La primera setmana d’abril rebràs un correu o un sms indicant que ja tens a punt l’esborrany de la declaració de la renda. En aquest document hi constarà el què t’ha pagat l’empresa per la que treballes. Serà una xifra, la que sigui, detallada al cèntim. També hi sortirà el què se t’ha descomptat en diversos conceptes (cotització a la seguretat social, aportació a mutualitats...). Aquesta xifra també sortirà perfectament detallada. Si a més de la teva feina habitual has rebut ingressos d’algun altre lloc quedarà perfectament reflectit. Si vius en un pis de la teva propietat també hi constarà. Si no dius el contrari, aquell pis -que apareixerà al document amb un número de referència cadastral tan llarg com exacte- hi sortirà com a habitatge habitual. Si resulta que tens un pis en propietat però el tens posat a lloguer, ho hauràs de fer constar amb els ingressos que has rebut. Al seu torn, el llogater haurà de fer constar al seu esborrany que viu en aquest pis i què és el que paga. El número de referència cadastral i el dels diners del lloguer han de coincidir cèntim per cèntim. Si no, hi ha un ordinador que creua dades i que emet un avís, allò que en termes col·loquials es coneix com que la màquina salta.

Qualsevol altre moviment que hagi passat durant l’any fiscal, en aquest cas el 2024, quedarà perfectament registrat. Fetes les sumes i les restes entre el què has pagat per allò rebut i el què la llei diu que has de pagar, al final de tot hi sortirà un import total. Si la xifra surt en positiu, et tocarà pagar aquella xifra. Podràs fer-ho de cop el 30 de juny o en dues tongades, una el 30 de juny i l’altra al mes d’octubre. Si la xifra és negativa, és l’estat qui et deu diners a tu i tindrà tot el 2025 per abonar-te aquesta diferència. Es pot esperar a pagar-ho fins el 31 de desembre a les 23:59 de la nit. Si ho fa després, et pagarà amb interessos.

Cada tres mesos, si no detalles bé l'IVA cobrat i l'IVA pagat, la màquina salta"

Això per un treballador assalariat, el què es coneix com a règim general. Si ets autònom, la cosa es complica: cada mes pagues una quota perquè tu ets el teu empresari i tu abones la teva cotització a la seguretat social. Per cada factura que ingresses (quan la ingresses), el pagador hi destina una part proporcional en impostos, l’IVA. D’aquest import (segurament un 21% de la factura) n’ets dipositari però no propietari: millor que no el gastis perquè un cop cada tres mesos, l’estat et reclamarà aquest import d’IVA. Els mesos de gener, abril, juliol i octubre, hauràs de dir a Hisenda totes les factures que has passat, l’IVA que has percebut i, per tant, què et toca pagar. Com a molt, per algunes compres relacionades amb la teva activitat et podràs descomptar part d’aquest IVA. Però si no ho fas bé o no ho justifiques cada trimestre, no cada any, també és possible que la màquina salti.

Acabo de descriure una situació que a Catalunya s’hi troben 4,4 milions de persones (3,8 milions d’assalariades i 600.000 autònomes). Al conjunt de l’estat són 24,7 milions (21,3 milions de règim general i 3,4 milions d’autònoms). Aquesta suma no és ben bé exacta perquè hi ha milers de persones que són les dues coses. Aquesta és una altra particularitat: si tu tens una feina fixa però fas altres activitats complementàries, és millor que -a més del què pagues en IRPF- et facis autònom. Més que res perquè si aquestes activitats complementàries suposen, al cap de l’any, 15.876 euros d’ingressos (el salari mínim interprofessional), Hisenda considera que tens una doble ocupació i en canvi només pagues impostos per una. I llavors, la màquina salta.

Hisenda té controlats milions de contribuents, centenars d'operacions controlades i bilions d'euros sotmesos a una traçabilitat formidable"

La gestió mil·limètrica de cadascun d’aquests casos fa que, sens dubte, l’Agència Tributària sigui a hores d’ara una de les administracions més ben greixades del món, amb una capacitat de creuar dades i de no col·lapsar digna d’admiració i aplaudiment. A aquests milions d’expedients, a més, cal sumar-hi les empreses, petites, mitjanes o grans. En el cas de les explotacions agràries, el règim és diferent, amb un tracte específic però també amb una complicació més acusada de la documentació fiscal i administrativa. També hi ha gent exempta de no fer res de tot això perquè cobren molt poc, com alguns pensionistes i altres col·lectius. Però que no hagin de pagar no vol dir que Hisenda no els tingui controlats, simplement saben que -per llei- aquella xifra comporta exempció.

Sigui com sigui, són milions de persones registrades, centenars de milions de dades i operacions controlades i bilions d’euros sotmesos a una traçabilitat formidable. Els bizums, transferències on-line i demés han acabat de fer més acurat el sistema. La cosa no acaba aquí perquè a través dels dipòsits bancaris de totes les entitats amb seu fiscal a Espanya, l’estat pot saber quants diners estan en estalvis. Ens anem acostant al final de l’equació: l’estat sap la xifra dels diners guardats en bancs, té totes les dades d’allò que cadascun dels contribuents ha rebut i ha pagat, i fins i tot té la informació del què un privat ha pagat a un altre privat a través de factures que contenien IVA. Si fa un contrast amb tot això, automàticament pot saber quina és la xifra de diners en circulació que no controla, el famós diner negre, allò que es paga en efectiu, sense factura pel mig i  el fora del radar de l’administració. Llavors, la màquina no salta.

El cap de la UDEF de Madrid tenia 21 milions d'euros en negre, l'equivalent a l'IVA que 100.000 autònoms paguen en una factura de 1.000 euros" 

L’estat sap que hi ha diner negre però li és molt difícil saber qui el fa córrer i per tant qui s’està estalviant pagar impostos. L’estat és el primer interessat en fer-ho aflorar perquè són ingressos que, tal com diu una falca de ràdio i d’Spotify, serveixen per fer hospitals, escoles o reconstruir el País Valencià: “el què dones, torna”, diu la campanya. Per aquest motiu, per perseguir els evasors d’impostos i recuperar el diner negre, l’Agència Tributària en associació amb el Ministeri de l’Interior (que és qui controla els cossos policials) va crear la UDEF, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal. Allà on no salta la màquina, la UDEF la fa saltar.

El cap de la UDEF a Madrid ha estat detingut amb 20 milions d’euros en feixos de bitllets emparedats a casa seva i un milió més amagat al seu despatx. Tant controlar cada declaració de la renda fins l'últim cèntim i 21 milions d’euros són 1.322 salaris mínims interprofessionals no detectats. Autònoms: si cada mes passes factures per un valor de 1.000 euros amb un 21% d’IVA (210 euros), aquests 21 milions d’euros equivalen a 100.000 factures no presentades. Pel què sigui, la màquina no va saltar.  Ah, per cert, el què dones, torna: 21 milions d’euros és la xifra d’inversió feta per la Generalitat el 2023 al Berguedà, la Cerdanya i el Priorat, les tres comarques sumades. Pensa-hi la primavera que ve quan facis la declaració de la renda, o el pròxim 20 de gener quan, com a autònom, facis el pròxim tancament del trimestre.