A les 11 i 21 minuts de la nit del 25 de novembre del 2012, Pedro J. Ramírez, aleshores director del diari El Mundo, va tuitar: “¡Quién nos iba a decir que en la redacción de El Mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas en Cataluña!”. El 16 de novembre anterior, el diari havia publicat en portada el titular "La Policía vincula cuentas en Suiza de Pujol y Mas con la corrupción de CiU". Artur Mas, que tenia 62 diputats i buscava la majoria absoluta després de la gran manifestació independentista de l’Onze de Setembre anterior, va perdre 12 diputats.
Aquest episodi el recorda més o menys tothom. Però hi ha un altre article més o menys cèlebre també de l’endemà, 26 de novembre, a La Vanguardia. És l’anàlisi que va fer Enric Juliana, titulat "Guanya Espanya". Escrivia Juliana: “Les eleccions catalanes les ha guanyat Espanya. Per dir-ho d'una manera més ortodoxa i més precisa, les ha guanyat l'statu quo espanyol. Les ha guanyat l'ordre vigent (…). Ha guanyat l'ordre establert espanyol per un llarg, llarg, llarg període històric. (…) El Partit Alfa de les classes mitjanes espanyoles, malgrat les gravíssimes dificultats que li planteja la crisi, continua mantenint el control del tauler”.
I seguia: “Ha guanyat l'ordre vigent. I ha guanyat perquè aquest ordre, amb tota la seva aspror i els seus impresentables kompromat per atemorir l'adversari, és objectivament molt fort i la societat catalana ha desistit de concentrar en una mateixa narrativa els desitjos d'un ordre diferent. El catalanisme avui és una majoria sentimental amb greus dificultats d'operativitat política”. El periodista advertia que “Catalunya, atrapada per la retòrica sentimental del sobiranisme, es convertirà en un vesper”. Un vesper. No sé si els sona també la frase “antes que España se romperá Catalunya”. La va dir José María Aznar el 5 de juliol del 2017.
El govern de torn, el PP, el PSOE, el poder judicial, la majoria de mitjans de comunicació, les grans empreses que paguen i la monarquia, és a dir, els poders de l’Estat, ho han fet tot per mantenir l’statu quo i que continués guanyant Espanya
Arribem a l’actualitat. El diari El País publicava ahir al matí en la portada de l’edició de paper: "Interior avaló un informe falso de Villarejo contra el secesionismo". I afegia: “El policía filtró el papel contra Mas y Pujol en plena campaña catalana”. És a dir, que el govern espanyol, el govern del PP, va fer servir les clavegueres per manipular unes eleccions. I encara faltaven cinc anys per al referèndum. Ahir mateix, Pedro Sánchez li va donar certificat de validesa. A això i als “piolines”. És a dir, a la voluntat d'atonyinar.
Els diaris són el primer esborrany de la història. Però cal temps i perspectiva. Oi que ara s’entén tot molt millor?
No sabem què hauria passat si Artur Mas hagués tret majoria absoluta. No vull dir que les coses, per a l’independentisme i per al no independentisme, haurien anat millor. Vull dir que s’evidencia que el govern de torn, el PP, el PSOE, el poder judicial, la majoria de mitjans de comunicació, les grans empreses que paguen i la monarquia, és a dir, els poders de l’Estat, ho han fet tot per mantenir l’statu quo i que continués guanyant Espanya. I no, no passarà res substancial. Ara s’ho refreguen perquè hem tornat al clàssic d’usar Catalunya com a arma electoral entre blaus i vermells. Però ho han fet tot i ho continuaran fent tot. És normal. Trenen sentit d’estat. D’un determinat model d’estat, per ser precisos.