El format ha estat el clàssic dels últims temps. O sigui, el cara a cara és allò que fan al mig d'un espectacle organitzat per la cadena que l'emet. Ja sap, imatges dels candidats començant a arribar, els candidats arribant, el candidats arribats, els candidats posant-se a lloc per ser fotografiats perquè quedi clar que ja han arribat... Això sí, amb dues novetats:
1/ A l'exterior de l'Acadèmia de la TV, entitat organitzadora del debat, hi diluviava. Per tant, al camí del cotxe a la porta de l'edifici, els candidats han fet un Gene Kelly a "Singing in the rain". Bonic.
2/ Els periodistes que eren a la porta, han preguntat a crits als candidats coses molt interessants com: "¿Nervioso?" o "¿Cree que va a ganar?".
Un cop que l'he explicat tot això, ara vostè potser es pregunta: "Està molt bé però, i el debat, què?". Doncs miri, li faré un espoiler. De fet va fer-lo Jorge Verstrynge 3/4 d'hora abans en plena tertúlia predebat del predebat: "entenc que li doneu tota la importància possible perquè és política de cadena, però això d'avui no tindrà cap influència en el resultat electoral". Engrescador. Per cert, la música d'entrada sembla la de la transmissió per TV1 de l'enterrament institucional d'un membre de la família reial luxemburguesa.
I ara anem al tall:
21.30. La càmera situada a l'exterior dels estudis de La Sexta ens mostra l'entrada de... Pablo Iglesias! Sí, sí. I l'entrevisten durant 9 minuts. I diu que el PP considera que aquest debat és menor perquè hi envien a Rajoy i no a la vicepresidenta.
21.39. Arriba Albert Rivera. L'entrevisten també durant 9 minuts. En diuen paritat.
22.00. Comença el debat. El de Rajoy-Sánchez, que és el debat, encara que sembli que és un Iglesias-Rivera.
22.03. Després de 3 minuts d'una introducció innecessària, el moderador i president de l'Acadèmia de la TV, Manuel Campo Vidal, li diu a Sánchez que, per començar expliqui la seva idea d'Espanya. I Sánchez es fot en un jardí demanant més debats amb Rajoy. Campo Vidal el talla de seguida i li diu, aproximadament: oiga, que le he dicho que me hable de España.
22.08. Parlen d'economia. Rajoy ven el peix del seu èxit i Sánchez afirma que menteix i posa Bárcenas sobre la taula. Paaam! La resposta de Rajoy és: "ha dit moltes coses, però poc sensates". Al contraatac, Sánchez diu que Rajoy és mister plasma i Rajoy li recorda que estava al consell de Bankia. I a continuació engega la màquina de "l'herència rebuda" recordant el que es va trobar quan va arribar al govern. I després s'estan més de 10 minuts discutint sobre si va haver-hi rescat o no.
Entren al tema educació i pensions i és aquí, a les 22.40, quan Sánchez treu cartulinetes amb dades. Al menys aquestes es veuen. Potser per això les treu varies vegades. I segueixen amb l'herència rebuda i l'"i tu més".
22.48. Rajoy treu un full arrancat d'una llibreta amb espiral i, com que no el gira a càmera, s'ensenya a si mateix unes dades que assenyala amb un bolígraf. Mooolt visual, sí.
22.57. Mitja part de cinc minuts. Quan tornem, Rajoy explica la seva visió sobre la unitat d'Espanya. Sánchez li respon amb els casos Bárcenas i Gürtel. I li recorda novament el famós SMS per afirmar que llavors hauria d'haver dimitit. Ho remata amb la frase de la nit, que obre el moment més agre del debat: "el president del govern ha de ser una persona decent i vostè no ho és". "Hasta aquí hemos llegado", contesta Rajoy, tirant-se enrere i molt molest. "Usted ha hecho una afirmación ruín, mezquina y miserable". Moment tens que dóna pas a retrets sobre els sous que cobren. Sánchez diu: "Se ha puesto usted nervioso". Rajoy contesta: "Usted tiene un problema en los ojos". I afegeix: "No permitiré que me insulte". Rajoy va repetint que no accepta aquesta acusació. I es passen una estona llançant-se merda i dient-se mentiders mútuament.
23.25. Sánchez parla de dèficit públic i Rajoy va dient que vagi al gra que han de parlar de Catalunya. I penso: tanta pressa potser vol dir que té alguna novetat.
23.28. Surt Catalunya. Sánchez defensa la seva famosa reforma constitucional explicada tants cops que ens la sabem de memòria i retreu Rajoy que des que mana és quan més ha augmentat l'independentisme. El presidente li diu que la seva reforma constitucional és un eslògan i que això de portar el Senat a Barcelona és una frivolitat. A partir d'aquí comença una cursa a veure qui està més a favor de la unitat d'Espanya. A les 22.33 ja s'ha acabat Catalunya. Esclar, si estan totalment d'acord, de què carai han de discutir. I penso: No entenc aquesta pressa de Rajoy per parlar d'una cosa per no dir res de nou.
I llavors toquen les polítiques europees. I la cosa és tan apassionant que recordo que demà haig de comprar sabó de la roba i oli... De sobte Sánchez torna a llançar dades i Rajoy li respon que són mentida. I així passen una estoneta. Dades-mentida, dades-mentida. Duem dues hores i Campo Vidal (per cert, llueix un bigoti molt inquietant que li fa unes ombres estranyes al nas) diu que estem vivint un debat apassionant i vibrant, cosa que confirmaria que ell i jo estem veient debats diferents. Per cert, per introduir els temes, ell ha fet diverses preguntes als candidats i no n'hi han contestat cap.
00.04. Acaba el debat i 10 segons després a La Sexta ja surt Pablo Iglesias opinant-ne. La vida continua.