Ione Belarra (Unidos Podemos) ha guanyat el premi de diputada revelació que donen els periodistes parlamentaris de Madrid. No m’estranya. Ahir va fer petit Pablo Casado, que si cada setmana ―o cada dia― ofèn a la sensibilitat i la intel·ligència dels qui no hi estan entregats, al matí va tenir una intervenció repugnant a la sessió de control dels dimecres a Pedro Sánchez. No en va tenir prou de barrejar en la mateixa pregunta la situació a Catalunya amb la violència masclista, sinó que només se li va acudir referir-se a l’assassinat de Laura Luengo exigint al president del govern espanyol que no derogui la presó permanent revisable.

Diu Casado que és la millor fórmula per lluitar-hi. Belarra li va haver de dir, indignada, que del que es tracta és que no les matin abans. “Deixi’ns en pau, no necessitem presó permanent revisable, necessitem polítiques públiques que ens protegeixin abans que ens matin. Abans. Prou ja, senyor Casado, prou ja”. El dia abans, al Congrés, hi havia 50 diputats sobre 350 fent un minut de silenci per aquesta dona segrestada i assassinada a Huelva. Feien feina de despatx, diuen. Molts no se’n van assabentar, diuen. Una altra vergonya.

Els polítics han de servir el bé comú. I no actuar com a irresponsables que atien l’odi i són un perill per a la convivència perquè els convé per un grapat de vots

No soc partidari del discurs de l’antipolítica. Ajuda a donar vots a partits extremistes. Als Trump del món. Als Abascal hispans. Però s’ha de denunciar la degradació de la política quan hi és. Els polítics han de servir el bé comú. I no actuar com a irresponsables que atien l’odi i són un perill per a la convivència perquè els convé per un grapat de vots. I aquesta és l’actitud de Pablo Casado i de massa més. M’agrada l’humor de la iniciativa guanyadora del premi a la Pregunta del Millón que han donat els periodistes a Carlos Floriano, del mateix PP: “Los españoles hemos podido ver en la cuenta de twitter de La Moncloa varias fotos del presidente Sánchez… en la misma página oficial se puede observar al presidente con un colaborador, revisando dentro del avión unos documentos con las gafas oscuras de sol puestas. ¿Son gafas graduadas?”. La ironia i l’humor no estan renyits amb la política. Però la demagògia, la mentida i la irresponsabilitat no s’haurien d’acceptar. I la deixem passar massa sovint.

El problema de Vox ―i ara no entraré una altra vegada a dir qui els ha fet grans, tot i que al PP assenyalen el PSOE― és que el PP li té por i endureix encara més el discurs. Potser espera que podrà fer un tripartit de dretes. Però a Catalunya està a punt de desaparèixer. I sense Catalunya, amics, no es governa Espanya, per molt que ho fiïn a Ciutadans. Per això, perquè la desaparició pot començar per Barcelona, hi presenta a Josep Bou com a alcaldable. Un Bou que en la seva presentació ha donat munició als programes d’humor per a la resta de la seva carrera política. Donarà grans jornades de glòria. Però és que davant de la possible desaparició, i tal com funciona ara la política, el freakisme és l'única opció per no quedar engolit per Manuel Valls i el poc tant per cent que tregui Vox i que li impedeixi arribar als mínims.

Al costat d’això. Al costat també dels errors folklòrics i la nostàlgia mel·líflua d’un passat inexistent del poc president Torra. Al costat de les querelles preventives d’Inés Arrimadas i l’actitud quinqui d’alguns al seu partit. Al costat del groguisme matinal i rojigualdo d’Antena 3 i Tele 5. Al costat de tot això, l’actual govern del PSOE apareix com oasi de sentit comú, si traiem a Josep Borrell de l’equació. Després que algú ―o ell mateix― veiés que no podia fer el discurs de Mariano Rajoy, Pedro Sánchez ―i Carmen Calvo― sembla un estadista al costat dels sospitosos habituals. Fan bé. Perquè, en lloc de reconèixer que la seva proposta de Consell de Ministres no s’havia entès i, per tant, era millor no fer-lo a Barcelona, aquesta absurda llei política no escrita que diu que no es pot rectificar, els fa venir a Barcelona tant sí com no. Tant costava que Sánchez digués: "no s’ha entès, no vull contribuir a la tensió"? No. Es veu que no es pot. Doncs tant per tant, millor rebaixar la tensió. Ara, que no se’ls acudeixi confondre la legítima protesta, per dura que sigui, amb una rebel·lió de les entitats o amb la necessitat d’intervenir els Mossos via llei de Seguretat Nacional com demanen els profetes del 155.