Veig el Tour de França, que avui arriba a la primera de les tres grans etapes dels Alps, i immediatament penso en l’obra pòstuma de Josep Fontana, Capitalisme i democràcia. Com va començar aquest engany. Sobretot, la part en què explica com el triomf de la Revolució Francesa va permetre la persistència de les petites propietats pageses, més que a cap altre lloc d’Europa. Cosa que, argumenta Fontana, explica per què l’estatura dels europeus va baixar entre 1814 i 1840, excepte a França... i a Espanya els ciutadans van anar minvant com Benjamin Button fins al 1870.

Així que el paisatge que veiem a la tele no serveix només per fer una dolça migdiada, debatre sobre el dopatge o senzillament disfrutar d’un esport, sinó que ens explica en realitat la història de França, que segueix sent, encara, la primera potència agrícola europea i un dels primers exportadors mundials. De fet, el 1962 el camp encara ocupava al 20% de la població activa. I, de fet, el 1929 hi havia encara 4 milions de petites explotacions, més d’1 milió el 1983 i 734.000 el 1995. El paisatge explica moltes coses, com ens han ensenyat els focs de la Ribera d’Ebre.

Aquest manteniment de les petites explotacions rurals van donar lloc a un paradigma econòmic molt diferent del britànic, per exemple, on el ludisme va esclatar contra l’esclavitud de la fàbrica. A Anglaterra, al camp hi juguen a golf. I això explica que els pagesos francesos s’hagin revoltat contra les administracions, especialment l’europea, però també contra la competència espanyola a partir de l’ingrés dels estats mediterranis a les institucions europees. I explica també que, en canvi, el malestar britànic sigui una nova versió del mateix ludisme, que ara té en Boris Johnson la gran esperança blanca.

El debat d’investidura de Pedro Sánchez que es reprèn avui, 25 de juliol, al Congrés, amb la votació decisiva, no és aliè a la història

Les pàgines dels diaris, els titulars dels digitals o les notícies de la tele tenen un llarg fil amb la història de cada país. Així mateix, el debat d’investidura de Pedro Sánchez que es reprèn avui, 25 de juliol, al Congrés, amb la votació decisiva, no és aliè a la història. Per la falta de cultura de coalició, per la falta de confiança entre el PSOE i tot el que estigui a la seva esquerra, per l’etern cas dels catalans, però també amb un altre 25 de juliol. El d’avui fa 5 anys, quan Jordi Pujol i Soley va “confessar” que els diners de la família a Andorra ―on el seu nom no apareix― eren una “deixa” del seu pare, de l’avi Florenci, a Marta Ferrusola i els seus nets, davant la perillosa dèria del seu fill Jordi de dedicar-se a l’arriscat art de la política.

5 anys després, pel món convergent, tot el que recordi al pare fundador fa nosa. I això ha permès veure com al debat d’investidura Gabriel Rufián s’ha atorgat el paper de Miquel Roca i ERC el d’interlocutor vàlid a Catalunya. Aquest era el gran projecte d’Oriol Junqueras, el polític més pujolista de tots els que hi ha, ara fins i tot en part de la biografia. Aquest era el full de ruta no escrit dels poders de l’Estat, inclòs el PP, i de l’establishment català. Un fet consumat que Carles Puigdemont i alguns col·laboradors com Elsa Artadi van dilatar una nit de la tardor del 2017 des de l’habitació d’un hotel de Brussel·les fent una llista electoral que els va permetre guanyar les eleccions contra pronòstic.

Però aquella victòria que va servir per evitar el que ja estava escrit ―i que també explica la trista declaració d’independència del 27 d’octubre― ha tingut unes conseqüències al món convergent cada vegada més evidents, com ara el seu paper irrellevant al Congrés. Els propers moviments de Quim Torra ―la convocatòria electoral―, Carles Puigdemont i Artur Mas determinaran si el que ja s’ha vist aquesta setmana al Congrés es consolida. Mentrestant, Pujol seguirà amb interès el relleu de Theresa May, però no veurà el Tour de França. La seva última metàfora política no té a veure amb el ciclisme, sinó amb l'hípica. I parla de la importància del cavall, però, sobretot, de l’habilitat del genet, a l’hora de saltar els obstacles.