Diu la cançoneta popular que el general Bum Bum se'n va a la guerra, que davant dels seus soldats fa tremolar la terra, "rampataplam tereré, patapim patapum / se'n va a la guerra, / rampataplam tereré, patapim patapum / se'n va a la guerra / el general Bum Bum." No importa que el seu cavall sigui de cartró, de fet és encara millor, "el cavall és de cartró, / que no es cansa ni té por." De fet és tot un avantatge, de fet és molt millor per a les mentalitats immadures i grandiloqüents que els generals infantils tinguin, essencialment, cavalls de cartró perquè així es van gronxant i s'esgoten de mica en mica, mentre van xumant-se el ditet. El problema és un altre, el problema és el de la sempre, el problema és, concretament, la pistola. No passaria res si el major Trapero jugués a fer política a Catalunya com un altre xarlatà més, com un altre polític de galliner, com un altre volador de vol gallinaci, com un altre milhomes i gallina, en tenim ja tants que no en ve d'un. Al nostre país li surten tants polítics dolents i falsos polítics com a Israel profetes dolents i falsos profetes. Se'n fan com els bolets. El problema és que en una democràcia de veritat o duus penjada una pistola del cinyell, penjant alegrament com t'hi pengen els picalors, o fas política. Les dues coses no poden ser. Tanta testosterona no pot ser bona per mantenir l'ordre públic ni estar podrit d'egolatria com ho està, visiblement, el major Trapero, que té un egocentrisme, aproximadament, de les dimensions del famós cuirassat Yamato, quan els japonesos jugaven a tenir-la més grossa. El problema és que en una democràcia consolidada els discursos no els fa ni l'exèrcit ni la gendarmeria perquè un home armat no pot tenir opinions polítiques. Són inacceptables i són una provocació per al conjunt de la societat. L'última vegada que vam veure persones amb armes parlant de política van ser aquella colla de generals fatxes amenaçant el conjunt de la societat espanyola. Ah, i se m'oblidava, també hi ha aquella imatge antiga de Silvio Berlusconi, força més jove, assegut al seu despatx. On s'hi pot veure una bonica pistola damunt d'uns papers, disponible allà mateix perquè la màfia sempre té les armes disponibles, desades allà mateix. L'arma que duu el major Trapero, a més a més, no és ni seva, perquè li ha pagat la societat, de la mateixa manera que li ha pagat l'uniforme. En una societat lliure les opinions polítiques les té el conseller de l'Interior, en aquest cas l'impàvid conseller Elena, i el major sempre es manté ferm i quadrat, a les ordres del poder civil, nosaltres, la majoria, que anem per la vida desarmats. En un país democràtic un major dels Mossos de l'Esquadra que fos mut de naixement hauria de passar perfectament desapercebut. Perquè tots plegats sabem que hi ha una relació inquietant entre els muts i les gàbies.

El mariscal de camp Trapero, generalíssim de la victòria, ha de tenir present que atorgant medalles a les persones que l'han ajudat a esquivar la presó està fent el ridícul. I els seus advocats han de ser conscients del que val aquest reconeixement, l'agraïment d'un client que governa el cos com un territori privat i ho fa ostensible de manera abusiva. Ja fa temps que els Mossos de l'Esquadra són el segon problema més important de l'administració independentista catalana, després del finançament. Ja fa temps que una part dels Mossos és un niu d'escurçons que només respon a interessos particulars. Ja fa temps que la policia catalana, democràtica i d'ordre, imprescindible en qualsevol societat, no l'aconseguim identificar. I, certament, té raó el Cabdill dels Cabdills, l'Estrateg en cap Trapero, que tirar pedres contra la policia no és necessàriament revolucionari. Perquè respon a una lògica de protesta, ara per ara, molt limitada als missatges lapidaris. Un altre dia continuarem parlant dels nostres independentistes revolucionaris de pega, dels nostres falsos activistes, de la seva irresponsabilitat. El problema és que als irresponsables que protesten no els paguem el sou i als Mossos sí que els tenim a càrrec. I també els paguem els advocats. El delirant Trapero, amb la seva mala praxi, amb el seu comportament injustificable, s'autoinculpa, es condemna davant de la societat catalana, com un infant aviciat, com un general Bum Bum, o si volen com un Bam Bam, el plançó dels Picapedra. Tàcitament Trapero ha esdevingut indistingible d'un guàrdia civil com ara el coronel Pérez de los Cobos.