Un d’ells era give them hell, 'fote’ls canya', que mostra, justament, la importància de la violència, l’agressió i la temeritat en la conducta dels homes
També aquesta setmana s’ha fet viral la pallissa que els porters de la discoteca Waka Sabadell van propinar a un noi per suposats motius racistes. A través de les xarxes socials es va difondre un vídeo on es pot veure com els porters li claven cops de puny i puntades de peu davant del local, mentre dos més persegueixen un altre jove que fuig d'ells corrent.
Ahir vam saber que els Mossos d'Esquadra investiguen una violació a una noia de 16 anys que també va patir una brutal agressió física la nit de la castanyada a Igualada. Els indicis fan pensar a la policia catalana que podria tractar-se d'una agressió múltiple. A les 6 del matí un camioner va localitzar la noia inconscient, i amb ferides greus, en un descampat del polígon.
Són quatre notícies d’aquesta setmana que no tenen a veure entre elles. No són comparables i intentar relacionar-les seria caure en maniqueismes injustos o en la demagògia. Però sí que hi ha un element transversal que crida l’atenció: la violència. I, concretament, la violència masculina. El 1976 els psicòlegs socials Robert Brannon i Deborah David van enunciar els quatre imperatius que defineixen la masculinitat tradicional. Un d’ells era give them hell, 'fote’ls canya', que mostra, justament, la importància de la violència, l’agressió i la temeritat en la conducta dels homes. L’enyorança d’una mena d’edat d’or per als homes en la qual eren homes, amb caceres, guerres, indústria pesant i tots els atributs de l’home clàssic: ira, violència i força física, posats a prova. I, òbviament, el domini sobre les dones. Per massa homes encara, ser home equival a ser un d’aquells soldats japonesos que van sortir de la selva sense saber que la guerra s’havia acabat. Estan programats per ser alguna cosa que ja no cal. Una cosa equivocada. Un problema de primera magnitud.