Fa molts anys, quan seguia amb intensitat l’actualitat de les nacions sense estat d’Europa, vaig descobrir una paraula que desconeixia: la balearització. Era un concepte emprat pel nacionalisme cors per advertir, ben gràficament, del risc que l’illa de Còrsega acabés convertida en un temple del turisme massiu, tal com ja estava passant a les illes Balears, i molt concretament a Mallorca i Eivissa. La destrucció del litoral, la massificació turística, la gentrificació, el monocultiu econòmic i la pèrdua de la identitat eren elements que els corsos, gent de mirada llarga i temperament, ja anticipaven i no pensaven tolerar a casa seva. Per lluitar contra la balearització, de vegades feien esclatar massivament i en una sola nit desenes de residències estivals de francesos continentals; eren les famoses “nits blaves”. En una sola nit de l’agost de 1982 van fer esclatar 99 bombes.

Avui la balearització ha tocat fons i ha esdevingut insostenible. A Eivissa hi ha treballadors, públics i privats, que viuen al cotxe o la camioneta, tot i tenir feina. Hi ha mestres que agafen cada dia un vol de Palma a Eivissa per donar classe i després tornen a casa, perquè és més barat volar cada dia que no pas llogar-hi un pis. A Mallorca una legió de joves ja no poden viure al poble dels seus pares i han de marxar-ne perquè no poden pagar-se una casa, perquè sempre hi haurà un estranger amb més diners disposat a pagar més. A Barcelona no som aquí, encara, però ja veiem les orelles al llop. Per això la preocupació ha donat pas al neguit, que és el pas previ a la indignació i la ira.

L’altre dia hi va haver sengles manifestacions a Barcelona i Girona contra la massificació turística. Em sembla significatiu que es referissin a la massificació, i no pas al turisme en general. Perquè tothom és capaç de veure les bondats del turisme, així com les maldats. No és un debat de bons i dolents, perquè també hi ha un vessant ètic: quants dels manifestants de l’altre dia, o quantes de les persones que avui abominen del turisme, aniran aquest estiu de viatge a l’estranger? Aniran a Roma, a Londres, a les Canàries, a les illes gregues o més lluny encara, a Mèxic o a Bali? És clar que sí. Més encara: quants dels que estan en contra dels apartaments turístics han fet servir un Airbnb en algun viatge? També cal dir que la reducció del turisme no resoldrà alguns dels gravíssims problemes que tenim a Catalunya, i a Barcelona en particular, començant per la manca d’habitatge.

El meu país no està en venda ni es lloga barat

El problema del turisme no és només català. El Japó té 125 milions d’habitants i va rebre l’any passat 25 milions de turistes estrangers. Enguany les xifres del primer semestre ja indiquen que aquest any se superarà aquesta xifra, i s’ha generat un consens nacional que el nombre de visitants ha tocat sostre. Ja s’han pres algunes mesures per reduir-ne el volum, com, per exemple, limitar a 4.000 les persones diàries que poden pujar al mont Fuji i fer pagar 10 euros per accedir-hi. Addicionalment, es plantegen una doble tarifació en monuments i museus, de manera que els turistes paguin un recàrrec, atès que els japonesos ja els ajuden a mantenir amb els seus impostos. Per fer-nos una idea de les xifres, Catalunya té 8 milions d’habitants i el 2023 va rebre 18 milions de turistes estrangers. Al Japó equivaldrien a 280 milions de turistes l’any. Si ja s’han posat nerviosos amb 25 milions de turistes, si en rebessin 280 milions esclataria una revolta.

Com que en el turisme també funciona la llei de l’oferta i la demanda, es poden fer coses que ajudin a contenir el turisme i assolir-ne un de major qualitat. I sí; un turisme de major qualitat és un turisme amb major poder adquisitiu, que acostuma a ser més respectuós, fa més despesa i té més interès per conèixer el nostre país més enllà del sol i la platja. Per exemple, a Barcelona, amb l’increment al màxim del recàrrec de la taxa turística, el màxim que pagarà un turista que dormi a la capital és de 7,50 euros per nit (els que s’allotgin a un hotel de luxe). Els que s’allotgin en hotels de tres o menys estrelles, pagaran 5 euros per nit. Em sembla una xifra que, en cap cas, desincentiva ningú de venir. La taxa turística es podria doblar o triplicar, i destinar els ingressos a fer escoles bressol, habitatge públic o carreteres. Potser llavors hi veuríem més avantatges.

Hi ha mesures a prendre i s’haurien de prendre enguany mateix. Si tenim una cosa única al món (un país i una capital de clima amable, amb bona gastronomia, bona oferta cultural i de lleure, paisatges increïbles de mar i muntanya i distàncies raonables) no pot ser barat venir-hi. El meu país no està en venda ni es lloga barat. Aquí no necessitem ser hospitalaris de res, ni tenim vocació de rebre tothom amb alegria. Això és un negoci com qualsevol altre i, per tant, volem treure'n el màxim rendiment amb el mínim impacte.