A Carles Puigdemont ja només l'anomenen pròfug al Tribunal Suprem. Amb el festeig a Junts a dues bandes, el tancament d'any i els seus balanços a esquerra i dreta han deixat el jutge Pablo Llarena sol en el seu rebuig de girar full i aplicar la llei d'Amnistia. Encara que l'hemeroteca és cruel amb el PP, la centrifugadora política va més de pressa. Fa menys d'un any els de Feijóo concentraven el seu apocalíptic anunci de la “demolició de l'Estat de dret” en la futura llei, les crides a manifestar-se i la proposta d'il·legalitzar partits sobiranistes per “deslleialtat constitucional”. Fa no tant Miguel Tellado lamentava que “un pròfug decideixi el futur d'Espanya” i repetia el mantra de “la força de Puigdemont se la dona Pedro Sánchez”, un president “segrestat pels independentistes”. L'alienació parlamentària no podia durar per sempre i avui la força dels set vots de Junts se la dona també el portaveu del PP, Miguel Tellado. La direcció nacional de Gènova ha decidit considerar els de Puigdemont un interlocutor vàlid, amb afinitat en temes econòmics i fiscals, i en la declaració d'intencions de 2025 Feijóo vol aprofundir en la relació i abraçar els escons tan injuriats. “El triomf de la llei d'amnistia”, rematava Pedro Sánchez en el seu propi balanç.

Junts té la clau d'aquesta legislatura i Feijóo admet que també té la seva. Miguel Tellado ara està “tremendament satisfet i orgullós” del viratge materialitzat en tombar l'impost a les elèctriques. Però va més enllà, allarga la mà i els deixa el volant de la seva pròxima estratègia parlamentària. “En tot el que coincidim, Junts trobarà els nostres vots”. No viceversa, seran els del PP els que acudeixin a la trobada. “Construir majories que millorin la vida de les persones”, repeteix Tellado en una declaració que és firma i segell de Pedro Sánchez.

Els suports del Congrés no estan assegurats per a gairebé cap mesura i tampoc per a ningú

Aquesta conquesta no serà tan ràpida i Sánchez encara té una mica d'avantatge. L'esperada foto amb Carles Puigdemont és un gest que el PSOE dona per descomptat. Abans de la gran negociació de 2025 —aprovar uns pressupostos generals— el govern espanyol ha deixat impreses les mesures que ha pogut tirar endavant en l'últim Consell de Ministres precedit pel paquet fiscal. No hi ha hagut triomfalisme al discurs de final d'any de Sánchez, però ha desplegat l'escut social salvat en l'últim Reial decret-llei escombra. Part dels ajuts derivats de la inflació continuen, des d'evitar els desnonaments a famílies vulnerables, els ajuts al transport, la revalorització del salari mínim vital i la pujada de les pensions mínimes i les no contributives.

El tacticisme de Junts i el PNB amb el PP ha tingut efecte rebot en els socis de la coalició. Podem cada vegada colla més amb la fiscalitat i Sumar pretén portar la reducció de la jornada laboral al Consell de Ministres al gener. És la mesura estrella de Yolanda Díaz, ja pactada amb els sindicats, hereva de la reforma laboral i colofó de Sumar, desdibuixat des de l'enfonsament electoral de les europees i descompost des de l'expulsió d'Íñigo Errejón. Podem colla i també es recompon. El 2025 Irene Montero anirà preparant la seva tornada a Madrid per liderar la formació morada i el difícil control dels partits que comparteixen la llista electoral a l'esquerra del PSOE.

Els suports del Congrés no estan assegurats per a gairebé cap mesura i tampoc per a ningú. Per això l'inici del pròxim curs serà encara més tens que el seu tancament.