Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no són ni CDC, ni el PDeCAT. Tenen a veure amb l’aplicació del 155, l’exili de Puigdemont, i amb la voluntat de molta gent de plantar cara electoralment a la repressió. Sense aquestes persones, algunes provinents de l’antic PSUC, altres del PSC i algunes més d’ERC, la segona posició de Junts el 27-D no hauria estat possible. Cap sector de Junts pot atribuir-se aquella victòria relativa, perquè es va mesurar pel fet de quedar al davant d’ERC. El problema de Junts és no haver esdevingut el primer partit del país i que Puigdemont declinés enterrant definitivament el PDeCAT l’endemà d’aquelles eleccions. El trajecte posterior és la història d’una frustració, incloent-hi l’aixecada de camisa que fou muntar i desmuntar-la la Crida a plaer de personatges com Xavier Trias. La victòria relativa del 2017 correspon a tots els sectors de Junts i, sobretot, al lideratge de Carles Puigdemont. Trias no és Puigdemont, ni de bon tros. Al contrari, més aviat forma part del sector que sempre ha recelat de l’aposta independentista de Junts. S’hi va adaptar com Andreu Mas-Colell, que ara diu en veu alta el que sempre ha pensat en veu baixa. Trias també s’ha cregut la mentida que el 2015 va perdre l’alcaldia per les vel·leïtats excessivament sobiranistes del seu partit. Les va perdre per moltes altres raons; per començar, perquè no va saber fer política i no va negociar bé la seva possible continuïtat en el càrrec amb el suport del PSC. Llavors es podia pactar amb els socialistes, més que no pas ara, quan ja ha quedat demostrat que, si vols aplicar el teu programa electoral i batallar de veritat per la independència, el PSC-PSOE aprovarà amb la dreta espanyola acabar amb l’autonomia i perseguir i empresonar els líders dels partits independentistes.

Això és el passat. Per què dic que Trias no serà alcalde? Doncs per una raó ben senzilla. No tindrà prou suport per ser-ho. Si ens refiem de les enquestes més recents, el nombre màxim de regidors que pot obtenir la seva candidatura “personalista” són 11. Amb quin partit s’aliarà Trias per sumar els deu que li faltaran per arribar a la majoria absoluta? Si la segona posició l’ocupa Ada Colau, està clar que l’actual alcaldessa continuarà, perquè el PSC i ERC no s’atreviran a donar suport a Trias. El PSOE perquè necessita Unides Podem a Espanya i no es tracta de jugar amb foc i violentar els lila desposseint Colau. Esquerra tampoc no apuntalarà Trias de cap manera. Fa anys que els republicans treballen per “liquidar” el que aquest home representa. Una estratègia que es reforça amb l’aliança d’ERC amb l’esquerra espanyola. Una aliança que és tan suïcida com la de Companys amb el PSOE el 1934, com ja observava Josep Tarradellas quan era secretari general d’ERC, i que ha estat un dels grans mals de l’esquerra catalana. A més, la majoria independentista del 52% és avui inexistent. No ho dic jo. Ho ha anunciat el president Aragonès en donar per acabat el pacte que el va fer a ell president de la Generalitat i a Laura Borràs del Parlament. Aquesta fractura durarà molts anys, ens agradi o no constatar-ho. Ni en el cas hipotètic que Junts quedés en primera posició i ERC ocupés la segona plaça, Trias seria alcalde. Perquè Ernest Maragall fos investit alcalde, ERC buscaria el suport d’un nou tripartit, el que acaba d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, i el que també va aprovar els de l’Ajuntament de Barcelona. Després ja es veuria si aquest bon home podria aguantar tota la legislatura. L’efecte Trias és resultat de la propaganda anti Colau que es difon des dels mitjans de comunicació de l’establishment i des dels despatxos d’aquella gent que, via Manuel Valls, va fer alcaldessa Colau per noquejar ERC, que llavors brandava “el tenim pressa” amb una alegria descordada. Amb això no farà prou, senyor Trias. Tot el que Junts pugui guanyar per la “dreta” i la “gent d’ordre”, ho perdrà per la banda independentista. Ja no estem en les èpoques en què les raons per votar un partit o un altre de vegades no tenien res a veure amb la ideologia o les perspectives estratègiques. 

