Aquesta tardor és probable que sigui l'última vegada que Pedro Sánchez és reelegit com a secretari general del PSOE i les claus de fons són semblants al seu aterratge triomfal del 2016. Un viatge circular, amb procés pel mig. El PSC el va elevar a les primàries i Sánchez va atropellar Susana Díaz per més de 10 punts. Les bases van dir no a l'aparell, als barons, a la vella guàrdia i a la candidata andalusa, que va plantejar fins i tot eliminar l'autonomia del PSC. Una revenja dels gairebé 180.000 militants després del Comitè Federal (aquella nit dels vidres trencats del PSOE) sense pal·liatius.
Per l'acceleració dels cicles, serà l'última (penúltima, a tot estirar) revàlida del president més resilient en clau orgànica i de govern, per com es va refer després del 'no és no' i per com ha armat les diferents legislatures amb majories impossibles des del 2018. I si el PSC el va elevar, el pacte fiscal i el finançament català marcaran ara el 41è Congrés Federal: els missatges, el debat de fons i per com es col·locaran els díscols i afins. I perquè servirà de revulsiu per als que el 28-M només van veure les causes de la pèrdua dels governs autonòmics en Sánchez o en l'enfonsament de Podemos.
El PSOE tenia pendent el rearmament després de la desfeta autonòmica, quan va perdre sis comunitats de les dotze on va haver-hi eleccions. Ara, aquest full de ruta de congressos i l'elecció de nous lideratges deixarà el camí pavimentat per intentar recuperar el poder autonòmic. A base de topades, cada territori i cada successió serà una batalla orgànica. Governar tres de disset comunitats és una patacada inèdita i tampoc no poden tornar a aspirar a governar sense València, Madrid, Andalusia o Galícia. Catalunya tira, però no tant. O sigui que el Congrés abans de la pròxima cita electoral es durà a terme enmig del debat més divisiu al PSOE, nervi fundacional en la seva tensió del Mediterrani a la Meseta, serà el revulsiu del Congrés Federal més rellevant des de la ratificació de Sánchez ja fa set anys.
El PSOE tenia pendent el rearmament després de la desfeta autonòmica, quan va perdre sis comunitats de les dotze on va haver-hi eleccions
Per això se celebra a Sevilla, i per això Sánchez reforça Juan Espadas davant l'alternativa soterrada que alena de Susana Díaz. Ferraz espera processos més calents a Extremadura, on hi podria haver una alternativa al secretari general actual, Miguel Ángel Gallardo. A l'Aragó, per la resistència (que no control orgànic) de Javier Lambán i Castella La-Manxa, amb Emiliano García-Page com a flagell oficial del sanchisme. A les tres comunitats on governa el PSOE, no esperen rival per la norma no escrita de respectar-ne els dirigents. Hi haurà més moviments interns dels que es veuen. Amb l'asturià Adrián Barbón o el madrileny Juan Lobato de fons. I els més sorollosos, García-Page al capdavant.
El PSOE continua sent el partit amb més estructura democràtica interna. Set anys després de la consagració, Sánchez tornarà a escoltar els militants. La ponència marc que coordinarà el comitè redactor, s'enviarà a primers d'octubre a les 4.000 agrupacions locals, on qualsevol afiliat pot fer-hi esmenes i propostes. Més enllà del finançament, les línies generals del Comitè Federal rauran a reforçar ideològicament el partit. Si Trump guanya les eleccions el 5 de novembre, el PSOE serà l'últim bastió socialdemòcrata amb pes, juntament amb Olaf Scholz, si fa no fa com els últims d'una espècie en extinció. Si guanyen els demòcrates, la constel·lació s'amplia. Els serveis públics, la desinformació, el full de ruta davant la ultradreta... seran els temes del document marc, amb el pacte fiscal com a pedra de toc per als més crítics.
S'escriurà molt de camí cap al Comitè Federal i veurem si Sánchez aconsegueix la penúltima proesa en el domini del debat. Apartar l'espinós finançament autonòmic amb el pas marcat pel pacte ERC-PSC. No serà fàcil, els altaveus són molts. El repte de Sánchez rau a centrar-se en una reelecció folgada i en deixar un partit que d'aquí a no pas gaire serà oposició a l'àmbit estatal i aspirant a recuperar el poder autonòmic i local. Els que ara es consolidin coincidint amb el PSOE al govern espanyol, seran la resistència del que vingui.