A mi Biden en cap cas m’ha semblat un bon president per als Estats Units i amb això no vull pas fer passar per bo a Trump, però no acabo d’entendre que a Europa la comparació entre tots dos es resolgui en una regla tan simple del bo i el dolent en la política americana. Hauríem de poder fer una anàlisi més complexa de la situació, encara que per la part de Trump sigui difícil trobar res a defensar, atès que no obre la boca sense trepitjar drets humans que han passat a ser fonamentals per a nosaltres.

Reitero que certament és del tot difícil defensar Trump en res, menys encara de part meva que soc una dona i no només ell, sinó també algú altre del seu equip, s’ha vist implicat en casos d’assetjament —coneguts i reconeguts, però completament menystinguts—, que no em porten a esperar res de positiu en la lluita contra la discriminació de les dones i els nostres drets; ans al contrari. Ni en cap altre tipus de discriminació anuncia res de bo!

Ara bé, tampoc soc partidària de no veure i assenyalar que en l’època Biden s’han pres decisions i s’han adoptat polítiques tan trumpistes com el mateix Trump i que ens és més fàcil, si el discurs ens ve de cara, passar per alt els fets concrets i les evidències que poden complicar el panorama complaent en el qual ens agrada viure i defensar les nostres grans idees i les ideologies etiquetades de progressistes. Jo no em trec del cap els indults que acaba de decretar el president sortint, però especialment les justificacions d'aquests, perquè dinamiten directament els principis democràtics americans. Sembla que si no diem res, passa com si no hagués passat; però és tot el contrari, les conseqüències són pitjors.

Hauríem de jutjar als dirigents de qualsevol país no només pel que diuen sinó pel que acaben fent, i aquest exercici no ens ve de gust fer-lo perquè torres molt grosses caurien

Per tant, m’acaba semblant sempre, no només en el cas americà, que el problema no és què es fa, sinó qui ho fa i si s’acaba tenint patent de cors per fer-ho. I no hi ha res més antidemocràtic que això. Sense cap mena de dubte la mirada des de l’altra banda de l’atlàntic li ha donat a Biden aquesta patent, malgrat les diverses evidències de les seves mancances i limitacions personals —ja no dic res de la seva política—, que només per sentit comú, ens haurien d’haver esparverat.

Hauríem de jutjar als dirigents de qualsevol país no només pel que diuen sinó pel que acaben fent, i aquest exercici no ens ve de gust fer-lo perquè torres molt grosses caurien i massa mites tindrien peus de fang. A mi, però, no em serveix l’autoengany, necessito saber en cada cas, i fins i tot en els dels meus “amics i amigues”, si el que fan augmenta o no desigualtats, genera o perpetua discriminacions i respecta completament els valors democràtics i els drets fonamentals de les persones; però de totes les persones, no només de les que convé segons el cas o el que es pot guanyar o perdre.