Estimado señor Cambray,

Como verá por la presente, le escribo el 25% de mi carta en castellano, porque ya voy haciendo prácticas para adaptarme a las sentencias. Em dic Montserrat D., de professió traductora en precari. Animada per la carta de Marta S. publicada fa uns dies a ElNacional.cat, que no sé si vostè ha contestat, perquè ara deu estar molt enfeinat apagant focs, m’atreveixo a explicar-li les meves angúnies sobre aquesta altra vaga de mestres, alumnat i famílies prevista per al 23 de març. Soc també mare d’una nena preciosa de 8 anys, la Irene, que fa primària a una escola pública de la costa central de Catalunya (cuyo nombre no puedo dar por miedo a las represalias, vostè ja m'entén). Sempre he apostat, com l’escola que he triat, pel model d’immersió lingüística, però vist el que està passant al Turó del Drac de Canet, començo a estar molt amoïnada. Óigame, Sr. Cambray, al final vostè em podrà garantir que els drets lingüístics de la Irene seran del tot respectats al llarg de la seva escolarització?

Li explicaré ben bé per què li pregunto tot això. Vaig créixer en el si d’una família de fermes conviccions catalanistes. Només li haig de dir que des de la generació dels avis, tota la família ha estat votant de Convergència. Però quan els polítics ens vau fer veure que Madrid nos roba, mentre aquí els missals de la Ferrusola viatjaven assíduament cap a Andorra, jo vaig decidir, en conseqüència, votar un partit com el seu, aparentment independentista, i a qui (encara) no se li ha descobert cap cas de corrupció. La meva sensibilitat pel tema lingüístic m’ha fet militant d'Òmnium i Plataforma per la Llengua i he col·laborat des que tinc memòria en totes les seves campanyes.

Sr. Cambray, no estic gaire al tanto de com van les lleis, però sé pels mitjans de comunicació que des del 2020 hi ha unes sentències del TSJC que obliguen la Generalitat a fer un mínim del 25% d’hores lectives en castellà. Tot i que el seu predecessor, el conseller Bargalló, va dir molt cofoi que la sentència quedaria “sense efecte i que no tindria cap conseqüència quan entrés en vigor la llei Celaá”, ara resulta que no és cert, i que la llei espanyola no els deixa blindar la immersió en català. (¡Gol por la escuadra, Sr. Cambray!). I jo li pregunto: ara què farem amb les denúncies al Turó del Drac i a les altres seixanta escoles instigades per associacions com Hablamos Español, La Asamblea por una Escuela Bilingüe y partidos afines? És veritat que vostè no hi pot fer res en l'àmbit jurídic i que tota la seva ajuda consisteix a donar-los un copet a l’esquena i desitjar-los molta sort? No hauria de ser vostè, atès el càrrec que ostenta, qui mostrés fermesa i desacatés la sentència?

Com pot ser que el dia 23 la comunitat educativa faci vaga en defensa del català, mentre vostè amaga la seva impotència davant el TSJC 'atrincherado en su despacho'?

Fixi’s que la meva germana, la Cèlia, professora de català en un institut públic del cinturón rojo del área metropolitana de Barcelona, i per a qui ensenyar català a la canalla ha estat sempre un acte de militància, s’està plantejant si anar o no a la vaga. Ella sempre s’havia queixat que això de la immersió lingüística als instituts era pur paper mullat, perquè, de fet, ningú del seu departament en vetllava el compliment. Però és que ahir em va trucar esverada perquè acaben de rebre un nou esborrany de l’esborrany anterior del currículum de la nova Educació Bàsica Obligatòria ―cosa que ja no entenen ni los hermanos Marx― on sembla que les hores lectives setmanals de Llengua Catalana es reduiran un terç, cosa que s’afegirà a l’amenaça del 25% de castellà (que cada centre de manera autònoma haurà d’espavilar-se a gestionar). Ho he entès bé, Sr. Cambray?, perquè jo ja fa temps que m’hi perdo. No és això una forma velada d’acceptar plenament la sentència? ¿Com pot ser que el dia 23 la comunitat educativa faci vaga en defensa del català, mentre vostè amaga la seva impotència davant el TSJC atrincherado en su despacho?

Ara que les estadístiques demostren cruament que el català està ja tocat de mort, de veritat que vostè només és capaç de defensar-lo amb aquests decrets de fireta? ¿O potser li sembla que se’n sortirà ―com diu indignada la meva germana― exigint el títol del C2 de català al professorat, com si ells fossin els culpables del fracàs de la immersió? ¿O és que li sembla que n’hi haurà prou amb un pla d’impuls de la llengua a les escoles, a l’estil de les campanyes habituals en aquest país? Miri, Sr. Cambray, al pas que anem i amb l’ajut inestimable dels jutges, les acabarem fent totes en castellà i per això segueixo practicant: “El catalán es cosa de todos”; “Depende de usted”; “Dale cuerda al catalán” (amb la Queta, la boqueta saltadora i surrealista digna d’un malson de Buñuel); “Muévete en catalán”; “Contagia el catalán” (que sort que va ser abans que la covid), i les més sensuals campanyes amb els lemes “Aparéjate” i “Utiliza la lengua” amb aquella foto tan sexi del morreig. I per estar a l’última, amb el hashtag #Yo lo peto en catalán recollirem signatures amb el lema “Queremos Disney+ en catalán” per contribuir a la immersió.

No és per res, Sr Cambray, però jo, com la Marta S., també em sento molt estafada. A hores d’ara ja hem assumit que ningú des de la política ens portarà cap a la independència ni farà república. Enmig d’aquest panorama deplorable de gestió de les engrunes d’una autonomia, què ens queda si no la llengua? Pensi vostè si no podria aprendre una mica de les feministes que en les seves manifestacions criden “si ens toquen a una ens toquen a totes”, i considerar la possibilitat que “si ens toquen la llengua catalana ens toquen a totes les catalanes”! Així que ja em dirà què fem. Jo no sé en quin horitzó de futur pensava vostè el dia que va dir literalment: “Necessitem un estat propi per no haver d’estar a l’espera que un jutge es manifesti sobre el sistema educatiu”, però penso que per salvar la llengua aquí i ara no hi ha campanyes que valguin, ni la de la Queta, ni la del morreig. I mentre la meva germana Cèlia encara s’està plantejant si fer o no aquesta vaga per la llengua, jo no deixo de rumiar què coi hauré de fer amb el meu vot: si radicalitzar-lo i recuperar els carrers, o resignar-me i quedar-me a casa veient el Disney+ amb la Irene y en castellano.

Quedo a la espera de su respuesta, gracia que espero obtener del recto proceder de su Ilustrísima, cuya vida guarde Dios muchos años.

Atentamente

Montserrat D.