A l'últim viatge que vaig fer als Estats Units, vaig comprendre que Donald Trump no només era estimat per àmplies capes socials, de les més acomodades a les més humils, sinó que si perdia les eleccions contra Joe Biden, com així va passar, amb escandaloses reaccions per part seva, seria capaç de reconstruir-se, tornar a presentar-se i guanyar les eleccions en el que ja no seria un segon mandat, sinó una nova oportunitat per acumular-ne dos. I així ha estat. Només li ha calgut esperar que els demòcrates caiguessin presos de les seves pròpies contradiccions i que el món estigués preparat per acceptar fórmules creixentment il·liberals de democràcia. Donald Trump serà president des del pròxim mes de gener i tindrem ocasió de comprovar si en tot o en part les mesures que va anunciar en campanya electoral —i que no només concernien el seu país, sinó el món sencer— es compliran. En aquest món sencer hi som nosaltres, els europeus, i ens interpel·la de manera especialment contundent, tenint en compte l'actual i creixent declivi del continent i del seu projecte federal.
D'ara endavant haurem de sufragar el que s'ha descrit com la defensa de la frontera de la Unió
Oblidem, per un moment, que no és fàcil, el diàleg que els Estats Units ja mantenen, de vegades per estat interposat, amb la Xina, l'Índia i Rússia, menystenint així el que la Unió Europea ha pretès ser i d'ençà del 2005 s'ha entossudit a convertir en quimera. No per casualitat, i sempre amb efectes col·laterals, aquests quatre països i els mateixos USA —que engloben un percentatge elevadíssim de la població mundial— són els grans absents a la COOP29 que s'està celebrant aquests dies a l'Azerbaidjan i que en els no presents resumeix el que serà un fracàs d'allò més estrepitós. El que anuncia Donald Trump per a Europa és que a partir d'ara hem de ser capaços de resoldre de manera lliure i independent —tot el lliure i independent que es pot ser en la geopolítica internacional— els nostres afers i sufragar-nos nosaltres mateixos aquells compromisos que pretenguem assumir. Si Trump és capaç de resistir la pressió de les companyies de fabricació d'armament que estan obtenint beneficis abundants amb les seves vendes de material a Ucraïna, el suport que se li doni en aquesta guerra, assumit ideològicament per una Europa que ja ni tan sols té un discurs comú sobre això, suposa que d'ara endavant haurem de sufragar el que s'ha descrit com la defensa de la frontera de la Unió davant l'amenaça expansionista que Putin pugui estar forjant. Hi estem disposats i preparats?
Estem parlant d'una Unió Europea a la qual pertànyer a l'OTAN no li serà tan econòmic com fins ara. I que en termes de productivitat està en clar i accelerat retrocés respecte dels Estats Units. Potser per això han adquirit més actualitat que mai els informes Letta i Draghi encarregats per Von der Leyen i que proposen mesures d'intervenció en l'economia amb l'aportació de diners públics. Es tracta d'una reformulació de Keynes, d'un pla Marshall a l'europea? D'aquí a un parell de setmanes, a la UIC Barcelona tindrem un debat sobre aquest afer, amb un diàleg divulgatiu al qual estan convidats els que no siguin experts en economia, perquè al ciutadà europeu en general ha d'interessar-li el tema. La tesi majoritària és que no hi ha cap més remei que optar per la intervenció econòmica, una injecció de milmilionària que reactiva la inversió i la indústria, ens faci sobirans energètics, ens actualitzi digitalment i ens permeti redefinir les nostres polítiques de seguretat i defensa. Però amb això, estem enfrontant la socialdemocràcia europea a un estrany proteccionisme liberal trumpista? I quins efectes pot tenir sobre la política el fracàs del nostre pla, i encara més si el seu té èxit? Incògnites que van més enllà del pla econòmic i que planegen sobre un món que es veu capaç de reconsiderar si la fórmula liberal de la democràcia li continua convenint. O que és el mateix que dir que sospita que la democràcia liberal és estructuralment vulnerable quan els que l'han de sustentar només aspiren a sentir-se envoltats de protecció i certeses.