És per això que Ernest Maragall surt avui com a cavall perdedor i Xavier Trias es quedarà a mig camí. Com ha recordat Isabel Garcia Pagan als “convergents reborn”, l’etern retorn del 3 % —amb els escorcolls a seus d’Ambulàncies Egara, a la Terrassa de Josep Rull— hauria de fer reflexionar Trias sobre quin discurs li caldrà vendre per preservar el capital electoral que fins ara tenia Junts. Trias té molt difícil esdevenir alcalde, però ell mateix s’està construint una muralla amb el sector independentista. Potser si fos més dúctil, més empàtic, amb els que fins ara han fet costat a Puigdemont, podria forçar que es posicionessin a favor seu i el votessin tapant-se el nas. Les “tietes convergents”, l’estereotip de votant que somia recuperar Trias, ja no són com abans. Les “tietes” són àvies, com el mateix Trias, i són més independentistes que no pas ell. Si Trias vol guanyar, si vol tenir alguna possibilitat d’esdevenir alcalde, li cal anar a pescar vots entre els joves i els votants de mitjana edat que es van abstenir a les eleccions autonòmiques del 2021. Per engrescar-los i convèncer-los que vagin a votar, no n’hi ha prou amb el discurs anti Colau d’un “senyor de Barcelona” o bé treure a passejar Jordi Pujol i Artur Mas. Per a aquesta gent, el referent continua essent Carles Puigdemont, “el nostre president”, i exigeix que l’alcalde de Barcelona actuï com el líder dels que aspiren a convertir el cap i casal de Catalunya en la capital d’un país independent. Capital de províncies ja ho és.

Barcelona ha estat en mans del centreesquerra des del 1979. Només el breu període en què Trias va ser alcalde, del 2011 al 2015, el centredreta va aconseguir governar Barcelona. Em costa recordar alguna iniciativa emblemàtica d’aquell període, llevat que Trias va embarrancar on Jordi Hereu, l’últim alcalde socialista, també havia trontollat. Amb la reforma de la Diagonal. A part que ell —o el seu tinent d’alcalde d’Urbanisme, Antoni Vives, el que va acabar als jutjats per una contractació il·legal— va ser el primer a plantejar la implantació de superilles al Poblenou i a Hostafrancs, que havien de servir de test per veure si es podien replicar en altres cinc zones de la ciutat. La intenció de Vives era donar un toc smart city a les superilles i que els “barris visquessin a velocitat humana”. Cadascú ho pinta a la seva manera, però el resultat és el mateix. Colau ha convertit Barcelona en jaciment arqueològic gegant, amb tota la ciutat cap per avall, i està desfigurant el Pla Cerdà amb la total complicitat del PSC, partit amb el qual ha governat des del primer dia, però la decadència de Barcelona és molt anterior. Trias no serà alcalde perquè, per a ser-ho hauria d’arribar als 21 regidors i governar en solitari, sense dependre de ningú. Això no passarà. Ni crec que fos bo que passés, sincerament. Les expectatives que va generar Trias quan va anunciar que prendria el relleu d’Elsa Artadi no resisteixen el pas del temps. Tenir com a únic punt del programa fer fora Colau és decebedor. Entre un autonomista de dreta i un autonomista d’esquerra, qui té més possibilitats en una ciutat que sociològicament és de centreesquerra? A Trias no el faran guanyar ni els seus amics del Tenis Barcelona, ni el centenar d’entitats econòmiques i socials de Barcelona que divendres passat van presentar un extens document de setanta-quatre pàgines que vol ser en fonament d’una ciutat diferent després de les pròximes eleccions. Les polítiques municipals no haurien de dependre dels grups de pressió. Les eleccions a Barcelona es guanyen als barris populars.