Ara que és estiu, que ningú ens escolta. Ara que les vacances cobreixen amb un espessíssim vel de sol, la sorra, les roques de muntanya, les sardines a la brasa, la paella, la cervesa freda, el ventilador i el matamosques. En aquest precís instant on escoltes les cigales i els grills mentre un cel ple d'estrelles te'n regala alguna de fugaç. A l'ombra, del para-sol, o del porxo. Quan no tenim govern a l'Estat i tot sembla succeir a càmera lenta, a la llunyania, sense soroll. En aquests dies d'agost, quan a l'hora de la migdiada no es pot sortir. Ni molestar els veïns.
En algun lloc del món, suposem Austràlia, en una seu senatorial, en el marc d'una comissió d'aquestes que ningú no escolta (i que pots veure aquí), han anat a "piular dos ocellets". Són dos responsables de la companyia farmacèutica Pfizer. Allà han comparegut per respondre les preguntes dels diferents senadors. I entre les seves respostes, han deixat alguna joia per a la posteritat. Per a quan algun mitjà, algun responsable, vulgui sortir a mirar.
T'estalviaré, estimat lector, lestimada lectora, haver de veure la sessió sencera. Tot i que te la recomano. En tinc prou que paris atenció a dues parts de les seves declaracions. Només dues. La primera, on neguen que s'hagués dut a terme cap mena de pressió per injectar-se el beuratge contra la Covid-19. Ho diuen amb un aplom digne de veure. Et recordo el que va passar amb aquell tenista, Djokovic. I ara et recomano que tornis a veure les declaracions per provar de comprendre el nivell de cinisme que tens davant els teus ulls.
Però el realment sorprenent ha estat, per a mi i per a molts altres, la resposta en la qual reconeixen que els empleats de la seva companyia, Pfizer, van rebre un lot "especial" de les vacunes, dins d'un programa específic per als treballadors. Què significa això? Pot ser que a tu no et sorprengui, que ni tan sols arribis a compartir amb mi l'opinió que es tracta d'una cosa important. Però per mi, suposa un fet rellevant, ja que els lots administrats són una qüestió fonamental per comprendre què està succeint entre centenars de milers de persones que estan patint efectes adversos. Existeix una base de dades, no oficial, en la qual la gent introdueix el número de lot que li ha estat administrat i pot comprovar quantes persones poden haver patit danys després de la inoculació d'aquest producte específic. Existeix una demanda presentada davant de l'Agència Espanyola de Medicaments, precisament pels lots. I en aquest cas, de ser efectivament així, exigeixen a l'Agència que doni explicacions de per què, tot i haver-se produït notificacions per la via oficial per informar d'uns possibles danys causats per un producte específic i assenyalat, no se n'ha paralitzat l'administració, i s'han pres les mesures de precaució pertinents. Tal com passa amb qualsevol medicament, aliment o producte que pugui resultar nociu per a la salut. Seria interessant saber si en aquests lots especials destinats als empleats de la companyia, s'han notificat efectes adversos. Crec que tenim dret a saber-ho.
Com també s'hauria d'haver explicat a la població en general que existien lots que contenien placebo. Sobretot, perquè de no fer-ho, s'hauria generat una falsa sensació de protecció entre aquelles persones que, en realitat, no estaven inoculades, i que, segons la postura oficial pandèmica, haurien estat posant-se en perill sense saber-ho.
Veure reconeguda la realitat d'aquelles persones que van confiar en el relat oficial, que es van sotmetre a un tractament experimental, sense informació ni garanties, i han vist com la seva vida ha canviat de la nit al dia, és sorprenent
Per què no ho han fet? Perquè s'han passat tot aquest temps repetint allò de "segures i eficaces", com un mantra, que ha anat quedant sense sentit, després de comprovar-se que no eliminaven la transmissió, ni estaven exemptes de causar danys. I a poc a poc, es van colant, per les esquerdes, trossets de realitat. Com els dos ocellets davant de la comissió del senat australià, o aquest article publicat al diari Público aquesta setmana, que ha incendiat les xarxes. Sortia en portada, obrint l'edició del dia, i suposava una plantofada de realitat per a tots els lectors d'un mitjà que ha arribat a promoure, fins i tot, que les persones que no ens hem inoculat aquest beuratge, deixéssim de tenir dret a ser ateses per la Sanitat Pública.
Veure reconeguda la realitat d'aquelles persones que van confiar en el relat oficial, que es van sotmetre a un tractament experimental, sense informació ni garanties, i han vist com la seva vida ha canviat de la nit al dia, és sorprenent. Encara que més sorprenent va ser veure la manera en què el mitjà va assegurar que aquest era un tema tabú, a causa dels negacionistes. Una recaragolada manera de pretendre dir que si d'aquest tema tan important no es parla, és per culpa d'aquells que fa tres anys que demanen que hi hagi informació, debat i que rodin caps dels responsables que han consentit la que, possiblement, sigui una de les brutalitats més greus comeses en les últimes dècades. Un article que, com deia, apareixia aquesta setmana, un parell de dies abans que els ocells de Pfizer anessin a cantar al senat d'Austràlia. Però encara n'hi ha més, han passat més coses sorprenents.
Com el fet de contemplar com a Zelenskiy li esclata la corrupció a les mans; li toca reconèixer públicament que el seu país està sumit en la podridura moral, i que allà, el personal amb certes responsabilitats ha posat la mà a la bossa, mentre massacraven els civils als carrers. Tot se li va desmuntant a l'actor ucraïnès. I ara, fins i tot resulta, que comencem a veure en diaris com El Diario.es, articles tan sorprenents com aquest. Ara toca desmuntar Zelenskiy. Ja ho veieu.
Com també es comença a explicar què passa al cel. Se'n diu sembra de núvols, i que aquí no passa res. Després de guardar silenci i insultar els agricultors, ramaders i ecologistes que fa anys que ho denuncien. Perquè no és cert que aquesta pràctica sigui innòcua; perquè no és bo modificar el clima; perquè s'està fent a l'esquena de la ciutadania. I perquè tenim dret a ser informats abans que s'experimenti amb els nostres cossos, amb el nostre planeta.
Ara que el temps passa a poc a poc. Que dona gust sentir la brisa dona. Que la calma, el descans i el plaer ens obren la porta. Ara, que precisament no tenim govern. Ara. Una guerra a punt d'esclatar al cor de l'Àfrica. I de tu depèn que ens la tornin a colar.