Segurament ha vist, i probablement unes quantes vegades, la pel·lícula titulada en català "Atrapat en el temps" ("El dia de la marmota", o "Encanteri del temps", en castellà). La meravellosa, divertida i angoixant història del meteoròleg estrella de la tele, interpretat per Bill Murray, amable davant de la pantalla i odiós darrere d'ella. Van a Punxsutawney per retransmetre en directe la tradició dels alemanys migrants a Amèrica del Nord: el Handwörterbuch des Deutschen Aberglaubens.
Una celebració, cada 2 de febrer, en la qual les regions de parla alemanya intentaven vaticinar el temps de l'any venidor amb un teixó (posteriorment una marmota). A Punxsutawney és el Club de la Marmota qui organitza l'esdeveniment cada any, i es comuniquen amb la marmota per fer la predicció. Deien que Phil havia estat fent prediccions sense fallar des de 1886, la qual cosa convertia la marmota en un ésser gairebé màgic, que alimentaven "amb un elixir especial" per mantenir-lo viu (se suposa que té 139 anys, quan en realitat no en solen viure més de 14). El 2023 es va creure que Phil havia mort, però es va confondre amb Milltown Mel, que és la que prediu el final de l'hivern a Nova Jersey i que va morir hores abans de fer el seu vaticini. La que sí que ha mort aquest any ha estat Fred, la marmota canadenca, una cosa que alguns han interpretat com a senyal de mal auguri.
La tradició queda perfectament plasmada a la pel·lícula protagonitzada per Murray, on el meteoròleg deshumanitzat es desperta constantment el mateix dia, el dia de la Marmota. Tot el que passa al seu voltant és pràcticament el mateix. És ell que adopta reaccions i respostes diferents per intentar sortir del bucle temporal en el qual ha caigut. El despertador, a la mateixa hora, i aquest programa de ràdio que dona la benvinguda al dia de la marmota mentre sona la mateixa cançó I got you, babe. Quan s'adona que pot beneficiar-se'n, intenta aconseguir l'amor de la seva companya; intenta suïcidar-se de diferents maneres, però tampoc no aconsegueix deixar de despertar-se en el mateix dia.
El personatge gris, malhumorat, envanit i egoista va transformant-se i preocupant-se pels altres. Una història de catarsi, de renéixer de les cendres i descobrir que la manera de canviar allò que ens envolta, en molts casos, depèn de nosaltres, de la nostra actitud i de com hi siguem presents. I també, és clar, comprendre que hi ha també altres tantes que no depenen en absolut dels nostres desitjos, i que cal permetre que passin. La pel·lícula aborda molts elements des d'una perspectiva d'humor àcid, de psicologia, religió, superstició, que n'han fet una pel·lícula de culte. I molts ens en recordem amb freqüència quan observem el nostre entorn i sentim que estem una altra vegada vivint el mateix.
Estem davant del dia de la marmota, una altra vegada. L'autodenominada esquerra devorant-se a si mateixa, en el seu enèsim lliurament
Aquesta setmana va ser l'actriu Elisa Mouliaá, que va esmentar la pel·lícula a les portes del jutjat al qual va acudir per lliurar el seu telèfon mòbil com a prova davant del jutge. En la seva declaració a la premsa, va assenyalar el dia de la marmota per referir-se a l'absència d'Errejón, que també hi estava citat, però que va refusar presentar la seva terminal fins que no es doni resposta al recurs per la seva defensa presentat. Més enllà de la situació protagonitzada per Mouliaá, efectivament, som davant del dia de la marmota, una altra vegada. L'autodenominada esquerra devorant-se a si mateixa, en el seu enèsim lliurament, mentre s'anuncia el llançament d'Irene Montero per a unes eleccions que són encara per convocar.
Un cap de setmana, aquest, en què se celebren primàries sense rivals a Podemos, on Ione Belarra rep suport com a secretària general amb el 90% dels vots d'una militància reduïda a la meitat del que va ser amb el líder Iglesias. I mentre veia aquestes imatges de gent en assemblea, aplaudint i militant activament, no deixava d'escoltar I got you, babe. Continuava sonant la mateixa melodia de fons mentre escoltava Iglesias insultant a tort i a dret: llançant el micròfon de Vito Quiles com a intent de performance "antifeixista", o enviant a la merda Unai Sordo. Continuava sonant de fons la melodia mentre es difonia aquesta petició de fons per traslladar la seva taverna a un local més gran. Una altra vegada més, i una altra.
Del dia de la marmota també se'n recordava Llamazares, quan recordava com en el seu dia aquells d'Esquerra Unida eren el "nan rondinaire" per als de Iglesias (malgrat estar tot orquestrat juntament amb Garzón). Jugar a barallar-se (fins i tot barallar-se seriosament per fer les seves necessàries purgues pel camí), per després fondre's en tòrrides abraçades exultants a l'hora de repartir càrrecs. El serial etern del puny aixecat i les polítiques absurdes. "Hey, I got you, babe". No para de sonar cada vegada que veig Sánchez donant un discurs. O quan es filtra un àudio de les "endollades" demanant al mitjancer del ministre el piset d'estudiant amb vista al jardí. Tot això és el que ens ofereix "l'esquerra". Sembla que no hi ha més. L'absurd, el pueril, l'irresponsable i fatigós. Escudar-se amb el mantra de "que ve l'extrema dreta!!!!" i tornem a començar.
Sincerament, soc molt més jove que Phil. Em treu gairebé cent anys. Jo no sé quant durarà l'hivern. Tampoc no bec el màgic elixir. Malgrat això, tinc clar que estem atrapats en el temps i que la melodia que ens desperta cada dia continua sent exactament la mateixa. I no sé jo de quina manera arribarem a despertar-nos en un tres de febrer.
“They say we're young and we don't know,
We won't find out until we grow,
Well I don't know if all that's true,
'Cause you got me, and baby I got you…
Babe,
I got you babe, I got you babe
They say our love won't pay the rent
Before it's earned, our money's all been spent
I guess that's so, we don't have a plot
But at least I'm sure of all the things we got…
Babe
I got you babe, I got you babe
I got flowers in the spring
I got you to wear my ring
And when I'm sad, you're a clown
And if I get scared, you're always around
So let them say your hair's too long
'Cause I don't care, with you I can't go wrong
Then put your little hand in mine
There ain't no hill or mountain we can't climb
Babe
I got you babe, I got you babe
I got you to hold my hand
I got you to understand
I got you to walk with me
I got you to talk with me
I got you to kiss goodnight
I got you to hold me tight
I got you, I won't let go
I got you to love me so
I got you babe….”