"Anomeno deliri queer a mantenir que el sexe no té existència real sinó que és una construcció performativa"
 Amelia Valcárcel

Continua la brega per dilucidar qui continuarà tenint poder i un càrrec públic i qui és relegat a posicions en els quals difícilment es menjarà una rosca. Per molt entrellat i molta passió que hi posin a l'hora d'explicar-ho, tinc la seguretat que és exactament això el que està dificultant la tan anhelada unitat de l'esquerra de l'esquerra. De programes i de dissensions sobre temes concrets n'hem sentit i en sentirem poc, encara que n'hi hagi.

El curiós és que mentre es desmembren amb poca camaraderia, la dona ha tornat. Des del Ministeri d'Igualtat s'ha reprès la paraula tabú, la que eludien, evitaven, defugien, sortejaven i esquivaven durant la major part del seu mandat; la paraula DONA. Aquests dies han aparegut tuits, sense necessitat d'anar-se'n fins a la porta de Tannhäuser, en què parlaven de dones. No de persones menstruants, ni d'úter portantsm ni de cisdones, no; de dones a seques. Fins i tot la inefable Pam ha passat per l'adreçador, la qual cosa indica que tenen una lleu idea de per on els han vingut moltes trompades, encara que no vulguin reconèixer-ho. Crec que han descobert com és de difícil mantenir una pugna amb el feminisme tradicional i amb la racionalitat, tot alhora, davant l'evidència que no haver ni tan sols rebut les feministes de tota la vida, o sigui les feministes, les ha col·locat al disparador. Torna la dona, però no com tornava l'home fent pudor d'Otel·lo, sinó pels seus furs.

Feijóo, que no és ximple del tot, està disposat a jugar aquesta carta. De fet, va començar a preparar-la des de la seva arribada a Gènova. Ja l'any passat es va reunir amb un centenar d'associacions feministes agrupades en l'Aliança Contra l'Esborrament de les Dones, "davant de la deriva queer" propugnada des del ministeri de Montero i assumida de facto per tot el govern espanyol i els seus socis. Una qüestió sobre la qual s'ha estès una censura tàcita basada en la por dels atacs que esperen a qualsevol que intenti mostrar els seus raonaments antigeneristes (que no antitranssexuals). Si no que preguntin al psicòleg Errasti i al catedràtic Pérez Álvarez per la campanya per impedir que presentin els seus llibres fins i tot a les universitats.

No saben quantes dones estem fins al capdamunt que una nova inquisició hagi volgut esborrar-nos i resignificar-nos per pur interès electoral. Ara el revolucionari és exigir als governants que ens tornin el nostre lloc

Deia que Feijóo va posar en marxa el seu olfacte per penetrar en aquest vot i que va confiar a càrrecs LGTBI del seu partit polir l'estratègia. Ahir, en una entrevista, culminava el seu posicionament oferint la derogació de l'anomenada Llei Trans —en realitat, llei transgènere d'autodeterminació de sexe registral— però deixant clar que hi haurà una legislació dels drets transsexuals, com de facto existia abans. Aconseguirà Feijóo el vot de les feministes d'esquerres? No ho crec, però sí que, cobrint aquest espectre i amb les propostes que va llançar ahir, impedeix que la campanya del llop ferotge forci el suport d'aquestes a altres partits. El líder dels conservadors es va posicionar ahir en un punt al qual fins i tot molts votants socialistes moderats donarien suport: una llei de drets transsexuals que contempli la disfòria i la ratificació de la ciència; el manteniment d'una llei d'eutanàsia amb algun retoc i l'assumpció de la llei de terminis de l'avortament, de la qual ja va afirmar que no farà qüestió. En les seves declaracions ni tan sols va atacar la nova legislació laboral, encara que sí que va esmentar una reducció de carteres que deixaria sense ministeri a Igualtat, la qual cosa, com a drama per mobilitzar el votant progressista, és escàs. Zapatero també en va prescindir en una remodelació, passant Bibiana Aído a secretària d'Estat d'Igualtat, dependent del ministeri de Sanitat i Polítiques Socials que regia Pajín. Al cap i a la fi, del que es tracta és de realitzar polítiques per a la igualtat efectiva d'homes i dones i no de si aquestes retolen un ministeri que en realitat es dedica a altres coses.

No pretenc afirmar que les feministes socialistes i tradicionals canviaran d'espectre ideològic, sinó que ni Sumar ni PSOE en tindran prou en aquest camp amb amenaçar amb el coco Feijóo. En nom de la claredat, tots els partits haurien d'especificar quin serà el seu posicionament futur respecte a aquesta qüestió. No només perquè hi ha moltes dones disposades a votar en blanc, testimonialment a l'Aliança Feminista o fins i tot a abstenir-se, sinó perquè a tots els ciutadans els interessa saber qui segueix obstinat a barallar-se amb la racionalitat i amb la ciència, per dir-nos que no existeix un sexe biològic i que es tracta d'un mer sentiment. No és qüestió fútil saber si el teu partit de referència es baralla amb l'evidència i amb la raó i s'apunta al brillibrilli del pensament màgic. No ho és, dono fe d'això. Quan un polític està disposat a abraçar l'irracional en un tema greu per mer interès, res no et diu que no ho faci en d'altres.

Feijóo busca amb aquest moviment més possibilitats de governar en solitari. No està segur de si l'emprenyament i la decepció del moviment feminista clàssic li portarà els vots, però donant-los el que volen i prometent no tocar la resta, s'assegura una desmobilització cap a l'altre bàndol que l'afavoreix. Si ell no espanta amb l'agenda feminista, ja no és obligat per a moltes votar els qui les han agredit aquesta legislatura per contrarestar-lo. Quan Irene Montero, per la continuïtat de la qual s'està matant i morint ara mateix, li contesta que "és un nou intent de disciplinar el moviment feminista i LGTBI que està a l'avantguarda de l'avenç de drets del tot el món", oblida que el gansoner líder de la dreta sí que ha parlat amb les feministes que ella va menysprear i que és molt infantil pretendre que la nova religió queer és més moderna i més chachi que qualsevol altra creença castradora de la raó i les llibertats.

Veuran quan acabin de pactar les llistes i hagin d'explicar en campanya per on anirà el seu feminisme en el futur. Veuran quan el PSOE s'escapoleixi d'explicar per què va donar suport a tal deliri legislatiu, fins i tot contra les seves pròpies hosts. No saben quantes dones estem fins al capdamunt que una nova inquisició hagi volgut esborrar-nos i resignificar-nos per pur interès electoral. Ara el revolucionari és exigir als governants que ens tornin el nostre lloc, el de la meitat de la humanitat. Per això s'entravessa tant que Irene Montero torni a l'hemicicle i, Déu no ho vulgui, al govern espanyol on no ha sabut sinó relegar les veritables lluites de les dones.

Torna la dona, però a les urnes.