"Els tribunals no podran prendre partit, directament o indirectament, sobre l'exercici del poder legislatiu."
Llei Francesa de 1790

És tradició judicial anar-se'n de vacances a l'agost amb la taula neta. L'agost és un mes inhàbil, en el qual només es cobreixen les qüestions urgents, per la qual cosa la majoria dels jutges, fiscals i advocats es reserven el dolce far niente per a aquests dies. Així que no és estrany que el mes de juliol sigui el més dur per als operadors jurídics i, fins i tot, per als periodistes: uns, perquè es capbussen en tot el que està pendent per deixar-ho resolt; els altres, perquè se'ls omple la bústia de notificacions amb resolucions, amb terminis de recurs o informe i altres foteses de picaplets que han de contestar abans d'anar-se'n també a descansar.

Aquest juliol no està sent diferent, amb la peculiaritat que, entrada en vigor la llei d'amnistia, a les taules judicials s'acumulen una pila de qüestions pendents relatives a l'aplicació, a l'elevació a Europa i, en alguns casos, a estratègies rocambolesques de jutges estranys que consideren que estan en un joc de rol per tombar el govern espanyol en uns telenotícies. I ho expliquen. Ahir va ser un festival; un festival amb traca final i fanalets. El correu i el Whatsapp em van quedar ben empastifats d'interlocutòries, providències, recursos i totes aquestes coses que enreden tant l'escriptori. Total, ja veieu, els jutges els netegen i a mi se m'embruta. A veure si podem donar un cop amb la mà sobre tant paper timbrat i posar una mica de llum sobre com queden els diversos procediments. Per ara, no ho oblideu. Que en l'afany de fer neteja encara ens queden dues o tres setmanes de pirotècnia.

En el terrorisme fake de Tsunami, les aigües han tornat al seu curs. La determinació per part de la sala penal de l'Audiència Nacional (AN) de l'"oblit" de García-Castellón de fer la pròrroga de la instrucció quan tocava ha esguerrat el muntatge. Dilluns sobreseia rabent i veloç el mateix instructor del petit error —va tornar expressament de vacances per fer-ho— i, òbviament, ahir la instructora del Tribunal Suprem de la part que afectava Puigdemont i Wagensberg va fer el mateix. Creu i ratlla. Quan la causa està viciada per una il·legalitat com aquesta, tot decau. Tingueu-ho present, que després veurem com al jutge dels russos això li importa un rave.

Coincidint amb l'arxivament per causes processals de la causa boja per terrorisme, s'ha fet públic un manifest d'insignes juristes de tots els signes que feia temps que es gestava. Juntament amb altres consideracions, es demana al legislador que reformi l'article 573 del Codi Penal —el que s'ha fet servir per considerar terrorisme Tsunami— i evitar així que pugui tornar a ser utilitzat de forma "creativa" per convertir la protesta amb desordres en un delicte de terrorisme. No és poca cosa, ni pel contingut ni per qui el firma, i ni el Tribunal Suprem ni els grups parlamentaris no haurien de llançar-lo a un pou sense fons. El primer signant que crida l'atenció és el catedràtic Berdugo, precisament germà del magistrat Berdugo de la sala II, que va ser el ponent en persona de l'admissió al Suprem com a terrorisme de la causa contra Puigdemont. Família que discrepa en dret, roman unida. Però no és l'única firma de pes. Els dos catedràtics decididament contraris a l'amnistia —Quintero Olivares i Lascuraín— també veuen desmesurada aquesta interpretació del terrorisme contra els catalans. El venerable autor de best-sellers de dret penal, Muñoz Conde, amb el qual probablement han estudiat els mateixos jutges, i el també best-seller Víctor Moreno Catena subscriuen el retret, com Adela Asúa, vicepresidenta emèrita del TC i membre del Consell d'Estat; Luis Arroyo Zapatero, cosí de l'expresident del govern espanyol i exrector, magistrats de TSJ i així fins a 72 signants. Penso que és perquè els de la sala II es plantegin què han estat fent amb tot això. Ens passem el dia demanant a altres jutges i juristes que retreguin les interpretacions boges i després, quan es decideixen a fer-ho, no els fem cas.

Les canícules judicials es queden resumides en Llarena i la seva instrucció i ordre de detenció, i en Marchena i els seus tres companys màrtirs. Ells són ara la reserva espiritual de la nació

Anem al tema dels CDR. Festival de resolucions. De moment, se suspèn el procediment i es demana informe a les parts per conèixer la seva opinió sobre presentar una prejudicial al TJUE. Tant parlar i encara no se n'ha remès cap. Abans de les vacances sabrem sens dubte si aquesta és la primera que es planteja o no.

I he deixat per a l'últim l'inefable magistrat Aguirre i la seva estratègia tombativa amb la cosa aquesta de Volhov. Aguirre continua fent trampa. Fixeu-vos que està recusat i querellat, perquè, com els vaig avançar, ha tornat a donar la matraca amb una història que l'Audiència de Barcelona li va ordenar arxivar pels mateixos motius que a García-Castellón. Només que Aguirre se sent cridat a la glòria jurídica i política amb aquest tema —us remeto als àudios que hem pogut sentir en els quals s'ufana que tombarà el govern espanyol— i per a això ha intentat tirar a porta del Suprem no ja des del centre del camp, sinó des de la porteria contrària. Difícil que se'n surti.

No prou satisfet amb aquesta reobertura desobedient, no ha tramitat els recursos, no ha tramitat la recusació que es va fer i no n'ha donat trasllat al fiscal. I així, de puntetes i sabent que "el partit és ell", per defugir els seus superiors naturals de Barcelona, que saben que és un desobedient, ha intentat enviar el cas al Tribunal Suprem per si aquests el reben i continuen muntant el numeret. Sabeu que fins i tot García-Castellón li va contestar que de russos no hi havia res. Sabeu que va reobrir tramposament i va dir en una interlocutòria que faria noves diligències abans d'enviar-lo al TS; us dic que no fa ni vuit dies d'això i ara dribla sense cap mena de diligència a veure si cola. Em diuen que s'emportarà una ampliació de querella i que, sens dubte, el Suprem veurà si assumeix una causa que està viciada per aquesta ordre d'arxivament i per tantes altres coses.

Així les canícules judicials es queden resumides en Llarena i la seva instrucció i ordre de detenció, i en Marchena i els seus tres companys màrtirs, ja que la cinquena se n'ha despenjat. Ells són ara la reserva espiritual de la nació. Fixeu-vos que no han volgut iniciar una altra batalla a Europa i que s'han insuflat de coratge per afirmar que aquesta malversació dels polítics catalans, aquesta en concret, no és amnistiable. Entre tant bosc d'interlocutòries queden drets aquests pilars incombustibles onejant les togues. Aclarides les vies més boges per no amnistiar els que la llei vol amnistiar, s'han quedat amb el que els sembla més factible defensar. És prou probable que la resta de les qüestions imaginativament greus i no amnistiables acabin al calaix. Amb el que queda n'hi ha prou.

L'estiu judicial està a punt de començar, però no us inquieteu, sempre queda algú de guàrdia. Si finalment detenen Puigdemont i el porten a disposició judicial en ple mes d'agost, hi haurà qui el rebi. El que passi amb la resta, en sabreu més que jo amb tota seguretat. Queden tres setmanes que faran parlar molt i, després, com em deia el traspassat Carlos Dívar, qui va ser president del Tribunal Suprem: "L'agost a Espanya ho cura tot". Això és el que continuen creient.