En l’anterior enquesta del mes de maig de l’any passat, vaig titular l’article que l'analitzava com “Un mal govern sense alternativa clara”; han passat vuit mesos i el balanç negatiu que la ciutadania de Barcelona fa del govern municipal continua essent el mateix, però l’entrada en política de Xavier Trias i la força del PSC com a partit (no del candidat Collboni) en aquests moments situen les seves opcions en primer terme, per davant d’un empat tècnic entre Colau i Maragall, i, en darrera posició, sembla que el PP té assegurada la seva continuïtat a l’Ajuntament, mentre que Vox i la CUP se situen també amb un empat tècnic per assolir el mínim del 5% de vots preceptiu per obtenir representació.

Quan falten quatre mesos justos per a la cita electoral, Xavier Trias se situa en primera posició, seguit de Jaume Collboni; a més distància es registra un empat tècnic entre Ada Colau i Ernest Maragall —per aquest ordre— i, en darrera posició i amb una representació mínima de dos regidors assegurats, se situaria Daniel Sirera. Però la pugna per assolir la representació mínima i regidors està molt ajustada entre Vox i la CUP, amb xifres que s’apropen al 5%, i si finalment aquestes candidatures entren a l’Ajuntament, al Saló de Cent es passarà de 5 a 7 partits, tots ells amb opcions d’assolir representació 4 mesos abans de les eleccions.

Aquests canvis registrats a finals de gener es deuen a quatre factors. El més rellevant és la desaparició de Ciutadans, que allibera sis regidors que es distribueixen entre la resta de formacions. El PSC és el principal beneficiari d’aquests sufragis, però en menor mesura també ho són Xavier Trias i el PP. A part, el mateix espai es presenta en dues llistes separades (Cs i Valents). La dispersió i la manca de lideratges sempre es castiguen a les urnes, ja que si ambdues formacions es presentessin de manera conjunta, assolirien representació sense problemes.

Tot sembla apuntar que Xavier Trias i Ada Colau jugaran la carta personal com a millor actiu, mentre que la resta d’opcions s’ho jugaran tot a la força dels seus respectius partits per sobre dels candidats locals

El segon factor rellevant per explicar aquests resultats és la presència de Xavier Trias, que ha revolucionat el seu espai i ha captat un de cada tres votants d’ERC en les anteriors eleccions municipals, però també antics votants de Cs i, sobretot, molt vot anti Colau. Clarament, és un vot de confiança en termes personals, un passar pàgina del govern Colau. Lògicament, el gran perjudicat de l’èxit de la llista de Xavier Trias és Ernest Maragall d’ERC, per bé que la força del partit frena una caiguda que podria ser més forta del que apunten alguns indicadors d’aquesta enquesta.

El tercer factor és que el PSC aguanta bé i millora resultats per un transvasament d’antics votants de Cs, també d’antics d’electors d’Ada Colau i per la fidelitat a la marca PSC i el que representa avui, més que per la valoració que obté el seu líder, Jaume Collboni.

I com a quart factor rellevant per explicar aquests resultats, hi ha el desgast resilient d’Ada Colau. Obté males valoracions en termes generals, entre una part de la ciutadania genera un vot clarament de rebuig, però també és cert que una part significativa dels seus antics votants estan encara indecisos, si els mobilitza en aquests mesos, pot recuperar posicions, segurament no per ser la llista més votada, però sí per acostar posicions amb Trias i Collboni.

Finalment, per la banda baixa, sembla que el PP no hauria de tenir problemes per revalidar la presència mínima al Saló de Cent; i fins al darrer moment caldrà veure si la CUP i Vox arriben al 5% preceptiu per obtenir representació o no (ara són al llindar).

I tot això, amb un 27% d’indecisos i quatre mesos intensos de precampanya. Amb aquestes dades, tot sembla apuntar que Xavier Trias i Ada Colau jugaran la carta personal com a millor (i de vegades també pitjor) actiu; mentre que la resta d’opcions (PSC, ERC, PP, CUP i Vox) s’ho jugaran tot a la força dels seus respectius partits per sobre dels candidats locals. Diferents estratègies per a diferents punts de partida en una jugada a quatre mesos vista.

 

Jordi Sauret, doctor en Sociologia i director-gerent de Feedback