Si t’acostes de visita a un Monestir, en pots sortir amb feina i no només amb pau i tranquil·litat d’esperit. Li ha passat a Steven Spielberg. Una pel·lícula sobre l’aventurer i monjo de Montserrat pare Ubach (1879-1960), l’Indiana Jones català, el pioner de la fotografia bíblica, el català universal que va fundar el Museu Bíblic ja està en marxa al cervell del director de cinema. Spielberg ni confirma ni desmenteix que es faci una pel·lícula, però se li ha ofert com a idea. 

Ubach va ser un monjo que no en va tenir prou amb Montserrat, però que sense Montserrat no hauria pogut realitzar les seves quimeres. Ell volia conèixer els escenaris de la Bíblia de primera mà, i no només de turista. Volia explorar, estudiar, analitzar, conèixer a fons. La fascinació pel desert és part de l’ADN monacal. Els monjos estan enamorats del desert. Els eremites (ἐρημίτης) escollien el desert per retirar-se de la vida mundana i vivien en soledat sense el tracte amb la gent. Altres comunitats religioses també triaven el desert, fins i tot ara a Arizona, on una de les comunitats religioses pioneres en l’ús d’Internet està situada, l’abadia benedictina de Crist al desert. Ubach va voler anar al desert i portar el desert cap a Montserrat. 

Ubach volia conèixer els escenaris de la Bíblia de primera mà, i no només de turista. Volia explorar, estudiar, analitzar, conèixer a fons. La fascinació pel desert és part de l’ADN monacal. Els monjos estan enamorats del desert

Aquest original monjo benedictí és un personatge que no només va anar a l’erm i desolat paisatge de la Biblia, sinó que les seves expedicions van servir per conèixer millor i fotografiar llocs que no s’havien documentat, per traduir millor les Sagrades Escriptures i per conservar documents i artefactes que s’han pogut estudiar a la posteritat. El pare Ubach era un home polièdric, curiós, brillant i excèntric, perquè no és habitual que algú que decideix entrar el 1894 al monestir de Montserrat a Catalunya acabi sobre d’un camell explorant el desert del Sinaí fent fotos i aprenent les llengües autòctones i que això no sigui una particularitat seva, sinó que en faci un servei a la comunitat i als altres.

L’IEMed ha publicat un catàleg impressionant que acompanya l’exposició coorganitzada amb l’Abadia de Montserrat, La mirada del biblista. Instants d’eternitat que ara és a Tarragona, fins al mes d’agost. Senén Florensa (president de l’IEMed) defineix bé l’aproximació d’Ubach, que no va caure en el parany de l’orientalisme tantes vegades denunciat: “No va acceptar una imatge de l’Orient construïda pels europeus a la mesura dels seus prejudicis i estereotips, sinó que va aprofundir en el coneixement d’aquell món amb els instruments al seu abast, des de les llengües fins a l’arqueologia, des de la història fins a l’etnografia o a les religions comparades”.

Bonaventura Ubach arriba a Jerusalem el 1906 amb la idea de veure com era tot el que havia llegit a la Bíblia. Sabia hebreu, arameu, grec, siríac i àrab i va ser-ne professor, tant a Montserrat com a Roma. Sense el pare Ubach no existiria el Museu Bíblic de Montserrat ni la Gran Bíblia de Montserrat. 

Martí Gironell el converteix en el personatge de l’Arqueòleg en una novel·la i ara més de 5.000 fotos es poden visualitzar gràcies a la col·laboració entre l’IEMed i l’Abadia de Montserrat.

Quan sento les cantarelles típiques sobre la inutilitat de la vida dels monjos, sota el prisma postmodern que la seva vida “no serveix per a res”, evoco figures com la del pare Ubach, que va aportar més llum i coneixement que moltes altres persones que s’han dedicat a criticar el que fan els altres, potser perquè ells no han sabut contribuir amb gairebé res. Catalunya també té el pare Ubach, el seu llegat i la seva audàcia. Celebrem-ho.