L’objectiu d’una renda més alta no és només ser ric. L’objectiu d’una vida més llarga no és només tenir més temps. L’objectiu de tot plegat és viure en llibertat més temps. I la llibertat de dedicar el temps, per exemple, a crear música té a veure amb tot això, com va ensenyar Elvis Presley un dissabte a la nit a tot un país i, de retruc, a tot el món. I, si no, que ho preguntin a Bruce Springsteen, que va quedar tant impactat veient-lo a la tele que a set anys va haver de llogar una guitarra durant 15 dies per intentar imitar el seu ídol, perquè als anys 50 als Estats Units —als Estats Units!— era un luxe poder pagar 25 dòlars per aquest instrument. Escolteu la història sencera a l’Springsteen on Broadway, que podeu veure a Netflix, i emocioneu-vos amb la cançó que va compondre el Boss per a la seva mare Adele, The wish, que és qui li va poder acabar comprant una guitarra japonesa que li ha portat tota la resta.

Les cròniques del recital, basat en el seu llibre de memòries, no es van fixar mai en la part de la guitarra. De fet, quan van sortir publicades les memòries, els titulars es van centrar en el drama de la mala relació de Bruce amb el seu pare, Douglas, que patia una depressió que el cantant ha heretat. Però farien bé de fixar-se en la història de la guitarra. I farien bé d’escoltar els que vegin el documental. Perquè en aquest món d’estadístiques, enquestes i mitjanes, m’ha semblat sensacional una dada que no havia vist mai publicada enlloc. La de guitarres per càpita al món. Sabíeu que hem passat de tenir 200 guitarres per cada milió d’habitants, a tenir-ne 11.000? Des del 1962 al 2014, hem passat de 200 guitarres per cada milió d’habitants a 11.000! I això vol dir que el món és millor i més lliure.

La dada apareix al llibre pòstum de Hans Rosling, un metge, professor de salut global i educador públic suec, cèlebre pels seus TED Talks, a qui el catedràtic Xavier Sala i Martin va dedicar, ara fa un any, el seu últim Economia en colors a TV3. Ara la Isabel Martí n’ha editat el llibre Factfulness a La Campana. Rosling hi explica que els fets, les dades, demostren que el món va millor del que ens pensem —sobretot si som usuaris de Twitter— i explica les raons que fan que no el vegem tal com és. Bàsicament, ens atrauen les coses negatives. Ens crida més l’atenció Douglas Springsteen que Adele. I després passa que apareixen monstres com Donald Trump i tots els seus nans, inclosos els locals.

L'instint de la negativitat l’ha fet imprescindible la genètica humana per sobreviure, perquè ens alerta dels perills

Aquest instint de la negativitat l’ha fet imprescindible la genètica humana per sobreviure, perquè ens alerta dels perills. Però no ens deixa veure la realitat tal com és. I això inclou l’economia, però també la política. És veritat que al món hi ha coses que van malament. Seria estúpid negar-ho. Però també seria estúpid negar la realitat del que va bé, només perquè la natura ens fa ser negatius. Ara bé, la bona notícia és que la negativitat es pot mantenir a ratlla. Rosling en posa un exemple. Imaginem-nos un nadó prematur en una incubadora. El seu estat de salut és gravíssim. Té la respiració monitoritzada, així com el ritme cardíac i altres paràmetres vitals. Al cap d’una setmana milloren tots els paràmetres, però el nadó ha de seguir a la incubadora perquè el seu estat és greu. Té sentit dir que el nadó millora? Sí. Té sentit dir que està malament? Sí. Dir que millora vol dir que ja no cal preocupar-nos? No. Serveix d’alguna cosa triar entre malament i millor? No. Totes dues coses són certes. Està malament i millor. O millor i malament. I així és com ens hauríem de mirar el món, diu Rosling.

Molt bé. Apliquem-ho ara a la política. Hi ha presos polítics i exiliats? Sí. Hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre? També. La república existeix? No. La política espanyola està tan condicionada per Catalunya que no s’estabilitzarà l’Estat sense una solució política? També. A Espanya creix l’extrema dreta de Vox? Sí. Les generacions menors de 40 anys estan disposades a fer canvis profunds, fins i tot a liquidar la monarquia? També. I, si no, a sant de què el Rei dedica el discurs de Nadal a aquests dos temes? A sant de què el Rei implora convivència i busca la complicitat dels joves?

Felip VI implora convivència tot i ser l’instigador de l’a por ellos perquè veu perillar la monarquia per Catalunya. I s’adreça als joves tot i que ell té feina assegurada des que va néixer perquè veu perillar aquesta feina per una cosa que es diu creixement vegetatiu.

Va fer bé l’amic Xavier de titular el programa Al loro, que no estamos tant mal!